dimecres, 24 de desembre de 2008

Deutsch Weihnacht Abendessen bis Mescalina

Tot comença quan els meus compis del cole proposen de fer el sopar de classe. Jo com a delegat m'he de preocupar d'anar a buscar un restaurant. Ja ves, que jo no hi vaig mai a sopar fora. Al final aquest divendres passat soparet del cole...



Die Deustch Unterricht Schüler...



Die Kollegen



La Cornudellenca i la Palauanglesolina... Sehr schöne Frauen!
(*les he de tenir contentes que sinó no em passen els apunts quan vinc de trepar i arribo tard a classe... jeee jeee...)
Doncs la cosa se m'en va de les mans i el destí ja està escrit. Arrivo a casa a les cinc del matí bastant tou. Riiiiing riiiing riiing!! Merda ja ha sonat el despertador??? Por dios!!
Estic fet calderilla!! Pobret Marc, no sap la que li espera.... aguantar-me a mi 400m resacós... uiiii....Sort que anem a fer una via amb xapes i compromís zero. Quin descans...

Arribem a Terradets i vengah! Tot i lo cuit que estic encara m'aguanto. La via és molt bona, però entre apreton i apreton em venen unes arcades... buffff... quin patir.
De moment van caient els "rotpunkts" fins que les aracades i el cansament són més grans cada cop.
video
El 7a ja ens deix cuits als dos i a mi en especial. Arribem a la feixa i em sap greu pel Marc que està tot motivat però el menda lerenda com faci un llarg més a l'igual els hi faig una compota allí mateix. Au doncs, cap a casa que el llit ja està ben aguanyat! Llàstima de no acabar la via perque és un autèntic festival de regletes.
No se si voldrà anar a trepar mai més amb mi... ho sento Marc... són les conseqüencies de buscar el "rotpunkt" in the night!

divendres, 19 de desembre de 2008

Vibrrrando en solitari al Pilar del Segre

Ja fa dies que em venia de gust anar a fer una solitària, ja tocava. I més aquesta setmana que estava bastant desmotivat i associal. L'objectiu en part era anar a provar noves tècniques i noves situacions en les que no m'havia trobat mai, per que no em pillin per sorpresa en les properes obertures en solitari. Soc del parer que les coses s'han de provar in situ: Si pilles et deonen pel cul i així n'aprens per la propera. Allò de... "sarna con gusto no pica".

Doncs m'en vaig cap al Pilar dels Segre que possiblement deu ser dels pocs llocs del Montsec que després de les nevades s'hi pugui escalar. I de collons!
Objectiu del viatge: escalar en solitari una via molt extraplomada i com rapelar el llarg per poder desmontar-lo.

Al final la via triada és "Mi primer amor" que ja havia escalat i tampoc cal fotre'm en un percalazo per nar a fer experiments. Els llargs són d'un artificial molt fàcil i molt divertits, ideal per començar.

video

Doncs la veritat es que rapelar amb tot el desplom que hi ha és brutal, ara m'he enganxat més al buit. Buaaaah, quin subidón! He estat a punt de liar-la per no donar-me prou estàtica però bé. Un exitazo en les operacions. Uaaah, però quina sensació més guapa, i més quan vas sol.
La sensació de buit és suprema.

L'únic pal (o no) és que has de tornar a escalar el llarg. Com que desploma tant no és pot jumar.

video

Buff, quina pallissa noi! Ole tus huevos "Pakisataní" i tots els que foten artifo de dificultat en solitari. La meva eterna admiració! Gràcies a "l'home braç" i a l'albert "ganxets" que apadrinan un kletter por un friend al dia.

La veritat, el que mola d'anar sol és que el teu company no és rajarà de tirar el següent llarg, jeee jee jeee!

"Secreta vida" a la Roca dreta de les Valls

Feia tres milions d'anys que volia fer aquesta via. No se per quina raó a tothom que li deia li feia por de anar-hi. Sort que un bon dia vaig conèixer al Saumi i sempre l'acabo enganyat per aquests "menesteres". No fa un dia espatarrant i tinc dubtes de portar el gore o no. Sort! Que el vaig agafar!



