Aquest cap de setmana haviem quedat a Vilanova de Meià per fer la Retrobada de les Estades de Joves Alpinistes de la FEEC. Total, que al final ens trobem 25 persones entre tirilles i federates. Com que no tansols de sopars viu l'home, el dissabte ens n'anem el Mimo i jo amb el Marcel i la Mireia cap a Rúbies. El poble i el lloc són super bonics, però la pista és una punyetera matada!
Com que no hi hem anat mai, decidim fer la "Festival eròtic" i deprés anirem a investigar el lloc. La via comença un pel rostollera, però després ens trobem una muralla molt guapa al segon llarg. Pel meu gust sobreequipada amb molts espits. La roca és exel·lent i hi ha passatges prou xulus.
Fa una temperatura exel·lent, estem al solet i sense una gota de calor. Perfecte!
Els 2 últims llargs són prou macos. La llàstima és que aquesta via sigui tant curta. De seguida s'acaba. Baixant ens n'anem d'exploració i quan arribem al cotxe fem uns Tennis de puta mare.
Baixem cap a Vilanova i ens trobem al Cirereitor. Allí fem el soparet, ens trobem amb tota la penya i fems els passis de diapos corresponents. Allí en aquella taula està part del futur alpinístic catlà. Val a dir que un futur molt... mmmm... bueno.
L'endemà havia quedat amb el Jordi per nar a fer una vieta. Però pel matí ha de complir les seves obligacions com a marit i m'abandona! Doncs xabal, corre i espavila't a buscar un company de cordada que sino et tocarà anar en solitari. Baixo cap a la font on hi ha tota la penya i casualment apareix el Felix que anava tot sol per nar a escalar des de Tarragona.
Vine cap aquí xabal!!! Ja tinc un fitxatge. Després d'esmorzar tranquilament decidim anar a la Roca dels Arcs a fer la "Baron rampante".
És una via esportiva que comença tot just a la dreta de l'Anaconda. Els dos estem motivats per tibar-li. És una via de 7a+ que obliga 6b. Aparentment sembla molt bona, tot es veurà...
Li comença el Fèlix el primer llarg de 6b+, un llarg una mica selectiu amb roca més aviat discreta. Aquest llarg ens posa les piles i la primera escalfada.
El meu torn. Llarg de 6b espectacular, amb moviments frikies siuraneros.
I rapataplan, arribem sota el "murallón" de 7a+. Es veu un mega llarg guapíssim, realment la via és super atractiva. El Fèlix es prepara psicològicament per afrontar aquest llarg. Uassssssaaaaaaah iaaaaa!
Aquest rai que està més fort que el vinagre. De cop i volta comença a cridar, es veu que s'ho està disfrutant al màxim. La veritat que des de la reunió es veu un llarg brutal! Després pujo jo com bonament puc i realment me n'adono que és sincerament espectacular. El següent de 6c+ va de romos, és més curtet però molt intens. I els dos últims llargs de 6a, són el premi per haver arribat fins aquí. Festival del canto!
Crec sincerament que és la millor o de les millors vies en lliure que he fet a Vilanova. La calitat de la roca i dels passatges que hi ha és inhumana. Com diria l'Arguiñano:"Una gozada!"
dilluns, 29 de setembre del 2008
dijous, 18 de setembre del 2008
"Normal i Magí": La Riba dels 70
L'atre dia quedem amb el Toni M. per anar a trepar que ja feia dies que ja ho deiem. Un dia hem d'anar a escalar tu i jo, venga, vengah. Doncs ja ho tenim.
Com que jo ara estic fent el canvi de sang, altrament dit, pretemporada. Acordem anar a la Penya Roja però per fer vies clàssiques. Jo aquí hi he escalat molt i aquestes vies les he fet mildoscentes vegades, però ves per on no havia fet la via normal, la que seria la primera ascensió.
