dimecres, 24 de desembre de 2008

Deutsch Weihnacht Abendessen bis Mescalina

Tot comença quan els meus compis del cole proposen de fer el sopar de classe. Jo com a delegat m'he de preocupar d'anar a buscar un restaurant. Ja ves, que jo no hi vaig mai a sopar fora. Al final aquest divendres passat soparet del cole...



Die Deustch Unterricht Schüler...



Die Kollegen



La Cornudellenca i la Palauanglesolina... Sehr schöne Frauen!
(*les he de tenir contentes que sinó no em passen els apunts quan vinc de trepar i arribo tard a classe... jeee jeee...)
Doncs la cosa se m'en va de les mans i el destí ja està escrit. Arrivo a casa a les cinc del matí bastant tou. Riiiiing riiiing riiing!! Merda ja ha sonat el despertador??? Por dios!!
Estic fet calderilla!! Pobret Marc, no sap la que li espera.... aguantar-me a mi 400m resacós... uiiii....Sort que anem a fer una via amb xapes i compromís zero. Quin descans...

Arribem a Terradets i vengah! Tot i lo cuit que estic encara m'aguanto. La via és molt bona, però entre apreton i apreton em venen unes arcades... buffff... quin patir.
De moment van caient els "rotpunkts" fins que les aracades i el cansament són més grans cada cop.
video
El 7a ja ens deix cuits als dos i a mi en especial. Arribem a la feixa i em sap greu pel Marc que està tot motivat però el menda lerenda com faci un llarg més a l'igual els hi faig una compota allí mateix. Au doncs, cap a casa que el llit ja està ben aguanyat! Llàstima de no acabar la via perque és un autèntic festival de regletes.
No se si voldrà anar a trepar mai més amb mi... ho sento Marc... són les conseqüencies de buscar el "rotpunkt" in the night!

divendres, 19 de desembre de 2008

Vibrrrando en solitari al Pilar del Segre

Ja fa dies que em venia de gust anar a fer una solitària, ja tocava. I més aquesta setmana que estava bastant desmotivat i associal. L'objectiu en part era anar a provar noves tècniques i noves situacions en les que no m'havia trobat mai, per que no em pillin per sorpresa en les properes obertures en solitari. Soc del parer que les coses s'han de provar in situ: Si pilles et deonen pel cul i així n'aprens per la propera. Allò de... "sarna con gusto no pica".

Doncs m'en vaig cap al Pilar dels Segre que possiblement deu ser dels pocs llocs del Montsec que després de les nevades s'hi pugui escalar. I de collons!
Objectiu del viatge: escalar en solitari una via molt extraplomada i com rapelar el llarg per poder desmontar-lo.

Al final la via triada és "Mi primer amor" que ja havia escalat i tampoc cal fotre'm en un percalazo per nar a fer experiments. Els llargs són d'un artificial molt fàcil i molt divertits, ideal per començar.

video

Doncs la veritat es que rapelar amb tot el desplom que hi ha és brutal, ara m'he enganxat més al buit. Buaaaah, quin subidón! He estat a punt de liar-la per no donar-me prou estàtica però bé. Un exitazo en les operacions. Uaaah, però quina sensació més guapa, i més quan vas sol.
La sensació de buit és suprema.

L'únic pal (o no) és que has de tornar a escalar el llarg. Com que desploma tant no és pot jumar.

video

Buff, quina pallissa noi! Ole tus huevos "Pakisataní" i tots els que foten artifo de dificultat en solitari. La meva eterna admiració! Gràcies a "l'home braç" i a l'albert "ganxets" que apadrinan un kletter por un friend al dia.

La veritat, el que mola d'anar sol és que el teu company no és rajarà de tirar el següent llarg, jeee jee jeee!

