Assalt al Castell de Siurana: "Ahí te quiero ver" 6b

La crisi a cal kletterer està apunt de passar a millor vida, però encara aquest cap de setmana estava present. Així que un altre cop he de canviar els meus plans montrebeianos per algo més siuranero. Ho sento Saumi...
Fa poc em va caure a les mans el llibre del Pep Jané i em va acabar de confirmar la quantitat de coses guapes que tenim per aquí la Serra de Prades. La conclusió d'aquest cap de setmana és: "No cal anar a Montrebei per trobar la Vibrazzionne Massima".
Al final d'entre moltes possibilitats triem Siurana, ja que hi havia previsó de Mestral. L'objectiu és fer dos vies clàssiques al Salt de la Reina Mora. Jo proposo començar per la "Adserà-Jansà" que és la fàcil i després fer l'altra que te pinta de més tonyinera. Però el Manel que és un savi diu que comencem per la dura. I així fem...



Arribem a peu de via i la cosa ja pinta més feréstega a la vegada que guapa. Li foto jo al primer llarg de 6a. La cosa ja comença lluitadora i la roca no té la qualitat de les vies frikies que hi ha al damunt. Uuuuuuuuuuuuiiiiii...



El següent llarg és veu atòmic, 6b. El Manel refunfunya un mica i ja em deix acollonit. Això li deu tibar! Li casca casi tots els friends, sort que en duem de ben grossos. Ell llarg és brutal, la roca a mirar. Aquí en Saumi demostra la qualitat i el saber fer que el caracteritza.



Ja ens queda el tercer llarg. Aquí només sortir de la R ja hi ha mandonguilla de la bona. Pas de 6b en sostre amb factor 2 sobre R de burins guarros i sense el friend que cal. Ieeeeeaaaaah!!



Aquí nano m'he d'aplicar al màxim, tots els recursos al 100% ja que no duem els frinds adequats i la quantitat adequada (com de costum). Sort que duem un 3'5 i un 4. A mig llarg aplico la tècnica del "friend pescador" i li dic al Manel que em passi el friend que he colocat, justet, al sortir de la R per posar-lo més amunt. Menys mal.
Advertencia: Si no voleu passar por, dueu 2 Cams del #4 i 1 del #4,5 o #5, recomanable.
Les R's tb estan prou romàntiques, cargols i burins ultra rovellats.
Això si, la via és boníssima i s'ha d'escalar.
Lo millor es que l'últim llarg, 5m de Vè, et deix d'alt del Castell de la Reina Mora. Molt autèntic. Estem tant cuits que la tentació ens crida cap al parabolt a Can Melafots. I bermutazo de rigor al Víctor.

Festival climb a Montrebei, mai més ben dit!

Ara ja feia 2 o 3 setmanetes que no anava a Montrebei. Tot i que amb els temporals que han fet últimament cada cop fa més mandra anar a parets prepiranaiques. Rebo un mail de l'Albert que em diu que hi ha festeta al prat, i com que soc un antisocial i no em van les festes, hi anem. Arribo a la caseta de Sant llorenç, entro i cony. Hi ha tres paius mig sobats a dins i tot extranyat els pregunto:
- Sabeu on està la Rave???
Aquells paius es van quedar atònits. Ho sento si els vaig trasbalsar una mica. Ens haviem colat una mica. Resulta que era una festa campestre. Al final ja ens trobem amb tota la penya, foguereta, birretes, tal i pasqual. Com sempre vam aguantar fins el final els 5 merenguelus, fins que vam detectar que el vi ens estava deixant els llavis negres... Buaaaah, que dolent, por dios!!



En el transcurs de la nit vaig intentar negociar amb els meus compis: Dj Marcel & Marsi, de fer una via una mica guapa aquí al congost (guapa, sinònim de tonyinera). Però els meus esforços no van servir de gaire així que el destí ja estava signat cap a la "Paül-Lalueza". Que hi farem... un altre cop...



Com que anem tres-tristes-tigres, fem 4 o 5 llargs cadascú. Que dir d'aquesta via, la paraula que la defineix és "romàntica" en seu ampli sentit. Els 6 primers llargs són una mica matojeros dels quals hi ha seccions molt guapes i entretingudes.



A partir del 6è llarg la cosa ja es posa més interessant. Li foto un pegue al 7a però encara no hi ha manera d'encadenar-lo, ja hi tonarem.



Lo que realment és el més bonic d'aquesta via és el final. Les xemeneies i diedres tope clàssiques marca de la casa.

Al final sortim per d'alt tranquilament i ens n'anem cap al bar a fer la birreta de rigor. La veritat es que ha estat un finde ben parit.

