diumenge, 26 de setembre del 2010

"Sa sarroneta" a la roca dels Arcs. Vestigis del passat.

Si si, ja fa gairebé dos anys que vam obrir aquesta via... i quins bons records em porta.



Sempre havia volgut obrir una via a la Roca dels Arcs, a Vilanova de Meià. Però ja hi ha tantes vies que era quelcom impossible. Encara que un dia mirant la paret des de el cotxe vaig veure dibuixada a la paret una possible línia. Doncs a per ella!



Fa molts més anys enrera ja haviem obert un primer llarg amb la Sandra, i es va quedar allí, en projecte.

Ara amb en Saumi li donem la continuació i el final.

A la via trobarem algun parabolt i algun pitó però hi ha algun llarg amb molta autoprotecció. A destacar el pas obligat de 6b del 2on llarg obert magistralment pel Saumi i el mur de 6a de total autoprotecció obert per un servidor.





El cert és que la natura em va deixar aquest regal. No havia difrutat mai tant obrint un llarg. Espectacular. Gràcies Vilanova!!




I un cop més aprop del cim... i en sec el Saumi crida d'alegria! Ja som a d'alt!!




Per fi em acabat la via i em complert un dels nostres somnis. Obrir un via a Vilanova de Meià.


Iuhuuuuu!






Aquí teniu la ressenya pels qui la volgueu repetir. Aquesta via va dedicada a les nostres "Sarronetes", les que ens deixen anara a escalar de tant en tant... jee je jee!

5 comentaris:

Llorenç ha dit...

bones! tornes de nou a la paret? o es un punt de nostalgia?...m'alegro de veure't per aquí!

paca ha dit...

kleterrrrrrrr esto sin ti es un infierno!!!!!!!!

vinga va !espero que tornis ya atrepar.
SALUT!

saumi ha dit...

Quins records! A veure si algun dia la tornem a repetir bestial!!!!!

Unknown ha dit...

Ésq se m'havia encallat i no ho havia publicat al seu moment... jeejeje!

Paca, avere si em portes un dia a tibar de reglettes!

Saumi... no ploris, va no ploris que la setmana que ve et porto a passejar.

Rafael ha dit...

Kletterer, ahir (7 de desembre) vam fer la Sa Sarroneta. Molt bonica, especialment els 3 primers llargs, i molt especialment el tercer! Però no m'estranya que no es repeteixi molt; el principi del segon llarg (el 6b) és molt exposat amb una mala caiguda. Si salta el clau la llet és monumental (de fet, el clau es mou una mica i ho vaig reforçar amb un tascon per si de cas). El pas surt 6b dur. Amb un parabolt o un clau més en aquesta zona la via quedaria més atractiva i es repetiria més (es pot fer de manera que el 6b segueixi sent obligat, però una mica més segur). El tercer llarg és molt bonic.