Fa una rasca considerable, xispeja i fa airet. Però ens hi posem igaul. Començo am el 1er llarg de 6c+ en fred i molt fred i ja tinc prou feina per arribar a la R. Espero que un altre dia amb més caloreta em surti pim pam. Ara toca el llarg selectiu de la via, que no us penseu que és el primer... El Txakal i el Saumi, després del bajón del cap de setmana anterior li donen un segon pegue. I amb l'orgull ben alt el manel s'el treu pim pam. La veritat és que aquest el llarg és força selectiu. Hi han pinyazos estratosfèrics. No es broma que si casu avans de la 3era xapa deus passar apropet del terra. Mola!



La resta de llargs són preciosos, la qualitat de la roca és exel·lent, sort d'això. Cada cop fa més fred però també anem més rapidets i no dona tant de tmps a refreda-se.



S'ha d'anar una mica "altantín" amb l'últim llarg on hi ha força troços amb roca mediocre, però està molt xapat. També té el seu que, no us escaquegeu pel de la KRT, perqué també té la seva gràcia.

Per fi arribem d'alt on ja la cosa deixa de xispejar per passar a un diàmetre de gota una mica més gran. Uuuuuiiiii que justitooooo...


Ahí estan els tres mendrugos. Quina via més bona, m'encanten aquestes vies que s'han d'escalar.

dilluns, 1 de desembre de 2008

De col·leccionisme pels Ports: "Nobleza Baturra" i "Cuirassat Potemkin"

Al final em va saber greu no anar a Canalda aquest cap de setmana, però el cert es que ara estic bastant fanàtic i tenia unes ganes de trepar desproporcionades.
Al final quedem al bar Grau amb el Saumi, Txakal, l'home braç i el menda. Sortint de Reus ja està plovent però veig una clariana a lo lluny que cau damunt dels Ports. I em dic, no pot ser que tinguem tanta sort! Doncs arribem a Horta de Sant Joan i patapam, solaken!!

Avui li toca triar al Pep, així fem un dia light i un altre dia tonyina. Em proposa una via que fa temps que tinc ganes de fer. La "Nobleza Baturra" una via no apta pels amants de l'escalada segura. Signada pel segell del mestre Armand a l'any 88. Al Pep li feia gracia i cangueli a la vegada el tram amb 3 passos de ganxo del 1er llarg i el tema de dur claus.
Comencem amb el 1er llarg d'Ae/A1 on els burins estan romantiquíssims. Sort que no es fan gaire aquestes vies sinó ja estarien trencats. Passos molt llargs i després 3 passos de ganxo per arribar a burins. Molt autèntic, vibres tant com en un A3 amb aquells burins. El Pep fa el sue primer pas de ganxo de la seva vida i també s'ho vibra bastant. I aixó que anava de segon, jee jee jeee!!
Aquí ja comença el diedraken tope clàssic. Es caracteritza per passos molt atlètics, sovint de difícil protecció, amb xemeneies i algun tram de roca justeta o dolenta. L'ambient a la via és molt guapo. Als dos llargs de Vè t'has d'aplicar bastant si no vols fer vols estratosfèrics. Per d'alt hi ha algun tram amb possibles caigudes sobre repisa. No és una via de broma com nosaltres ens pensavem. Però és molt guapa. Recomanable pels amants dels diedres i xemeneies romàntiques.
Al final arribem a d'alt de nit i sense frontals. Si senyor!! Però havent disfrutat molt i amb el plantejament que tardarem una estoneta a baixar. Després d'unes quantes embarcades ens venen a buscar el Manel i el Txakal, tope de rescat. Sort d'ells!! Moltes gràcies.

A Horta ens n'anem a sopar amb una penyeta i els 4 mendrugos. Ens n'anem de visita al Pub d'Horta en recomanació del Llorenç. Uns paxaranets i au, a sobar-la que demà ens hi haurem d'esforçar.

