Crònica del meu primer big-wall: -Kletter, nem a fer la sambari nai?? -I vengah!
Éhto der bic güal éh mu duro!
1er dia> Doncs, el Pelut i jo, petates cap amunt, com pesen punyeteros. Material emprat: tot tipus de pitons, 35 ploms, ganxos, friends, aliens, falquetes, hamaca, guíndola, ... Doncs estem a Vilanova de Meià, davant la imponent Roca del Arcs que tantes vegades he escalat. Comencem a escalar, clinc, clanc, clinc, clanc. Comença la aventura, hores, passen moltes hores i fem un llarg de 35metres...
2on dia> Al final em familiaritzo amb la ràdio... Pim, pum, pim, pum, zas! Al lloro! Clinc clanc. Fem 3 llargs en 13 hores i ha arribat el moment tan desitjat. L'hamaca, la truiteta de patates, la franziscaner, els doritos, l'embotit ibèric i guarrades vàries. Això si que és escalar! A dormir amb el pati. I es posa a ploure. Quin remei.
3er dia> L'endemà ja toca free climb, molt free! Canya regletera, desploms vilanoveros i ja som a d'alt. Èxit rotund! Quina il·lusió, quina pallissa, però quina satisfacció!
Sambarinaaaaaaaii!!!
4 comentaris:
Jodeeer com t'ho curres, no!!!!
fanatiko!!
Alta quota si sr!
El meu blog també acaba de sortir del forn!
Vibrazzione en la tapia per anys xaval!
Salut i fins la retrobada
moltes felicitats pel curro... això de menjar guarrades és l'efecte pelut?
ueps!!!
Sí, sí... felicitats! Encara que no sé com era el teu antic blog, aquest té pinta d'una marxa que... buf!
Espero posar-me les piles aviat que entre tu, el Marsi i... sou canyeros!
SALUT i fins d'aquí una setmaneta
Publica un comentari a l'entrada