
L'inici es fàcil de trobar. L'accés és el mateix que el per la Paül-Lalueza, un 30 metres a l'esquerra. Spit visible des de peu de via.

Els dos primers llargs són els més dificilets, però no gaire. No calen estreps, però si aneu justets de grau un tasconet i un pedal us aniran bé per fer el primer pas d'A1. No calen a la resta de la via.

La via va buscant els trams més nets de la paret fins arribar a un jardinet per enllaçar un sistema de xemeneies que et condueixen fins al cim.

La roca és exel·lent en tots els llargs, està equipada per a disfrutar i no passar por. Les R's estan equipades amb un o dos burins i 1 spit o arbres.

Aquí el Pep i jo fem un descanset a l'àrea de pícnic que hi ha a la R6. Així esperem als nostres compis que van algo més lents.

Els tres últims llargs són de xemeneia tope romàntica al més pur estil clàssic. Hi ha algun tram molt matojero (dur 'gafas de buceo') però es fa força bé.

La penúltima reunió i pot de piades no tene gens de desperdici. Molt autèntica però no penjaré cap foto. Val la pena anar-hi per veure-ho. Paca, ets el puto amo! Vaig riure molt quan hi vaig arribar.

Aquí teniu al Marcel en 3a posició tot arribat de Rjukan i amb els gats recent recauxutats.

Encabat ens n'anem a inflar-nos a birres i sopar. L'endemà amb la ressaka ens llevem tard i anem a fer una via a Cap del Ras així pim pam. L'esperò Badalona, una via de caire esportiu, amb roca força bona i molt equipada. Els primers llargs són guapos però la resta de la via perd interès, bé, com la majoria de vies de cap del ras.

Bé, l'objectiu del cap de setmana ja s'ha acomplert...