Frikies abstenir-se! Vignemale, "Nord clàssica" 800m

Que us he de dir d'aquesta via que el llibre del Bellefon l'anomena com "la mejor via del pirineo en su grado". Molt aviat en començar a escalar ja em sonaven noms com la walker, la directa americana, el mirall impenetrable, ... Doncs una d'aquestes parets que sempre he volgut pujar era la Nord del Vignemale.

Buaaaah!! Quan arrives al refugi i veus aquel paredon et comencen a agafar combulsions i a venir ganes de plorar de l'emoció. A tot i això li hem de sumar que vaig conèixer una persona entranyable. Xerrant amb un home aquest em va preguntar si jo escalava a Montserrat, a la Nord, i jo li vaig contestar que "esclar". I em diu "quines vies has fet a Diables?", doncs "la GAM, la Sanchez-Martinez", i ... "Alto!, doncs jo soc el Martínez!". Buaaaaaaah!! Subidón extrem!! No se si per la calor que feia al refugi, pels vinets que duia i per haver conegut a un ídol, em va començar a caure la llagrimeta. No em podia creure que estigués on estava i amb qui estava.

L'endemà... Madrugón per sortir els primers. Tenim algun problemilla per arrivar a peu de via (a algú se li desfeien els crampons, eh Pep). Això ens va sumar un parell d'horetes extra a nosaltres que sempre anem tant sobrats.

El primer llarg de V+, tranki, tranki, tranki. La fresqueta a les mans i que allò tampoc ho regalaven, ens va fer entrar en calor. Aquesta via en genaral és bastant rostollaco, la roca és bastant cutre en genearl. Si la valoreu pel cantó tècnic o esportiu més val que no hi aneu.

Frikies abstenir-se, éto eh terreno de alpinistas!

Aquí no hay chapitas de colores.

El mític filó d'òrfita verda, que existeix i és flipant, és la clau. Si et surts d'ell t'encigales. Bé, això ens va passar al Pep i a mi. Llavors és quan comença la "vibrazzionne extrema", quan fots ensambles de 60 metres de corda amb un seguro o cap al mig i amb roca més cutre encara. Aquí la clau és sempre pensar en verd. Tot i la precaietat de la roca (q si no t'encigales tampoc ho és tant) la via té passatges molt bonics, sempre amb la'mbientaço de la cara Nord.

Els últims llargs potser són els més guapos i tampoc els regalen una merda. El conecpte del IIIer grau des de llavorens els tinc una mica turbi.

Al final vam arribar a d'alt on el color de la llum delata els horaris que estavem gastant, contant que haviem sortit a les 6 del refugi i contant també que ens quedaven vora 4 hores de baixada des de el cim.

Baixada autèntica de la glacera in the night.

I com a premi als millors escaladors del dia............ Ens quedem sense sopar! És el premi als que fan horaris huberianos alrevés.

Vaja uns caretos. Sort de la laia que duia l'esmorzar de l'endemà!

En se d'un que ha complert un dels seus somnis, sinó mireu la cara de satisfacció.

Cordades: Marcel-Laia i Carlos-Pep

"El preu d'un somni" 6a/A1, en solitari, a la Mussara

Ahir vaig tornar de Bielsa i com que al final m'han canviat els plans pel diumenge... Doncs m'en vaig a la Mussara, cap al Secor Taronja, al solete!

Fa un més vaig perdre el grigri (que era nou) que m'havia tunejat per anar en solitari, de fet m'el vaig comprar per a això, i dijous m'en vaig comprar un altre. Divendres el vaig estrenar a la Riba. Vaig anar a fer la via "Magí" 90m 6a. Brutal, va funcionar la mar de bé!

Avui fa un dia super assoleiat. Jo que pensava que nevaria, res de res. Doncs em poso a trepar i ja sento als frikies del voltant "uuooo un tio que va sol, uooo". Està clar que no es pot anar sol en cap de setmana... Monto el 1er llarg de V+, que tranqui! Nem a pel 2on, un Ae de tràmit però amb ambientillo i ja estic al peu del diedraco del 3er llarg. Quina meravella, estic super enamorat d'aquest llarg, és un dels llargs més bonics que he fet mai... Ambiente massimo!