L'endemà fa més bo encara tot i que ens llevem una mica cuits. Jo volia anar a fer la "Rapinyaires", via de vibrazzionne signada per l'Albert i el Kike. L'home braç no està massa motivat i jo estic cuitet com per tornar a cascar-me la via tota de primer sense relax possible com el dia anterior, i menys en una via amb llargs expo de 6b. Ens decidim per la "Cuirassat Potemkin". En principi havia de ser una via facileta de 6a+, equipadeta, ràpida i sense massa patiments. Començo i resulta que el 1er llarg bastant selectiu és bastant exposadet, amb roca a mirar i difícil. En aquest llarg em trobo restes de 3 abandonaments diferents, que no m'extranyen gens: Bagues, moscates, mallons... Botín de guerra. I ja veig de quin pal anirà la via. En els llargs fàcils evidentment no hi ha res. Vas de reunió a reunió. Si et busques la vida i hi has pensat en dur-los pots posar algun alien o algun pont de roca rebuscat per no rodolar paret avall. La r0ca es crostosa en alguns trams donant-li ambientillo al tema. L'últim llarg té un pinyazo estratòsfèric sortint de la reunió encara que amb serenitat es pot fer bé.
La veritat es que la via té massa exposició pel tipus de persones que els hi agaradaria fer aquest tipus de via on el 1er llarg es 6a+(molt selectiu) però la resta es IV i Vè. També m'agrada molt el concepte de via "equipada" que surt a la guia de Els Ports Rock. Com que no es pot posar res és equipada. Jee jee jeee!! La via té trams guapos però t'en menges bastants de rostolleros. Per a coleccionistes sense escrúpuls. Però al final ens ho vam passar divertit tot i que la neu ens estava amenaçant feia estona.

Per cert:

Ha desaparegut la nova llibreta de piades que hi havia al Bar Grau. Si algú l'ha pres per algun motiu que la torni. Això és història viva de la nostra afició. L'antiga ja no tenia més fulls i el Pelut n'hi va deixar una de nova per poder continuar piant. Espero que la nova que duré no desaparegui.

Gràcies.

Desafiant el fred a la "Taca de Romesco"

El dijous passat quedem en Saumi i jo per anar a Vilanova de Meià. És on creiem que amb la rasca que fa podrem escalar mínimament. La veritat es que retrassament el moment lo màxim possible i ens n'anem a cal Cirera a fer l'esmorzar tranquilament. Cap allà a les 11 i pico ens posem el budrier i ens n'anem a la paret. La veritat es que ens ha costat trobar una via que no haguèssim fet tots dos. I pam: "la taca de romesco".
Quan se n'enteri el Jordi em matarà però jo no hi vaig pensar fins quan ja estava penjat a la via. Ho sento bou, la "Femme Fatale" està doblement reservada per tu. Mil disculpes!!
Començo jo els 2 primers llarg empalamts on ja es veu de quin pal va la via. Això realment és escalar, quina roca més bona i quins moviments. I tambés s'ha d'escalar entre xapa i xapa tot i que en cap moment esn exposat, si obligat.
La roca ofereix un munt de textures. la que més em va agradar es l'entrada a la 2a reunió on hi ha un festival de regletes i gotes d'aigua acollonants!
Aquí a Vilanova he arribat a la conclusió que els Vès i els VIès son exactament iguals. Tan pots encadenar un 6c com pillar en un 6a. Aquesta via m'ha agradat moltíssim i l'hem feta lleugerets en 3 horetes ja que la fresca ens apretava una mica.
Com diria en Kurt A.: "Cálcarrio de prímera cálidad". Baixem cap al cotxe i cap al cole a aguantar el temporal!

dimarts, 25 de novembre de 2008

Assalt al Castell de Siurana: "Ahí te quiero ver" 6b

La crisi a cal kletterer està apunt de passar a millor vida, però encara aquest cap de setmana estava present. Així que un altre cop he de canviar els meus plans montrebeianos per algo més siuranero. Ho sento Saumi...
Fa poc em va caure a les mans el llibre del Pep Jané i em va acabar de confirmar la quantitat de coses guapes que tenim per aquí la Serra de Prades. La conclusió d'aquest cap de setmana és: "No cal anar a Montrebei per trobar la Vibrazzionne Massima".
Al final d'entre moltes possibilitats triem Siurana, ja que hi havia previsó de Mestral. L'objectiu és fer dos vies clàssiques al Salt de la Reina Mora. Jo proposo començar per la "Adserà-Jansà" que és la fàcil i després fer l'altra que te pinta de més tonyinera. Però el Manel que és un savi diu que comencem per la dura. I així fem...



Arribem a peu de via i la cosa ja pinta més feréstega a la vegada que guapa. Li foto jo al primer llarg de 6a. La cosa ja comença lluitadora i la roca no té la qualitat de les vies frikies que hi ha al damunt. Uuuuuuuuuuuuiiiiii...



El següent llarg és veu atòmic, 6b. El Manel refunfunya un mica i ja em deix acollonit. Això li deu tibar! Li casca casi tots els friends, sort que en duem de ben grossos. Ell llarg és brutal, la roca a mirar. Aquí en Saumi demostra la qualitat i el saber fer que el caracteritza.