"Brigadistes Intenacionals" 70m 6a/+ la Mussara, en solitari

"Después de la tormenta llega la calma". Doncs no se pas, per que aquí als meus barris els bombers van de bòlit. Avui em sentia avergonyit de mi mateix i pensava lo tirilles que estic fet de baixar-me d'un llarg. Avui tenia la necesitat de purgar i me n'h anat a fer una via en solitari. En principi me n'anava a fer la "Joan Solé Fossas" que em falta a la cole. Però alló està tot ple de guiris i em fa pal fer l'espectacle. Em decidiexo per la Patagonia que allí no molestaré a ningú. Però s'em cauen el collons a terra quan no puc passar pel camí. Hi ha un munt de pins arrencats de terra que barren el pas. Enciagalation! Al cap de 3/4 d'hora arribo a puesto. Com que tot lo de la Mussara ho tinc bastant trillat em decideixo per una via nova que han obert uns colegues meus al sector Patagònia. Com que no duc ressenya i això ha estat un puntasso d'ùltim moment truco a l'Eduard que m'expliqui on comença la via i els graus i tal. Em diuen que ells no l'han alliberat encara. Que deu sortir 6b o així. I vengah!!!

Li pregunto: "Com es diu la via?" Resp: "Brigadistes Internacionals"



Tinc la possibilitat: de lliberar la via, de fer la 2ona repetició i al damunt de fer-li la 1era solitaria. Jo crec que amb això ja purgaré prou el bajón del finde. Iuhuuuuu!



La via no està gens malament. Són 3 llargs que tenen panxetes que es poden fer en A0 però que apretant-li una mica surt fàcil en lliure. Està tota equipada amb Spits, algun clau i parabolts. L'han oberta L'Estivi i L'Eduard fa uns mesos per baix.

Li manxo al 1er llarg, un sostret tibón i cap a la R. El 2on llarg és un flanqueig d'uns 15 metres a la dreta de 2on. El llarg més guapo és el 3er i últim, una placa llarga amb 2 sostres sense peus on el 2on li cal un llançament a una gandaken. És el pas més guapo de la via.

Doncs si senyor, al final surt tot en lliure. La via ja té el 1er Rotpunkt. Crec que no passa de 6a/+, però bé jo sempre ho comparo amb el grau montrebeià. Bé, que passi algú altre i que corrobori el grau.

In-Tifón al Pilar del Segre i més enllà...

Quan canvies trenta vegades de plans en un dia les coses acaben sortint del revés. De fet, aquest finde no pintava gens bé. Primer haviem d'anar a Ports, encabat a Montrebei i després... on sigui que no hi plogui bou!
Arribo divendres a Vilanova de Meià i m'en vaig a veure al "Subipower" i al "Pakistaní" que estan penjats al Pilar del Segre. Al final ens ajuntem una colleta a l'ermita. Allí fem una castanyada improvitzada. Amb "l'Intifoso" i el "Pelacanyes". Allí fem el càsting per avere qui és el "Monstruo" de las regletas. La veritat es que la gent s'ho curra força...

El "Pakistaní", el pardalet. Anal o vaginal?

El "Subipower", patrocina Res Bull te da alas.

El "Pelacanyes", aquí a tarragona els fan molt lletjos...

El "Massimo vibratore", al loro que voy en libre!

El "Kletteinómano", no-comment.

L'endemà que ens haveim de llevar a les 7 ho fem a les 10 amb un resakote de collons. Sembla que ha parat de ploure.
El Pelut i jo ens n'anem cap al Pilar amb tota la metralla per anar a la Kafarnau. Jo des de la "Infierno de cobardes" que no agafo un martell (oficialment).

Que tiempos aquellos...

La paret raja per tot arreu, sembla mentida, però amb el que ha plogut es filtra tota l'aigua. És curiós, plou a la paret i a fora no. Li foto jo al 1er llarg d'A3. Jo ja no ho tinc massa clar i el pakistaní pel costat ja em diu que el 1er pas és el més xungo de tota la via. Pressing!!
Faig el 1er pas i ja vaig tot moll, la resakilla em comença a tornar, ganxeo xtrremo, no se que fer, em saturo, ho provo cinc vegades i au cap avall. Bajonazo!!
Acaba el llarg el Pelut. Desmonto el llarg i au, jo ja n'he tingut prou per avui i per el cap de setmana.
Tornem a l'ermita i festival un altre cop. Tot i així ens anem a dormir d'hora. A les 3 de la matinada ve el infierno allí al vivac. Fuaaaaaaaa neeeeeeeeeeen!! Comença a ploure dins el cobert, el vent s'endú les taules, comencen a volar els gots, ampolles i gairebé nosaltres!! Que fueeeteeee!! L'endemà veiem la Zona 0. Quina catàstrofe!

Visto lo visto desmontem el llarg i au cap a casa. Quan arribo a Reus flipo encara més. Haurà començat la IIIa Guerra Mundial i jo no me n'he enterat??