dimarts, 23 d’octubre de 2007

Aritjol, nou sector d'escalada a la Mussara

Bé, després d'un any que vam començar. En Jordi T. i jo, donem per concluit l'equipament del sector Aritjol. En total hi ha 35 vies de tots els graus, on predomina l'escalada en fissures i el grau mitjà. Hi ha un conjunt de 4-5 vies que encara estan per graduar, bé, això ja els hi deiexem a els maquinilles. La roca és un calcari exel·lent, típic de la Mussara. A l'hivern és sector de tarda i a l'estiu sector de matí. Si cliqueu aquí us podreu baixar l'accés (8') i les ressenyes.

Esperem que ho disfruteu!

dilluns, 22 d’octubre de 2007

Jeronimoooo!!!

video

video

I lo bé que ens ho passem. I si no pregunteu-li al meu amic lloretang! Això si que és "massima vibrazzionne"... Encara riem ara.

diumenge, 21 d’octubre de 2007

Quin gran dia!

Qui ho havia de dir! Ara farà vora quatre anys que vaig començar a enfilar-me per aquelles parets. El dia de Nadal del 2003, quin gran dia! No us podeu imaginar l'important que va ser aquell dia per a mi. Sovint penso en com canvia la vida en un instant, en aquell instant. La veritat es que crec que soc un paio molt afortunat, em sorprenc de tot el que es pot arribar a guanyar en un dia. Una vida, els millors amics, el món i milers de desitjos. Crec que no puc demanar gaires coses més. Bé, si, una cosa molt important, que tot això em duri per sempre més.
Ja han passat quatre anys, i ara, les muntanyes que em van criar com a escalador s'ofereixen perque deixi el meu segell. Que agrait els estic quan hi vaig.
M'ha estat difícil trobar un moment, de tant bons, des d'ençà. Però tinc clar que un dels dies més feliços de la meva vida va ser aquest. Roques de benet al fons, una brisa de tarda, una bona escalada i la meva nineta. Si realment existeix el cel, desitjo que sigui així. I com que no n'estic segur que n'hi hagi, tansols, busco que la meva vida sigui com la desitjo i somio. Una gran escalada, a una gran paret, amb els millors companys de cordada i amb el cim al que tot escalador vol arribar. Un cim ple d'èxit i alegria, d'amor i de benestar. Aquesta és la millor recompensa per lluitar cada dia! I cada dia penso el mateix, "d'aquesta via no em vull baixar"!

dimecres, 17 d’octubre de 2007

Ia Rave del Cargol a Vilanova de Meià

Com que som una penya ben parida... decidim fer una festa. És reuneix el comité a Arbolí i vengah! Crònica de la primera Rave del Cargol:
Com es monta una festa? Doncs crides a una colla de trepairesalpinistes motivats i ja està: la penya.











I en tota festa per donar ambientillo que falta? Correcte, música:
"hey girls, hey boys, superstar djs, here we go!"

Ambiente alpino que no falti!


Bé, i sempre com no... Fer passar la ressaka com es pugui.

Ja estem preparant la següent, no sigueu ansiosos!

dijous, 4 d’octubre de 2007

No bolts no fear


D'això en dic jo fer escola! Us enrecordeu quan ereu petits que no tenieu por de res? Sembla mentida, a mesura que nem creixent ens venen més canguelis... Bé, aveure si aquesta nena algun dia creix i ens monta les vies i ens du a la Walker!

La meva escaladora preferida!

Tots em crescut veient dibuixos i pel·lícules de superherois, aquells que ens transmeten energia, voluntat, força, valor, ... Aquells als que imitem i dibuixen el llenç de la nostra vida. Els escaladors també tenim els nostres superherois. Molts rendeixen tribut a personatges com el Hubber, la Lynn Hill, el Cassin o la Catehrine Destivelle, però jo tinc la meva heroina particular. D'ella he aprés moltes coses, de fet també és una de les meves mentores, d'entre elles: l'elegància del moviment, la serenitat però sobretot, l'humiltat. Perque aquests cims que ens envolten són més grans que nosaltres però el nostres desigs de conquerir-los són encara més grans que ells. Per això els hem de respectar solemnes.
Gràcies Martona! Tu també formes part d'aquest petit escalador que soc ara. Bon boyage mon amie!!