Ja ens queda el tercer llarg. Aquí només sortir de la R ja hi ha mandonguilla de la bona. Pas de 6b en sostre amb factor 2 sobre R de burins guarros i sense el friend que cal. Ieeeeeaaaaah!!



Aquí nano m'he d'aplicar al màxim, tots els recursos al 100% ja que no duem els frinds adequats i la quantitat adequada (com de costum). Sort que duem un 3'5 i un 4. A mig llarg aplico la tècnica del "friend pescador" i li dic al Manel que em passi el friend que he colocat, justet, al sortir de la R per posar-lo més amunt. Menys mal.
Advertencia: Si no voleu passar por, dueu 2 Cams del #4 i 1 del #4,5 o #5, recomanable.
Les R's tb estan prou romàntiques, cargols i burins ultra rovellats.
Això si, la via és boníssima i s'ha d'escalar.
Lo millor es que l'últim llarg, 5m de Vè, et deix d'alt del Castell de la Reina Mora. Molt autèntic. Estem tant cuits que la tentació ens crida cap al parabolt a Can Melafots. I bermutazo de rigor al Víctor.

Festival climb a Montrebei, mai més ben dit!

Ara ja feia 2 o 3 setmanetes que no anava a Montrebei. Tot i que amb els temporals que han fet últimament cada cop fa més mandra anar a parets prepiranaiques. Rebo un mail de l'Albert que em diu que hi ha festeta al prat, i com que soc un antisocial i no em van les festes, hi anem. Arribo a la caseta de Sant llorenç, entro i cony. Hi ha tres paius mig sobats a dins i tot extranyat els pregunto:
- Sabeu on està la Rave???
Aquells paius es van quedar atònits. Ho sento si els vaig trasbalsar una mica. Ens haviem colat una mica. Resulta que era una festa campestre. Al final ja ens trobem amb tota la penya, foguereta, birretes, tal i pasqual. Com sempre vam aguantar fins el final els 5 merenguelus, fins que vam detectar que el vi ens estava deixant els llavis negres... Buaaaah, que dolent, por dios!!



En el transcurs de la nit vaig intentar negociar amb els meus compis: Dj Marcel & Marsi, de fer una via una mica guapa aquí al congost (guapa, sinònim de tonyinera). Però els meus esforços no van servir de gaire així que el destí ja estava signat cap a la "Paül-Lalueza". Que hi farem... un altre cop...



Com que anem tres-tristes-tigres, fem 4 o 5 llargs cadascú. Que dir d'aquesta via, la paraula que la defineix és "romàntica" en seu ampli sentit. Els 6 primers llargs són una mica matojeros dels quals hi ha seccions molt guapes i entretingudes.



A partir del 6è llarg la cosa ja es posa més interessant. Li foto un pegue al 7a però encara no hi ha manera d'encadenar-lo, ja hi tonarem.



Lo que realment és el més bonic d'aquesta via és el final. Les xemeneies i diedres tope clàssiques marca de la casa.



Al final sortim per d'alt tranquilament i ens n'anem cap al bar a fer la birreta de rigor. La veritat es que ha estat un finde ben parit.

video

dimarts, 4 de novembre de 2008

"Brigadistes Intenacionals" 70m 6a/+ la Mussara, en solitari

"Después de la tormenta llega la calma". Doncs no se pas, per que aquí als meus barris els bombers van de bòlit. Avui em sentia avergonyit de mi mateix i pensava lo tirilles que estic fet de baixar-me d'un llarg. Avui tenia la necesitat de purgar i me n'h anat a fer una via en solitari. En principi me n'anava a fer la "Joan Solé Fossas" que em falta a la cole. Però alló està tot ple de guiris i em fa pal fer l'espectacle. Em decidiexo per la Patagonia que allí no molestaré a ningú. Però s'em cauen el collons a terra quan no puc passar pel camí. Hi ha un munt de pins arrencats de terra que barren el pas. Enciagalation! Al cap de 3/4 d'hora arribo a puesto. Com que tot lo de la Mussara ho tinc bastant trillat em decideixo per una via nova que han obert uns colegues meus al sector Patagònia. Com que no duc ressenya i això ha estat un puntasso d'ùltim moment truco a l'Eduard que m'expliqui on comença la via i els graus i tal. Em diuen que ells no l'han alliberat encara. Que deu sortir 6b o així. I vengah!!!