Aparentment una via facileta de Vè tope clàssica. Entrem per la HLM que evita el tram super brut d'entrada i tot ple d'herba i ronya. Amb aquest 1er llarg el toni arriba al peu de la xemeneia-díedre.
El començament és una mica exposat sino dus un camalot del 5 o algo així gros. Ara ens estem endinsat en la Riba autèntica, la que no coneixen la majoria dels escaladors que la visiten. Aquest llarg resulta ser més peleón del que aparentment semblava. Però les proteccions són possibles si s'està atent a les possibilitats de la roca. Arribo a la R2. Quina guapada de reunió! Una cornisa super guapa i còmode. Autèntic nide d'àguiles. I puja el Toni que sembla ser que també li està agradant.
La sortida de la R2 cap al 3er larg no té desperdici. Canvi de paret amb un ambientasso increible per anar a cassar una escarpia. Brutal!
D'aquí ja arribem a una R una mica guarrila que ens deix a un llarg del cim. Aquest llarg s'el curra el Toni que ja té ganes d'arribar a d'alt.
I ja hi som! Baixem un altre cop caminant i ens n'anem a fer un altra. Ara li toca a la Magí. Aquesta la vam anar a fer un pel més rapidet perqué ja començava a enfosquir. Li empalmo els dos primers llargs. I el Toni fa el 3er. Però en un trànsit de material ens cau la bateria de la càmera i baixem rapelant pe recuperar-la avans no és faci fosc.
Bé, una tarda agradable. Salut!
Com que jo ara estic fent el canvi de sang, altrament dit, pretemporada. Acordem anar a la Penya Roja però per fer vies clàssiques. Jo aquí hi he escalat molt i aquestes vies les he fet mildoscentes vegades, però ves per on no havia fet la via normal, la que seria la primera ascensió.
Aparentment una via facileta de Vè tope clàssica. Entrem per la HLM que evita el tram super brut d'entrada i tot ple d'herba i ronya. Amb aquest 1er llarg el toni arriba al peu de la xemeneia-díedre.
El començament és una mica exposat sino dus un camalot del 5 o algo així gros. Ara ens estem endinsat en la Riba autèntica, la que no coneixen la majoria dels escaladors que la visiten. Aquest llarg resulta ser més peleón del que aparentment semblava. Però les proteccions són possibles si s'està atent a les possibilitats de la roca. Arribo a la R2. Quina guapada de reunió! Una cornisa super guapa i còmode. Autèntic nide d'àguiles. I puja el Toni que sembla ser que també li està agradant.
La sortida de la R2 cap al 3er larg no té desperdici. Canvi de paret amb un ambientasso increible per anar a cassar una escarpia. Brutal!
D'aquí ja arribem a una R una mica guarrila que ens deix a un llarg del cim. Aquest llarg s'el curra el Toni que ja té ganes d'arribar a d'alt.
I ja hi som! Baixem un altre cop caminant i ens n'anem a fer un altra. Ara li toca a la Magí. Aquesta la vam anar a fer un pel més rapidet perqué ja començava a enfosquir. Li empalmo els dos primers llargs. I el Toni fa el 3er. Però en un trànsit de material ens cau la bateria de la càmera i baixem rapelant pe recuperar-la avans no és faci fosc.
Bé, una tarda agradable. Salut!
dimecres, 3 de setembre del 2008
"Casas-Chani" Run to the hills!!
Por Dios! por Dios! trata de arrancar-lo Carlos, trata de arrancar-lo!!!
8:00 Parc de Bombers: saludem als companys i marxem amb l'Edu S. cap a Montserrat.
9:15 Bar Anna del Bruc: cafetó, 'rucadillet' i lectura de piades.
11:00 aprox.: Arribem al Serrat del Moro, veiem el burí en una de les llastres que va caure dels 2 primers llargs de la Casas-Chani. I comença l'aventura...
Buaaaaah!! No m'ho puc cruere!! Jo, un colega i una paret. Fet insòlit. Quant trobava a faltar:
Rifar-se el 1er llarg, el mal de bessons quan portes dosmil anys intentant posar un tascó en una fissura putera, l'ambiente massimo, la roca cutre, els burins podrits, les encigalades i el tremendo mal de peus.
