dimarts, 22 d’abril del 2008

"Pac is back" a Montrebei (2a part)

Com havia dit... les infraestructures en aquest país estan com estan. Tot això fa que el meu compi arribi dos hores tard al Prat de Sant Llorenç el divendres al vespre. Jo li dic que sigui com sigui em de muntar el primer llarg. Doncs venga ahí! Agafo la metralla i m'en vaig cap a amunt, això de escalar de nit una via nova on està tot per tirara abaix és força curiós. Doncs noarribo a la R perqué ja no veig els passos i és tard. Au a sobar-la!





L'endemà ens posem ben d'hora a la via, acabo el llarg i montem R's i jumem els petates. Xou!



La via és del rollo Paca, de bastant de currillo però de no fer-se mal. L'esquipament és a base de burins i algun spit. El Pelu monta un llarg arriba a la R i sorpresa! Dos burins i un d'ells super mal posat. Mekagun la mar! No és pot reforçar massa bé. Després em toca a mi fer una sortideta amb precarity. Kletter no te caigas sobre la reunión!


Els llargs són bastant llargs i nem a tope de cintes i mosquetons. El racionament és important. La temperatura és prou bona tenint en compte que som a l'hivern. Tot i que el forro no ens el treiem per res. Ja són vora les 7 de la tarda i el Pelut acaba un llarg de 50m de molt de curro que em tocarà desmontar de nit. Ambiente massimo!






Jumem petates i estem a R5 després d'onze hores d'escalada non-stop. Jo estic bastant cuitet però el Pelut insisteix en que si volem sortir diumenge en el dia em de montar fins a R6. Doncs aquí es nota qui és el que té més experiència de la cordada. Doncs au cap amunt en l'absolut negre 'escoltant' com em van caient pedres en l'obscuritat absoluta. Al cap de una molt bona estona el Pelut arriba a la R. Menys mal perqué jo ja estava una mica fins als ous i amb ganes de posar-me a l'hamaca ja.


Doncs si nano. Són la 'una' de la nit quan comencem a muntar l'hamaca. Ja portem masses hores currant in the vertikal i áixò són les conseqüències...





Sopem i a sobar que ja ens ho hem guanyat prou. L'endemà ben d'hora un altre cop ens llevem, esmorzem i li diem bon dia al Paca des de l'hamaca. I al tajo...

Aquest són els caretus típics d'un amanecer in the vertikal. Guapíssims!!





Doncs au, per esmorzar un llarg d'A3 també de currillo però no gaire difícil. Més aviat de "roca crocanti" com diu l'Armand. Sort que aquest llarg començava amb flanqueig.



Aquest llarg també ens duu mig matí gairebé, molt de curro i algun pitó d'aquests peleons que no surten mai.



L'estrategia del dia era: fer els quatre llargs que ens quedaven, dos cadadascú i cim. Però bé, el curro no afluixa i això ens fa anar força lents. Lo bo d'aquesta via és que al ser molt vertical i en alguns moments desplomada els petates no s'encallen gaire.





Les R's en general no són massa còmodes i la guíndola és imprescindible. Portem una mica de bastanta metralla i hi ha moments que ens comencem a saturar.



Avui el dia s'ha aixecat una mica més fred i gairebé no ens treiem el plumes per a res.



Ja veig que acabant el 8è llarg el temps s'està enmarronant bastant i el tema a sortir per d'alt en el dia comença a justejar. Es comença a palpar la tragèdia...



La versió en català...



Quan arribo a la R no tinc gairebé ni ganes de firmar el pot de piades i m'afanyo a continuar. Ens queden dos llargs. Començo a fer sortidetes en lliure rollo kletterer quan té pressa. Fot una rasca molt considerable i ja sembla que en moments es posarà a nevar. Quan arribo a la penúltima R un dels pitons que hi ha comença a brunzir. La veritat és que començo a estar una mica acollonit. Perqué l'últim llarg també es veu de curro i ja fa molt de vent i fred. Arriba el David a la R i ja hi ha ambient patagónic.




El David li fot a lútim llarg. Em poso tota la roba que tinc disponible i començo a pillar de fred a saco. És esgotador. Veiem que el Paca i l'Ester estan a d'alt del cim, ens han vingut a buscar amb el 4x4. Sembla que no però això fa una mica més de caliu i reforç psicològic. Les cordes ja van horitjontals s'enreden per tot arreu, de sobte es posa a nevar. Fuaaaa tio neeeeen!! Esto que és!! Això ha passat de bigwall a alpinsimo extrrreeeemo en un moment. Jo ja no se com posar-me. No ens sentim, no queden cintes, la corda no arriba... Al cap d'una bona estona el Pelut arriba a d'alt i au, salvats! Ja es comença a acabar l'agonia!! El meu canell ja no pot més. Ja pico com si tingués un martell de 25 kilos. Ja de nit un altre cop arribem d'alt. No m'ho puc creure. Ja som al cim on ens esperen el Paca i l'Ester que ens venen a ajudar a portar els petates.

Estic super content perqué hem tornat a triomfar i també perqué és la meva primera repe a una via i a sobre a Montrebei. Al temple del big wall!! A estat molt dur però ha valgut molt la pena.

Pac is back!!

8 comentaris:

marc ha dit...

per a ser un "tirilles" que fa els
6c's de segon no esta gens malament....
KINES MAKINES!!!
Felicitats per el vion.

Oriol Quo ha dit...

uoooooo!!
Veure un frontal a dalt.. esperant-te i animant els últims passos... és una de les experiències més al•lucinants!!!

Vinga!! FELICITATS de debò... immMpresionant!

Ueeps!! i aquesta vegada, vist el curro... et perdono el vídeo! jajaja
(però no t'hi acostumis) jajaja

Quo

Mingo ha dit...

Sort que no os hi vau estar més dies perque la cosa hagues pogut acabar malament, em refereixo a les nits.
Vinga molt bona

PGB ha dit...

Bou!!! Mecaguen diez vaya bou!!!!
Molt bo el relat, devieu vibrar in the vertikal com mai!
Un detall el Paca i l'Esther venir-vos a tirar les cordes fixes des del 4x4 per treure-us del berenjenal... ara pretendras que ens creguem que veu acabar la via. Si hooome! ;)

Enhorabona bou! A casa miro els videos que encara soc a la feina.

PGB ha dit...

SOU ELS PUTOS AMOS!!!

M'estava partint amb els videos!!! xDDDDDD inhumani!!!

Unknown ha dit...

marc: marc et fotré a l'spam, jee jee, merci nano!

oriol: lo del frontal é més aviat tètric, xo diferent

mingo: si ens estem un dia més ens ingressen

pgb: avans de pujar per una corda q em tirin oer d'alt rapelo tota la via

Raquel ha dit...

Je, je... Kletterer, esteu com un putooooo lluuuuum!!

Ara entenc quan parlàveu dissabte d'uns vídeos... molt bons... m'han agafat unes ganes tremendes de dormir penjada a la paret amb l'hamaca... a mi també m'agafarà la xaladura o això sols us passa a vosaltres? Je, je...

Felicitats!!

saumi ha dit...

Ei bou ja veuras com et vegi el risto d'opercaion triunfo cantant així et fotra d'altabaix de l'hamaca, jeje.