Li pregunto: "Com es diu la via?" Resp: "Brigadistes Internacionals"



Tinc la possibilitat: de lliberar la via, de fer la 2ona repetició i al damunt de fer-li la 1era solitaria. Jo crec que amb això ja purgaré prou el bajón del finde. Iuhuuuuu!



La via no està gens malament. Són 3 llargs que tenen panxetes que es poden fer en A0 però que apretant-li una mica surt fàcil en lliure. Està tota equipada amb Spits, algun clau i parabolts. L'han oberta L'Estivi i L'Eduard fa uns mesos per baix.



Li manxo al 1er llarg, un sostret tibón i cap a la R. El 2on llarg és un flanqueig d'uns 15 metres a la dreta de 2on. El llarg més guapo és el 3er i últim, una placa llarga amb 2 sostres sense peus on el 2on li cal un llançament a una gandaken. És el pas més guapo de la via.


Doncs si senyor, al final surt tot en lliure. La via ja té el 1er Rotpunkt. Crec que no passa de 6a/+, però bé jo sempre ho comparo amb el grau montrebeià. Bé, que passi algú altre i que corrobori el grau.

In-Tifón al Pilar del Segre i més enllà...

Quan canvies trenta vegades de plans en un dia les coses acaben sortint del revés. De fet, aquest finde no pintava gens bé. Primer haviem d'anar a Ports, encabat a Montrebei i després... on sigui que no hi plogui bou!
Arribo divendres a Vilanova de Meià i m'en vaig a veure al "Subipower" i al "Pakistaní" que estan penjats al Pilar del Segre. Al final ens ajuntem una colleta a l'ermita. Allí fem una castanyada improvitzada. Amb "l'Intifoso" i el "Pelacanyes". Allí fem el càsting per avere qui és el "Monstruo" de las regletas. La veritat es que la gent s'ho curra força...


El "Pakistaní", el pardalet. Anal o vaginal?
El "Subipower", patrocina Res Bull te da alas.

El "Pelacanyes", aquí a tarragona els fan molt lletjos...

El "Massimo vibratore", al loro que voy en libre!

El "Kletteinómano", no-comment.


L'endemà que ens haveim de llevar a les 7 ho fem a les 10 amb un resakote de collons. Sembla que ha parat de ploure.
El Pelut i jo ens n'anem cap al Pilar amb tota la metralla per anar a la Kafarnau. Jo des de la "Infierno de cobardes" que no agafo un martell (oficialment).
Que tiempos aquellos...

La paret raja per tot arreu, sembla mentida, però amb el que ha plogut es filtra tota l'aigua. És curiós, plou a la paret i a fora no. Li foto jo al 1er llarg d'A3. Jo ja no ho tinc massa clar i el pakistaní pel costat ja em diu que el 1er pas és el més xungo de tota la via. Pressing!!
Faig el 1er pas i ja vaig tot moll, la resakilla em comença a tornar, ganxeo xtrremo, no se que fer, em saturo, ho provo cinc vegades i au cap avall. Bajonazo!!
Acaba el llarg el Pelut. Desmonto el llarg i au, jo ja n'he tingut prou per avui i per el cap de setmana.
Tornem a l'ermita i festival un altre cop. Tot i així ens anem a dormir d'hora. A les 3 de la matinada ve el infierno allí al vivac. Fuaaaaaaaa neeeeeeeeeeen!! Comença a ploure dins el cobert, el vent s'endú les taules, comencen a volar els gots, ampolles i gairebé nosaltres!! Que fueeeteeee!! L'endemà veiem la Zona 0. Quina catàstrofe!

Visto lo visto desmontem el llarg i au cap a casa. Quan arribo a Reus flipo encara més. Haurà començat la IIIa Guerra Mundial i jo no me n'he enterat??

dimecres, 29 d’octubre de 2008

La puta crisi: "Brothers Ruiz" i "Diedre Blanqueta"

Com està el món, com deia el Lopes, "espanya se hunde". No se si s'enfonsa o no però a cal Kletterer les coses no brillen. Sense novia, sense kurro, sense calers, i ara sense escalaaaaaar!!
Ah por dios!! Això si que és estar "am limit".
Doncs l'altre dia em truca el Toni i em diu per anar a trepar. Jo li poso excuses però al final em convenç. No sabem on anar i jo no vull repetir vies. Ell em diu reitaradament que vol anar a fer el Diedre Blanqueta al Mont Roig. Jo ja l'he fet i m'agradaria fer una altra cosa. A mi m'agradaria fer la via del Canito i el Segarra: "El jardín keledén".