"Secreta vida" a la Roca dreta de les Valls

Feia tres milions d'anys que volia fer aquesta via. No se per quina raó a tothom que li deia li feia por de anar-hi. Sort que un bon dia vaig conèixer al Saumi i sempre l'acabo enganyat per aquests "menesteres". No fa un dia espatarrant i tinc dubtes de portar el gore o no. Sort! Que el vaig agafar!



Fa una rasca considerable, xispeja i fa airet. Però ens hi posem igaul. Començo am el 1er llarg de 6c+ en fred i molt fred i ja tinc prou feina per arribar a la R. Espero que un altre dia amb més caloreta em surti pim pam. Ara toca el llarg selectiu de la via, que no us penseu que és el primer... El Txakal i el Saumi, després del bajón del cap de setmana anterior li donen un segon pegue. I amb l'orgull ben alt el manel s'el treu pim pam. La veritat és que aquest el llarg és força selectiu. Hi han pinyazos estratosfèrics. No es broma que si casu avans de la 3era xapa deus passar apropet del terra. Mola!



La resta de llargs són preciosos, la qualitat de la roca és exel·lent, sort d'això. Cada cop fa més fred però també anem més rapidets i no dona tant de tmps a refreda-se.



S'ha d'anar una mica "altantín" amb l'últim llarg on hi ha força troços amb roca mediocre, però està molt xapat. També té el seu que, no us escaquegeu pel de la KRT, perqué també té la seva gràcia.

Per fi arribem d'alt on ja la cosa deixa de xispejar per passar a un diàmetre de gota una mica més gran. Uuuuuiiiii que justitooooo...


Ahí estan els tres mendrugos. Quina via més bona, m'encanten aquestes vies que s'han d'escalar.

dilluns, 1 de desembre de 2008

De col·leccionisme pels Ports: "Nobleza Baturra" i "Cuirassat Potemkin"

Al final em va saber greu no anar a Canalda aquest cap de setmana, però el cert es que ara estic bastant fanàtic i tenia unes ganes de trepar desproporcionades.
Al final quedem al bar Grau amb el Saumi, Txakal, l'home braç i el menda. Sortint de Reus ja està plovent però veig una clariana a lo lluny que cau damunt dels Ports. I em dic, no pot ser que tinguem tanta sort! Doncs arribem a Horta de Sant Joan i patapam, solaken!!

Avui li toca triar al Pep, així fem un dia light i un altre dia tonyina. Em proposa una via que fa temps que tinc ganes de fer. La "Nobleza Baturra" una via no apta pels amants de l'escalada segura. Signada pel segell del mestre Armand a l'any 88. Al Pep li feia gracia i cangueli a la vegada el tram amb 3 passos de ganxo del 1er llarg i el tema de dur claus.
Comencem amb el 1er llarg d'Ae/A1 on els burins estan romantiquíssims. Sort que no es fan gaire aquestes vies sinó ja estarien trencats. Passos molt llargs i després 3 passos de ganxo per arribar a burins. Molt autèntic, vibres tant com en un A3 amb aquells burins. El Pep fa el sue primer pas de ganxo de la seva vida i també s'ho vibra bastant. I aixó que anava de segon, jee jee jeee!!
Aquí ja comença el diedraken tope clàssic. Es caracteritza per passos molt atlètics, sovint de difícil protecció, amb xemeneies i algun tram de roca justeta o dolenta. L'ambient a la via és molt guapo. Als dos llargs de Vè t'has d'aplicar bastant si no vols fer vols estratosfèrics. Per d'alt hi ha algun tram amb possibles caigudes sobre repisa. No és una via de broma com nosaltres ens pensavem. Però és molt guapa. Recomanable pels amants dels diedres i xemeneies romàntiques.
Al final arribem a d'alt de nit i sense frontals. Si senyor!! Però havent disfrutat molt i amb el plantejament que tardarem una estoneta a baixar. Després d'unes quantes embarcades ens venen a buscar el Manel i el Txakal, tope de rescat. Sort d'ells!! Moltes gràcies.