Au! Miro que tot estigui correcte i endavant. De fet, he anat més que res a picar els nous pitons que m'he pillat. Quin gustirrín, com entren, semblen mantega! Uns jumarejos amb molt d'ambience, sempre mirant a banda i banda avere si hi ha alguna linia per obrir... quina obsesió...

Em dona per mirar abaix i... cony! Que el meu company m'ha abandonat... aish... que no en duia!



L'últim llarg també fa goig, és 6c+ o 6a/A1 aprox, tira per una fissura i supera un desplomet. Avui que vaig sol no li provo en lliure que em fa por... i com que ja el tinc encadenat... I ja som d'alt. Ara es pot baixar rapelant tranquilament, ja que la via ha estat reequipada pels meus coleguis, el Ciscu i Pere Alegre. Quin disfrute de via, en serio, aneu a fer-la que és una de les joies de la Serra de Prades.

Creeieu-vos-ho que us ho diu el kletter! Un enamorat de la Mussara.

Bielsa, buscant el que no hi ha. La primera punxada, ice climbing forever!

Divendres ens comencem a trucar desesperats. Han baixat les temperatures, ja s'ha fet alguna piada de gel. Subidón!! On anem? Canito: "a Bielsa punxem segur". I vengah! A les 4:30 cap amunt (a la 1:30 anavem a sobar després de fer birres a Lleida). Quina rasca que fa en aquesta ciutat, -8ºC. Ens ajuntem una bona colla de motivats: Canito, Marcel, Lloretang, Segarra, Jordi Marmolejo, "chicharro", felipe "tronco".



Anem a la Boca Nord del Tunel de Bielsa, tot rajava. Després cap a la boca Sud. Ja estan tots els gavatxos fotent-li. Al final decidim anar cap a Barrosa. Una hora i mitja de caminar ens porta cap al circ de Barrosa. Res de res nano, bajon. Però hi ha dos linies mig formades i ens fiquem a la que estava millor. Fem el 1er llarg de "espluca" 80º III+. Està bastant justeta però li montem un top rope. Per treure el monillo i fer la 1era picada de l'any. Aquest any promet! Alpinismo extremo vibrante!!

Vivint la vida Am Limit

Quin ambientasso que hi havia aquest cap de setmana a Vilanova de Meià, que per mi és "kletterlandia i el país de nunca jamàs"... Doncs divendres vam pujar a fer pinya a l'hermita i ens trobem tota la colla, com sempre. Fem un remember de la retrofarra ja que el Pelut havia guardat les "dj kletter sessions in Rave del Cargol". Paella al canto i a decidir l'endemà que fem. Vàries propostes: nar a fer una via d'artifo (feia mandra), nar a lligar amb les artificieres del curset (desestimat pq ens fotrien fora) i nar a tatxar la "Trilogia". Bingo!! Doncs el Subiranak i jo ens n'anem a trepar plegats. Això ens consolidaria com a cordada!


Doncs comencem pel "Señor de los bordillos" 6c+ (6b oblig). Super viote! Com vam disfrutar entre canto i regleta, desplom i placa. Al costat i havia en Marcel, Edu i Lloretang fent la Mussical Exprés (van desparèixer sospitosament entre la boira, aish que no n'hi havia dissabte!).






La roca és exel·lent els passos van sortint a l'un i l'altre. Flipem amb el bon temps. I amb musiqueta de fons: "pica i repica, pica i falca, algun saque, vam endevinar algun plor". Però nosaltres mantxant-li. Que voleu saber de la via? Doncs si el 6b és obligat, el Vo, el 6a, i tot és obligat menys el 6c+. La via va tenint l'ambient necessari per vibrar. Cantos? Els que no heu somiat mai!

Com és disfruten aquests desploms, és increible la de canto que hi ha. Sembla "bustialàndia".

Doncs després birra al cirerar i a trobar-te amb la penya. Allí vaig conèixer al Miquel i la Raquel. Birres i més birres i després a treure el cap a les Jornades d'Artifo. Al final es van fer a la font i nosaltres teniem el C.B. a l'hermita. Bé ja ens explicarà la Raquel que es va coure allí a baix.