Arribem a puesto amb una boira considerable. Jo li dic al Toni que tingui fe, que aquesta boira baixarà i ens quedarem amb un solaken de collons. Efectivament, quan fem el material marxa i es queda un mar de núvols acollonant.

Passem per davant"El Jardín keledén", i passem. Veig que al Toni no li ha fet massa pinya el tema de tibar-li. Bueno, un altre cop serà. Tirem més endavant i ens decidim per la "Brothers Ruiz". Això si que està dins dels criteris de Love Climbing. Està cosit a chapes a matar. Jo ho he trobat exagerat i llocs on l'autoprotecció és molt factible. Però bé, hi ha d'haver de tot a la via del senyor. Sempre ens quedarà Montrebei.

La veritat es que m'esperava més. Va buscant les plaques i gotes d'aigua que són prou xules. Pum i desseguida s'acaba. Tot i que a l'últim llarg em vaig colar i vam anar per un diedret-placa, una mica més guapo i menys assegurat. L'únic atractiu de la via són les dos xurris que passen per sota caminant i que desitjo que ens vinguin a esperar al cim amb 4 birretes i unes olives.

Quin bajón! No va succeir...



Jo no he esmorzat gaire bé, i tinc una gana que em moro. A les 7 tinc classe d'Alemany. Total que decidim anar al Diedre Blanqueta però una mica lleugerets. Fins ara el Toni s'ho està passant en grande. Ara si que li toca disfrutar de veritat.
Doncs, així mano a mano anem fent. La via també està molt equipada, es pot fer tansols amb cintes exprés.

Els dos últims llargs són el millor de la via. M'ha agradat molt l'últim llarg, tandebó fes 300 metres més així.



Un altre cop arribem d'alt del cim i tampoc ens esperen les xurris!! Això si, tenim una exel·lent vista de tot el Montsec. Des de Montrebei fins Vilanova de Meià. Brutal! Tampoc se que diria la seva dona...

Merci al Toni, que ha creat la fundació: "Apadrina un kletterer per un dia".

Salut!

dimarts, 14 d’octubre de 2008

La Migranya Profunda que em va donar la guarra de la Pornostar

Per que no se m'enfadin els nens, aquest cap de setmana m'en vaig amb el Marc. Com que estava gelós perqué li havia robat el company de cordada... Ens n'anem a Vilanova de Meià "again". La veritat és que cada cop és més difícil de trobar una via que no haguem fet cap dels dos. Per què serà?? Acaliquá, la trobem! "Migranya Profunda" a la Roca dels Arcs.



El començament és un pel extrany, hi ha com un remix de vies totes barrejades... Però bé, l'únic objectiu és anar a buscar el super mallonako nou i flamant que algu ha abandonat a mig llarg. La gent cada cop abandona coses més grans i més flamants. Aquí no es deu notar la crisi!
Arribo a la 1era R i com que ,m'ho he passat tant bé li empalmo l'altre llarg. Quina gozada! Vilanova 100%!!
El Marc es curra el següent llarg que té uns passets finets, molt guapo. Me cagun deu!! I ja hem arribat al 6c?? I com ho he calculat jo això?? Això em passa per no mirar-me les ressenyes.
Des de la reunió ja veig que aquest llarg té força cutreria. Falten xapes... Sort que porto el meu "K.I.X." (Kit de Supervivència Xtrrrrreeemma"). Amb un xapeta recuperable superem la primera embestida. Arribo a un pas i veig que em caldrà una altra i em penjo perque no me la trobo... la xapa! Al cap d'una estona veig que aquest espit està en una llastra de la qual li falta l'emisferi sud, vaja... que s'ha desconxat! I de cop i volta em sobrevé la vibrazzionne massima! L'spit s'aguanta de menys de mig casquillo, uuuuuh, uuuuuuuuuh, uhhhhhhhhh!! M'agafo del gandaken de ma que tenia, trec un dit i la casco un alien "jus qua l'infiní et plus loan".