A Horta ens n'anem a sopar amb una penyeta i els 4 mendrugos. Ens n'anem de visita al Pub d'Horta en recomanació del Llorenç. Uns paxaranets i au, a sobar-la que demà ens hi haurem d'esforçar.

L'endemà fa més bo encara tot i que ens llevem una mica cuits. Jo volia anar a fer la "Rapinyaires", via de vibrazzionne signada per l'Albert i el Kike. L'home braç no està massa motivat i jo estic cuitet com per tornar a cascar-me la via tota de primer sense relax possible com el dia anterior, i menys en una via amb llargs expo de 6b. Ens decidim per la "Cuirassat Potemkin". En principi havia de ser una via facileta de 6a+, equipadeta, ràpida i sense massa patiments. Començo i resulta que el 1er llarg bastant selectiu és bastant exposadet, amb roca a mirar i difícil. En aquest llarg em trobo restes de 3 abandonaments diferents, que no m'extranyen gens: Bagues, moscates, mallons... Botín de guerra. I ja veig de quin pal anirà la via. En els llargs fàcils evidentment no hi ha res. Vas de reunió a reunió. Si et busques la vida i hi has pensat en dur-los pots posar algun alien o algun pont de roca rebuscat per no rodolar paret avall. La r0ca es crostosa en alguns trams donant-li ambientillo al tema. L'últim llarg té un pinyazo estratòsfèric sortint de la reunió encara que amb serenitat es pot fer bé.
La veritat es que la via té massa exposició pel tipus de persones que els hi agaradaria fer aquest tipus de via on el 1er llarg es 6a+(molt selectiu) però la resta es IV i Vè. També m'agrada molt el concepte de via "equipada" que surt a la guia de Els Ports Rock. Com que no es pot posar res és equipada. Jee jee jeee!! La via té trams guapos però t'en menges bastants de rostolleros. Per a coleccionistes sense escrúpuls. Però al final ens ho vam passar divertit tot i que la neu ens estava amenaçant feia estona.

Per cert:

Ha desaparegut la nova llibreta de piades que hi havia al Bar Grau. Si algú l'ha pres per algun motiu que la torni. Això és història viva de la nostra afició. L'antiga ja no tenia més fulls i el Pelut n'hi va deixar una de nova per poder continuar piant. Espero que la nova que duré no desaparegui.

Gràcies.

Desafiant el fred a la "Taca de Romesco"

El dijous passat quedem en Saumi i jo per anar a Vilanova de Meià. És on creiem que amb la rasca que fa podrem escalar mínimament. La veritat es que retrassament el moment lo màxim possible i ens n'anem a cal Cirera a fer l'esmorzar tranquilament. Cap allà a les 11 i pico ens posem el budrier i ens n'anem a la paret. La veritat es que ens ha costat trobar una via que no haguèssim fet tots dos. I pam: "la taca de romesco".
Quan se n'enteri el Jordi em matarà però jo no hi vaig pensar fins quan ja estava penjat a la via. Ho sento bou, la "Femme Fatale" està doblement reservada per tu. Mil disculpes!!
Començo jo els 2 primers llarg empalamts on ja es veu de quin pal va la via. Això realment és escalar, quina roca més bona i quins moviments. I tambés s'ha d'escalar entre xapa i xapa tot i que en cap moment esn exposat, si obligat.
La roca ofereix un munt de textures. la que més em va agradar es l'entrada a la 2a reunió on hi ha un festival de regletes i gotes d'aigua acollonants!
Aquí a Vilanova he arribat a la conclusió que els Vès i els VIès son exactament iguals. Tan pots encadenar un 6c com pillar en un 6a. Aquesta via m'ha agradat moltíssim i l'hem feta lleugerets en 3 horetes ja que la fresca ens apretava una mica.
Com diria en Kurt A.: "Cálcarrio de prímera cálidad". Baixem cap al cotxe i cap al cole a aguantar el temporal!