L'endemà a la del costat. Que teòricament obligava menys i seria més de passeig. "La chica del martini", que amb el 1er llarg flipem bastant. Però bé, anavem de relax i ens ho vam pendre amb calma. De fet teniem una cordada tivissenca al davant.

Doncs aquí em teniu fotent-li tots els meus mistos al 7b+, que com us podeu imaginar vaig resoldre amb un elegantíssim pas d'A0. Tot i que li vaig probar el Rotpunkt!

Aquí teniu al "subipower" vibrant entre xapa i xapa en un llarg de 6a que tranki també.

I sinó, mireu com esbufegava. Ell va ser el que va escampar la boira... Doncs si, en definitiva un cap de setmana de puta mare. He sentit veus que s'està extenent "la massima vibrazzionne", això es bo. Com que en subi i jo vam tenir temps de sobres, us ensenyo el nostre video... Porqué nosotros también kerrreeemosss vivirrrrrr la vidaa al límiteee!!

"Mi primer amor" al Pilar del Segre

Sempre passes pel davant i veus aquell desplom i penses, quin ambient que deu haver allí. El pilar del Segre és una de les parets més desitjades pels amants de l'artifo a Catalunya. Com a tot arreu, hi ha la super clàssica, "mi primer amor". Quin viote!

Doncs allí ens plantem el Pep i jo. Tansols d'estar al peu de via ja vibres bastant. Alló desploma i no és broma!

Doncs aquí el Pep (l'home braç) va fer la seva primera incursió al món del big wall. Va clavar el seu primer pitó in situ. Li va fotre tant fort que gairebé surt per l'altra banda del pilar. Ara corren veus que li diuen "pitoneitor". La veritat és que la via és molt disfrutona i té un ambient impressionant. Els llargs més laboriosos són el 2on i el 4rt. On cal posar més peces (gairebé tot aliens i friends grans). Imprescindible guíndola!

Doncs res, aquí us deixo la meva primera super producció (que és una basssura xo està feta amb molt de carinyo i poca ciència).

Al final vam sortir in the night, gairbé 2 hores d'encigalades varies per baixar de d'alt. Però tot sempre acaba tenint un final feliç...

A l'espera de l'era glacial

Si esto del biggüal es mu chungo, no us podeu imaginar lo que ho es anar a fer cascades de gel. No ho dic per la dificultat que ens donguin elles, ho dic per la dificultat que està en trobar-les. Realment sempre m'he quedat parat de l'insòlites que són aquestes formacions de l'aigua. Em quedo bocavadat davant d'aquests pepinos glaçats.
Però no ens desenganyem, cada cop està més difícil l'alpinisme a les nostres terres. Quan no es una cosa és l'altra. Trobar les condicions adequades, els temps adequat i la motivació necessaria és prou complicat. Però nois, jo tinc com una mena d'intuició que em diu que aquest hivern serà una bon any per als glaciaristes. L'altre dia no se que m'explicaven sobre un increment de les capes de les cebes o algo així... Tindran raó? Esperem que si.
Tan de bo es tornin a formar aquests 'monstres' com el que surt a la foto. Aquí teniu al meu amic Roger batallant la columna de la Isalndis quan vam anar a fer-la fa dos hiverns.

Montsec forever!