Kletter, sal de aquí ya!! Bé, entre això i lo altre sortim d'aquest llarg que per altra banda és brutal.



El Marc que està més fort que el vinagre casi se l'encadena. La resta del la via té algun passet però ja és continuitat. De cop i volta li tiro, no se com encara, un Monument Valley pel cap al meu company. De moment no m'ha trucat més, jee jee jeee.



La via ens ha agradat força. Però bé, aquest no era l'objectiu principal. La missió era conseguir fer d'una puta vegada la Pornostar de la Roca Alta com a segona via. Després de múltiples intents en els que els meus companys m'ho han vetat. Per fi ha arribat el moment!
No em puc creure que hi anem, m'estava caient la llàgrima durant el camí.



El començament de la via està una mica per trencarte les cames. Però amb una mica de geta es passa. La resta de la via és un disfrute. Festival del canto!! I aquest cop si que ho encadenem tot. La veritat es que no enteniem com hi podien haver 52 xapes en 100 metres., i ho vam comprovar. Ara, la via és acollonantment bona. Ens ho vam passar genial!

dilluns, 29 de setembre de 2008

Retrobada Estades a Vilanova de Meià: Festival Eròtic i Baron Rampante

Aquest cap de setmana haviem quedat a Vilanova de Meià per fer la Retrobada de les Estades de Joves Alpinistes de la FEEC. Total, que al final ens trobem 25 persones entre tirilles i federates. Com que no tansols de sopars viu l'home, el dissabte ens n'anem el Mimo i jo amb el Marcel i la Mireia cap a Rúbies. El poble i el lloc són super bonics, però la pista és una punyetera matada!



Com que no hi hem anat mai, decidim fer la "Festival eròtic" i deprés anirem a investigar el lloc. La via comença un pel rostollera, però després ens trobem una muralla molt guapa al segon llarg. Pel meu gust sobreequipada amb molts espits. La roca és exel·lent i hi ha passatges prou xulus.



Fa una temperatura exel·lent, estem al solet i sense una gota de calor. Perfecte!



Els 2 últims llargs són prou macos. La llàstima és que aquesta via sigui tant curta. De seguida s'acaba. Baixant ens n'anem d'exploració i quan arribem al cotxe fem uns Tennis de puta mare.

Baixem cap a Vilanova i ens trobem al Cirereitor. Allí fem el soparet, ens trobem amb tota la penya i fems els passis de diapos corresponents. Allí en aquella taula està part del futur alpinístic catlà. Val a dir que un futur molt... mmmm... bueno.

L'endemà havia quedat amb el Jordi per nar a fer una vieta. Però pel matí ha de complir les seves obligacions com a marit i m'abandona! Doncs xabal, corre i espavila't a buscar un company de cordada que sino et tocarà anar en solitari. Baixo cap a la font on hi ha tota la penya i casualment apareix el Felix que anava tot sol per nar a escalar des de Tarragona.

Vine cap aquí xabal!!! Ja tinc un fitxatge. Després d'esmorzar tranquilament decidim anar a la Roca dels Arcs a fer la "Baron rampante".



És una via esportiva que comença tot just a la dreta de l'Anaconda. Els dos estem motivats per tibar-li. És una via de 7a+ que obliga 6b. Aparentment sembla molt bona, tot es veurà...
Li comença el Fèlix el primer llarg de 6b+, un llarg una mica selectiu amb roca més aviat discreta. Aquest llarg ens posa les piles i la primera escalfada.



El meu torn. Llarg de 6b espectacular, amb moviments frikies siuraneros.



I rapataplan, arribem sota el "murallón" de 7a+. Es veu un mega llarg guapíssim, realment la via és super atractiva. El Fèlix es prepara psicològicament per afrontar aquest llarg. Uassssssaaaaaaah iaaaaa!



Aquest rai que està més fort que el vinagre. De cop i volta comença a cridar, es veu que s'ho està disfrutant al màxim. La veritat que des de la reunió es veu un llarg brutal! Després pujo jo com bonament puc i realment me n'adono que és sincerament espectacular. El següent de 6c+ va de romos, és més curtet però molt intens. I els dos últims llargs de 6a, són el premi per haver arribat fins aquí. Festival del canto!

Crec sincerament que és la millor o de les millors vies en lliure que he fet a Vilanova. La calitat de la roca i dels passatges que hi ha és inhumana. Com diria l'Arguiñano:"Una gozada!"