La puta crisi: "Brothers Ruiz" i "Diedre Blanqueta"

Com està el món, com deia el Lopes, "espanya se hunde". No se si s'enfonsa o no però a cal Kletterer les coses no brillen. Sense novia, sense kurro, sense calers, i ara sense escalaaaaaar!!
Ah por dios!! Això si que és estar "am limit".
Doncs l'altre dia em truca el Toni i em diu per anar a trepar. Jo li poso excuses però al final em convenç. No sabem on anar i jo no vull repetir vies. Ell em diu reitaradament que vol anar a fer el Diedre Blanqueta al Mont Roig. Jo ja l'he fet i m'agradaria fer una altra cosa. A mi m'agradaria fer la via del Canito i el Segarra: "El jardín keledén".

Arribem a puesto amb una boira considerable. Jo li dic al Toni que tingui fe, que aquesta boira baixarà i ens quedarem amb un solaken de collons. Efectivament, quan fem el material marxa i es queda un mar de núvols acollonant.

Passem per davant"El Jardín keledén", i passem. Veig que al Toni no li ha fet massa pinya el tema de tibar-li. Bueno, un altre cop serà. Tirem més endavant i ens decidim per la "Brothers Ruiz". Això si que està dins dels criteris de Love Climbing. Està cosit a chapes a matar. Jo ho he trobat exagerat i llocs on l'autoprotecció és molt factible. Però bé, hi ha d'haver de tot a la via del senyor. Sempre ens quedarà Montrebei.

La veritat es que m'esperava més. Va buscant les plaques i gotes d'aigua que són prou xules. Pum i desseguida s'acaba. Tot i que a l'últim llarg em vaig colar i vam anar per un diedret-placa, una mica més guapo i menys assegurat. L'únic atractiu de la via són les dos xurris que passen per sota caminant i que desitjo que ens vinguin a esperar al cim amb 4 birretes i unes olives.

Quin bajón! No va succeir...

Jo no he esmorzat gaire bé, i tinc una gana que em moro. A les 7 tinc classe d'Alemany. Total que decidim anar al Diedre Blanqueta però una mica lleugerets. Fins ara el Toni s'ho està passant en grande. Ara si que li toca disfrutar de veritat.
Doncs, així mano a mano anem fent. La via també està molt equipada, es pot fer tansols amb cintes exprés.

Els dos últims llargs són el millor de la via. M'ha agradat molt l'últim llarg, tandebó fes 300 metres més així.

Un altre cop arribem d'alt del cim i tampoc ens esperen les xurris!! Això si, tenim una exel·lent vista de tot el Montsec. Des de Montrebei fins Vilanova de Meià. Brutal! Tampoc se que diria la seva dona...

Merci al Toni, que ha creat la fundació: "Apadrina un kletterer per un dia".

Salut!

La Migranya Profunda que em va donar la guarra de la Pornostar

Per que no se m'enfadin els nens, aquest cap de setmana m'en vaig amb el Marc. Com que estava gelós perqué li havia robat el company de cordada... Ens n'anem a Vilanova de Meià "again". La veritat és que cada cop és més difícil de trobar una via que no haguem fet cap dels dos. Per què serà?? Acaliquá, la trobem! "Migranya Profunda" a la Roca dels Arcs.



El començament és un pel extrany, hi ha com un remix de vies totes barrejades... Però bé, l'únic objectiu és anar a buscar el super mallonako nou i flamant que algu ha abandonat a mig llarg. La gent cada cop abandona coses més grans i més flamants. Aquí no es deu notar la crisi!
Arribo a la 1era R i com que ,m'ho he passat tant bé li empalmo l'altre llarg. Quina gozada! Vilanova 100%!!
El Marc es curra el següent llarg que té uns passets finets, molt guapo. Me cagun deu!! I ja hem arribat al 6c?? I com ho he calculat jo això?? Això em passa per no mirar-me les ressenyes.
Des de la reunió ja veig que aquest llarg té força cutreria. Falten xapes... Sort que porto el meu "K.I.X." (Kit de Supervivència Xtrrrrreeemma"). Amb un xapeta recuperable superem la primera embestida. Arribo a un pas i veig que em caldrà una altra i em penjo perque no me la trobo... la xapa! Al cap d'una estona veig que aquest espit està en una llastra de la qual li falta l'emisferi sud, vaja... que s'ha desconxat! I de cop i volta em sobrevé la vibrazzionne massima! L'spit s'aguanta de menys de mig casquillo, uuuuuh, uuuuuuuuuh, uhhhhhhhhh!! M'agafo del gandaken de ma que tenia, trec un dit i la casco un alien "jus qua l'infiní et plus loan".



Kletter, sal de aquí ya!! Bé, entre això i lo altre sortim d'aquest llarg que per altra banda és brutal.



El Marc que està més fort que el vinagre casi se l'encadena. La resta del la via té algun passet però ja és continuitat. De cop i volta li tiro, no se com encara, un Monument Valley pel cap al meu company. De moment no m'ha trucat més, jee jee jeee.



La via ens ha agradat força. Però bé, aquest no era l'objectiu principal. La missió era conseguir fer d'una puta vegada la Pornostar de la Roca Alta com a segona via. Després de múltiples intents en els que els meus companys m'ho han vetat. Per fi ha arribat el moment!
No em puc creure que hi anem, m'estava caient la llàgrima durant el camí.



El començament de la via està una mica per trencarte les cames. Però amb una mica de geta es passa. La resta de la via és un disfrute. Festival del canto!! I aquest cop si que ho encadenem tot. La veritat es que no enteniem com hi podien haver 52 xapes en 100 metres., i ho vam comprovar. Ara, la via és acollonantment bona. Ens ho vam passar genial!