El plan infinit era anar al Marroc. Massa car. El següent era el Verdon o Alps. Encara no hi arribava. On enem Mimo? Al Montsec. I vengah!! La motivació és brutal. Crec que el nostre carpesiano de ressesnyes te més fulls que la biblia. Podreim fer aquesta, podreim fer l'altra... buff quin estrés quan tens tantes coses per fer i triar! El "mimo" i jo no haviem fet mai cordada. Total que decidim fer un començament light per conèixer-nos. "CADE" a Bagasses, corda 70, grigri, i tonyina. La fem en 4h, pim pam. La verita es que comencem a entendren's de puta mare. Diumenge ens fotem a la "Escaleras al Cielo". Vam flipar bastant, és molt exposada i s'ha de clavar bastant. Nem amb una ressenya del Castellet que la vaig fer servir per rentar-me el... Ens baixem del 4rt llarg. La via, la veritat, pel meu gust no valia gaire. L'equipament, senzillament no n'hi ha. Massa expo, ja tornaré quan estigui més chalat i no tingui por a quedar-me en cadira de rodes. Ara passo!
Després del bajón comencem a preparar el petate al parking de les Bagasses i fem proves amb l'hamaca amb l'ajuda dels nostres colegues els Dalton.
Els tres dies següents a biggüalear a la "Festa del Paca", bé, ja ho vaig comentar. L'endemà puja el nostre amic Marcel i tornem a fer la CADE, que ell no havia fet, en speed climb. Tot i que una cordada no ens deixava passar, la vam fer en 3h30'. L'escalada huberiana es molt adictiva! I después de escalarrrr cerrrrvezaaaa!!
Ens n'anem a passar uns dies a Alòs d'Isil de descans pèrò continuem escalant. Anem un dia a Collegats i fem la "Kollegats". Autèntica via "love climbing", molt disfrutona i super ben equipada. Dilluns tornem a Bagasses i fem amb el Mimo, amb un fred i un vent terrible, la "Demasiado lejos para ir andando". Brutal!! Vaig disfrutar mogollon, una via frikie molt disfrutona i regletera. Lo de V+ obligat es una mica dubtós, posem-li 6a per quedar-se més tranquil. Uns dies de descans i sant tornem-hi. El Mimo m'abandona perqué està malaltó.
Pugem el Ceci, Pep i jo cap a Bagasses, després de mil hores discutint quina via fem, triem la "Colores", que ens havien dit que estava reequipada (aquest no és el meu concepte de reequipament però bé...). Massima, massima vibrazzionne. Quina via més bona!! Al segon llarg vaig entendre lo del 6b obligat. I tant obigat! La roca exel·lent, uns passos vibrants, uns alejes d'infart. A cada llarg la via es fa més guapa i el desplom fina la bomba!!
L'endemà, amb la mandra la boira ui el fred. El marcel, jordi i jo ens n'anem cap a Vilanova on estan uns colegues fen un curset, els anem a veure. De relax fem la "Tarrega", una via molt disfrutona en el seu grau, la vaig trobar molt guapa. Després amb martell i escarpa, nem a recuperar el friend que en Jordi va deixar a la Lleida. El vam recuperar!!
Birres al Cirera!
L'endemà em quedo amb la Laia i fem "El clan de los chamanes". La guinda de la meva expedició al montsec. Quina via més brutal!! Roca exel·lent, una escalada típica vilanovina, el segon llarg super siuranero. Vaig encadenar el meu primer 7a en paret i al rotpunkt. Super satisfet. Vilanova de meià, que és com la meva segona casa i que m'ha donat tants triomfs... aquí finalitza la meva excursió pel Montsec. Espero tornar-hi ben aviat i fer campament a Monrebei, un del meus llocs preferits, a l'espera del glaç!
To be continued...

p.d.: ara cap a Montrebei, Pelut i'm waiting for you!

La festa del Paca a Roca Regina

Una setmaneta de vacances... i el Mimo i el Kletter s'en van a fer un Monsec Forever! Ens n'anem de biggüal. Doncs si, després de dubtes avans de posar-se a fer la via (feia una boira i un fred que t'hi cagues) comencem a les 11:30. I a pel tema... En una cura d'humiltat, conseguim fer tres llargs... acabant de nit i fixem cordes fins a R3. Anem a rumir al cotxe que no cal passar més fred del necessari. La veritat es que aquell mateix dia ens van robar una hora de llum, i nosaltres tampoc som unes mega màquines del biggüal... Ràpels in the night, molt autèntic.














El dia següent ja ens llevem més d'hora i deprés d'una jumada d'infart. Comencem amb un lleugeret A1+ de tràmit. Ens plantem sota el temut A3- i comença la vibrazzionne massima. Spit, bassura, bassura, pitó, bassura, bassurilla, ... Vibranndo! Ens porta bastant de temps i fem un altre llarg amb l'amenaça del vent. Decidim continuar i arribem fins a R6.

Doncs allí plantem l'hamaca (per sort va parar el vent), arriba el moment tant desitjat pel Mimo. L'hora d'estrenar l'hamaca que s'havia construit fa 8 anys! I lo millor, funciona!! Treiem les birretes, la truita de patates, el choricito, el fuet que ens va donar l'home de la mel de terradets, un luxe, una pau i uns moments brutals! I a intentar rumir (bé, no gaire)...