Senzillament genial! Doncs si, després de tans mesos de descarrilament tornem "in the vertikal". Necessitava un cop de moral positiu per tornar a estar aquí. Aquest dimarts ens n'anem l'Edu S. (the caporal) a fer la integral "casas-parera-circ". La pedreta en dona a mi a fer el 1er llarg. No sabem quins graus tenen o sigui que a l'aventura. Aquests dos llargs han estat reequipats recentment pel mestre Armand. Una mica cosits pel meu gust. Em torno a trobar a la meva salsa, l'Edu ja fa temps que està a la salsa.
Tot va perfecte fins que arribem a la 4a o 5a R. Un diedre, uns fissura i una placa de burins. Em toca a mi. Teòricament 6a/A2 i no duem claus. Jo dic pel dídedre, l'Edu m'insisteix en la fissura. Al final li faig cas. Fissuraken brutal, però... s'acaba en una zona rostollera de la qual no es pot passar cap on teòricament haviem d'anar. Merda! Em baixa fins la R i puja l'Edu. Tampoc! Mekagun remil! Això em passa per fer cas als superiors!!
Al final decidim anar a l'aventura i continuar per la que aparentment de seu la via "Casas-Chani" originalment. Sense ressenya ni res continuem empalmant fissures i díedres. Ens n'ensortim prou bé, no sembla que la cosa passi de 6a. Al cap d'una estoneta arribem a d'alt. Ràpels per la Mas-Brullet i au a fer la birreta al bar Anna!
Que ben parit!!!
8:00 Parc de Bombers: saludem als companys i marxem amb l'Edu S. cap a Montserrat.
9:15 Bar Anna del Bruc: cafetó, 'rucadillet' i lectura de piades.
11:00 aprox.: Arribem al Serrat del Moro, veiem el burí en una de les llastres que va caure dels 2 primers llargs de la Casas-Chani. I comença l'aventura...
Buaaaaah!! No m'ho puc cruere!! Jo, un colega i una paret. Fet insòlit. Quant trobava a faltar:
Rifar-se el 1er llarg, el mal de bessons quan portes dosmil anys intentant posar un tascó en una fissura putera, l'ambiente massimo, la roca cutre, els burins podrits, les encigalades i el tremendo mal de peus.
Senzillament genial! Doncs si, després de tans mesos de descarrilament tornem "in the vertikal". Necessitava un cop de moral positiu per tornar a estar aquí. Aquest dimarts ens n'anem l'Edu S. (the caporal) a fer la integral "casas-parera-circ". La pedreta en dona a mi a fer el 1er llarg. No sabem quins graus tenen o sigui que a l'aventura. Aquests dos llargs han estat reequipats recentment pel mestre Armand. Una mica cosits pel meu gust. Em torno a trobar a la meva salsa, l'Edu ja fa temps que està a la salsa.
Tot va perfecte fins que arribem a la 4a o 5a R. Un diedre, uns fissura i una placa de burins. Em toca a mi. Teòricament 6a/A2 i no duem claus. Jo dic pel dídedre, l'Edu m'insisteix en la fissura. Al final li faig cas. Fissuraken brutal, però... s'acaba en una zona rostollera de la qual no es pot passar cap on teòricament haviem d'anar. Merda! Em baixa fins la R i puja l'Edu. Tampoc! Mekagun remil! Això em passa per fer cas als superiors!!
Al final decidim anar a l'aventura i continuar per la que aparentment de seu la via "Casas-Chani" originalment. Sense ressenya ni res continuem empalmant fissures i díedres. Ens n'ensortim prou bé, no sembla que la cosa passi de 6a. Al cap d'una estoneta arribem a d'alt. Ràpels per la Mas-Brullet i au a fer la birreta al bar Anna!
Que ben parit!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)