dissabte, 17 de maig del 2008

FIns els ous d'estar a casa, Covallonga en solitari



La veritat es que aquests dies tampoc estic super traumatitzat per no poder anar a escalar gaire perque plogui cada dia. De fet és el que més em convé ara mateix. Aquests dies a 'ganxetolandia' fan la fira del circ, el Trapezi. Entre ruixat i ruixat es pot veure algun espectacle. Realment està molt ben parit.



Però bé, la paciència té un límit i deprés d'una setmana i mitja sense escalar ja se m'estaven començant a alterar les neurones. Aquest dissabte havia quedat amb una noieta per anar a escalar però s'em raja, bajón! Em truca un colega per anar a veure un espectacle del trapezi però arribem i vaja, suspés!

Me n'entorno cap a casa i penso. Avui és dissabte, jo hauria d'estar fent algo i estic aquí, uf uf uf uff!! Altercaió!! M'agafa un rampell dels meus i au, cap a la Mussara.



Està tot moll però la motivació és extrrrema. Avui un dels objectius també és provar una nova forma de dur la coda en solitari. Tot un èxit, com corre!! Faig el primer llarg, remonto i au. Ja estaria content però decideixo arribar fins d'alt. De moment no plou més.



Monto el llarg de V+ i iuhuuuuu!! Ja soc d'alt, tot solet i amb la boira que m'envolta. Magnífic!! Avui ja ha valgut la pena llevar-se.



En breves el relato que estais todos esperando... de los que vencieron a las tinieblas... de los que surgieron del mismissimo "Infierno"...