dilluns, 18 de maig del 2009

"Ganxets" a Paret de Catalunya

Ja fa uns quants dies li vaig proposar al Willow d'anar a fer aquesta via. Jo sabia que li faltava un llarg per alliberar. La qual cosa em motivava bastant. Però el mendrugu s'em va adelantar i se n'hi va anar el Diuemenge amb el Quim. Mecagun remil! Total, que la van forçar tota en lliure quedant així un grau força humà de 7a el llarg d'A1+, vya bous que estan fets aquests d'Artés! Així, amb aquesta info li vaig proposar al Saumi d'anar a probar-la tota en lliure tal com m'havia explicat el Willow i s'hi podia ser sense clavar o poquet. Així que ens plantem el dimarts i li fotem gasto. La última repe coneguda d'aquesta via era del Remi i marcava portar 6 pitons...

El 1er llarg ja ens posa a puesto. "Cuidao! Que esteu a la Ganxets i no a la Delfos". El calcari és brutal, exeptuant tramets curts. Però la cosa ja apreta des del principi.


El 2on llarg ja és més delicadet, i s'ha d'anar al tanto. La roca és dubtosa i la autoprotecció justeta sinó es clava. Jo li donaria 6b+ al 1er tram i 6b a lúltim d'aquest llarg. No com marca la topo. Passo sense clavar. Iuhhuu! L areunió é un autèntic niu d'àligues. Quin amient montrebeiano a tope!

El següent llarg el tira el Saumi. Diedraken d'antolgía amb roca esputnik. La via va sortint tota en lliure super guapo. La fissureta següent facileta però tècnica. Oju aquí, embarque possible si segueixes recte pel díedre. Quant la roca canvia de gris a vermella s'ha de fer un flanqueig horitzontal que va a buscar una R penjada i amb molt d'ambient. Aquí comença la nostra aventurilla, jeee jeee. Ara venia el llarg de Vè suposadament de relax. Doncs no! Suert el Manel tan pinxo i comença a renegar. Es veu que està atravessant un mar de crocanti. I en sec escolto. Uaaaaaaaaaaaah! Zis zas!
Aupa patxi! El Saumi que s'ha cascat un vuelo de 20 metres, on ha arrancat un clau de via. Que grande!! El paiu que té uns minuts de trànsit espiritual acaba el llarg com els bons. Com un valent. Jo estic a la R penjada mort i desitjant sortir. Bufff, quin palaco!


"Ave kletterer, morituri te salutan! Porque en Motrebei no solo vuelan los del salto base"
Arribo a la R tot motivat. Ara ens arriba el 'passo ciave' de la via, l'A1+ que amb un parell havien lliberat el Willow i el Quim fa tres dies. Però la frase a l'arribar jo a la R va ser: "Kletter, ni se t'acudeixi porbar-ho en lliure que no vull veure més vols". Jaaa jaa jaaa, després d'insistir un parell de cops. Veig que el horno no està para bollos i vaig sortir en A0 de la R. Però com era un sostre i el saumi ja no em veia ja li vaig tirar més en lliure. Ojos que no ven! Amb el pitó que va deixar el willow diumenge i el que vaig deixar jo en lliure (vam aprofitar el que ens va saltar al llarg anterior), ara aquest llarg amb una mica de getilla es pot passar sense clavar amb un grau de 6b/+ obligat. Ara la via es pot fer sense martell, i queda una via amb molt més compromís: més dificultat a l'hora de muntar alguna R i major exposició, esclar.
Aquest llarg era brutalment guapo. El següent l'obre el manel. Aquí comença l'escàndol. Placa de regletes i cantets magistralment oberta amb només 2 expansions. Increíble, quina qualitat!
Arribem a l'antepenúltim llarg i 2on 'paso ciave'. Quan arribo allí a la R em miro la topo i veig: esperó gris 6c+. I m'el miro i dic. "on està la trampa, si això està mig tombat". Doncs si nano, tranqui. Aquest és el llarg estelar de la via. Un esperó de placa calcària d'exel·lent qualitat amb, també, dos expansions en 40 metres, obligadíssim en 6b. Tot i que tinc els peus bullint i estic vibrant entre seguro i seguro m'ho passo en grande. La via és brutal i realment penso en per què no es deu repetir gaire. Quina cordada més gran els "ganxets". Quina vista!
Ara ja no més ens queden els 2 últims llargs de xemeneia que ens porataran al tant desitjat cim de la Paret de Catalunya.
Per fi em aconseguit escalar aquesta via i bastant dígnament. Aquesta era uan de les gran fits que tenia aquí a Catalunya. Ja feia dies que no s'hi penjava un reusenc a la Ganxets, jee jee jeee. Però bé, haurem fe tornar-hi a fer-li el Rotpunkt, queda pendent. Quina via més bona!!
D.O. Ganxets. Garantia de vertiqualitat.