Ens llevem d'hora, esmorzar i tonyina un altre cop. Per esmorzar un A2 una mica peleon amb saque inclós. Ens fotem les piles i ja comencem a anar una mica més ràpids. En tot aquest temps ens passen uns francesos pel costat que fan una via frikie a l'esquerra (jo vaig pensar... aquests cabrons que a les 5 de la tarda ja estaran fent birres al bar i nosaltres aquí!). A partir de la R8, la via ja comença a afluixar de grau d'artifo i pots anar més en lliure. La roca és més bona i pots anar més ràpid. Com sempre el temps el tenim al cul i ens queden 2 llargs. Ja estem fins la polla d'estar penjats i veiem la possibilitat de sortir per d'alt. I vengah! El 10è llarg li foto a pinyon en llire i acerant a sac. L'ùltim llarg de 6a A2, li toca al Mimo. Per sort l'A2, no ho és, i es més fàcil i el Mimo és curra un night climb vibrante. Remuntem petates i au, ja hem fet cim! Ens queda la baixada agònica perdent-nos pel bosc amb els petates. Al cap d'1h i 3/4 arribem al cotxe.
Ja hem fet la Festa del Paca!! Estem super contents, la via és boníssima!!

Aritjol, nou sector d'escalada a la Mussara

Bé, després d'un any que vam començar. En Jordi T. i jo, donem per concluit l'equipament del sector Aritjol. En total hi ha 35 vies de tots els graus, on predomina l'escalada en fissures i el grau mitjà. Hi ha un conjunt de 4-5 vies que encara estan per graduar, bé, això ja els hi deiexem a els maquinilles. La roca és un calcari exel·lent, típic de la Mussara. A l'hivern és sector de tarda i a l'estiu sector de matí. Si cliqueu aquí us podreu baixar l'accés (8') i les ressenyes.

Esperem que ho disfruteu!

Jeronimoooo!!!

I lo bé que ens ho passem. I si no pregunteu-li al meu amic lloretang! Això si que és "massima vibrazzionne"... Encara riem ara.

Quin gran dia!

Qui ho havia de dir! Ara farà vora quatre anys que vaig començar a enfilar-me per aquelles parets. El dia de Nadal del 2003, quin gran dia! No us podeu imaginar l'important que va ser aquell dia per a mi. Sovint penso en com canvia la vida en un instant, en aquell instant. La veritat es que crec que soc un paio molt afortunat, em sorprenc de tot el que es pot arribar a guanyar en un dia. Una vida, els millors amics, el món i milers de desitjos. Crec que no puc demanar gaires coses més. Bé, si, una cosa molt important, que tot això em duri per sempre més.
Ja han passat quatre anys, i ara, les muntanyes que em van criar com a escalador s'ofereixen perque deixi el meu segell. Que agrait els estic quan hi vaig.
M'ha estat difícil trobar un moment, de tant bons, des d'ençà. Però tinc clar que un dels dies més feliços de la meva vida va ser aquest. Roques de benet al fons, una brisa de tarda, una bona escalada i la meva nineta. Si realment existeix el cel, desitjo que sigui així. I com que no n'estic segur que n'hi hagi, tansols, busco que la meva vida sigui com la desitjo i somio. Una gran escalada, a una gran paret, amb els millors companys de cordada i amb el cim al que tot escalador vol arribar. Un cim ple d'èxit i alegria, d'amor i de benestar. Aquesta és la millor recompensa per lluitar cada dia! I cada dia penso el mateix, "d'aquesta via no em vull baixar"!

Ia Rave del Cargol a Vilanova de Meià

Com que som una penya ben parida... decidim fer una festa. És reuneix el comité a Arbolí i vengah! Crònica de la primera Rave del Cargol:

Com es monta una festa? Doncs crides a una colla de trepairesalpinistes motivats i ja està: la penya.

I en tota festa per donar ambientillo que falta? Correcte, música:

"hey girls, hey boys, superstar djs, here we go!"

Ambiente alpino que no falti!

Bé, i sempre com no... Fer passar la ressaka com es pugui.

Ja estem preparant la següent, no sigueu ansiosos!

