El passat Juliol vaig enredar al Willowcillo per anar al Turbon. Després de veure les fotos del Ganxets em vaig motivar prou per anar-hi. Feia poc havia anat amb ell a fer la via del Roxo allí mateix, així que ja em coneixia la zona.
La veritat és que la paret desploma, força, allí per on va la via.
La veritat és que la paret desploma, força, allí per on va la via.
El primer llarg ja és brutal, segell Teixi, semiequipat amb ponts de roca, claus i alguna xapa. Impresionant. Roca del tipus esparadrap.
Poc a poc ens n'anem posant a l'ajo. Deseguida veiem que d'allí, si d'ha de baixar pot ser un pollastre considerable.
Cada llarg és millor. La roca sempre brutal!
Aquí teniu al Willowcillo tibant-li al 7a. El flanqueig de 7b, és una obra mestra de l'escalada en roca. Quina vista Albert i Santi per veure aquesta línia. Tot protegit amb ponts de roca i dels passatges més fanàtics que us podeu imaginar. Festival de pinces, bidits i xorreres. Inhumà!
Les muralles de gotes d'aigua hiper punxagudes es succeeixen. La roca punxa tant que quan li arqueges se't queda la pell enganxada.
7 comentaris:
Puta mare Klettorius! Quines fotasses! :)
Mola tornar-te a llegir les peripècies ;)
realment sembla que desplomaquenoesbroma....
goapa via.
Per cert, que coi es roca esparadrap?
apa
ei Carlos!
felicitas per la via, feia temps que no et llegia...
La veritat és que la via és molt bona. Jo és de les més guapes que he fet últimament.
Marc, bé, volia dir roca velcro. Em vaig colar...
Ei Joan, no crec que piuli gaire, ja no em motiva gens. El que pasa esque estava per casa aburridot i em vaig enrecordar que tenia un blog.
Bones mestre!!
Felicitats pel viote! Cuidis i ens veiem aviat!
David
Weeei Kletterer....
juer Carl.... ja Massa temps sense saver de tu!!! ¿¿On se'm has amagat!!??
Vinga va tio... Un abaraçada!!
QUO... Esperant noticies! :)
this mountain is so heighted...it's on mountain the good for tracking..
Publica un comentari a l'entrada