No bolts no fear

D'això en dic jo fer escola! Us enrecordeu quan ereu petits que no tenieu por de res? Sembla mentida, a mesura que nem creixent ens venen més canguelis... Bé, aveure si aquesta nena algun dia creix i ens monta les vies i ens du a la Walker!

La meva escaladora preferida!

Tots em crescut veient dibuixos i pel·lícules de superherois, aquells que ens transmeten energia, voluntat, força, valor, ... Aquells als que imitem i dibuixen el llenç de la nostra vida. Els escaladors també tenim els nostres superherois. Molts rendeixen tribut a personatges com el Hubber, la Lynn Hill, el Cassin o la Catehrine Destivelle, però jo tinc la meva heroina particular. D'ella he aprés moltes coses, de fet també és una de les meves mentores, d'entre elles: l'elegància del moviment, la serenitat però sobretot, l'humiltat. Perque aquests cims que ens envolten són més grans que nosaltres però el nostres desigs de conquerir-los són encara més grans que ells. Per això els hem de respectar solemnes.
Gràcies Martona! Tu també formes part d'aquest petit escalador que soc ara. Bon boyage mon amie!!

Efecte "Sambari nai"!

Crònica del meu primer big-wall: -Kletter, nem a fer la sambari nai?? -I vengah!

Éhto der bic güal éh mu duro!

1er dia> Doncs, el Pelut i jo, petates cap amunt, com pesen punyeteros. Material emprat: tot tipus de pitons, 35 ploms, ganxos, friends, aliens, falquetes, hamaca, guíndola, ... Doncs estem a Vilanova de Meià, davant la imponent Roca del Arcs que tantes vegades he escalat. Comencem a escalar, clinc, clanc, clinc, clanc. Comença la aventura, hores, passen moltes hores i fem un llarg de 35metres...

2on dia> Al final em familiaritzo amb la ràdio... Pim, pum, pim, pum, zas! Al lloro! Clinc clanc. Fem 3 llargs en 13 hores i ha arribat el moment tan desitjat. L'hamaca, la truiteta de patates, la franziscaner, els doritos, l'embotit ibèric i guarrades vàries. Això si que és escalar! A dormir amb el pati. I es posa a ploure. Quin remei.

3er dia> L'endemà ja toca free climb, molt free! Canya regletera, desploms vilanoveros i ja som a d'alt. Èxit rotund! Quina il·lusió, quina pallissa, però quina satisfacció!

Sambarinaaaaaaaii!!!

Tots tenim un mestre i mentor

Ai, ai, ai!! Que durs que són els començaments. Aquells 4rts que semblen 8a's, aquells tascons tan mal posats, aquelles embarcades còsmiques a la paret. Que seriem sense els nostres "mestres i mentors", sense els nostres "padowans"?
-Carles, que no veus que no es per aquí...
-Vols dir Joan... no ho veig clar...
-Au, no tinguis por que aquest friend aguanta.
-Al lloro eh... brrrr... vaig...
-Ànims xabal que ja ho tens!!
En sec levites, fas el pas, i au. Aquí rendeixo homeantge al meu padowan. Per cert, l'alumne encara no ha superat al mestre, i mira que m'hi esforço... Salut Joan!!

Ambiente massimo, massima vibrazzione!!

No us heu parat mai a preguntar-vos per què sou alpinistes o escaladors? Amb el que cansa caminar, passar fred i gana, dormir malament, passar por en un llarg de Vè amb "roca mediocre típica de caranorte" o quan et mires aquell burí rovellat que està a 15 metres...
I jo per què soc escalador?
Que supera la birra fresca al bar després de fer un viote my friend, compartir llarg a llarg l'esforç amb el teu company de cordada, estar en aquella respisa o "nide d'aguiles" amb un pati de déu... ? Això és "l'ambiente massimo, la massima vibrazzione", el que ens fa viure la vida amb ganes de treure-li el suc fins a l'última gota. Perque per a mi cada escalada és una festa...
la millor festa!

Sant tornem-hi!!

Doncs ja hi som un altre cop. Els misteris de l'informàtica van fer desaparèixer el meu antic blog. Però bé, diuen que "mala hierba nunca muere". Això és la kletterer resurrection!