diumenge, 21 d’octubre de 2007

Quin gran dia!

Qui ho havia de dir! Ara farà vora quatre anys que vaig començar a enfilar-me per aquelles parets. El dia de Nadal del 2003, quin gran dia! No us podeu imaginar l'important que va ser aquell dia per a mi. Sovint penso en com canvia la vida en un instant, en aquell instant. La veritat es que crec que soc un paio molt afortunat, em sorprenc de tot el que es pot arribar a guanyar en un dia. Una vida, els millors amics, el món i milers de desitjos. Crec que no puc demanar gaires coses més. Bé, si, una cosa molt important, que tot això em duri per sempre més.
Ja han passat quatre anys, i ara, les muntanyes que em van criar com a escalador s'ofereixen perque deixi el meu segell. Que agrait els estic quan hi vaig.
M'ha estat difícil trobar un moment, de tant bons, des d'ençà. Però tinc clar que un dels dies més feliços de la meva vida va ser aquest. Roques de benet al fons, una brisa de tarda, una bona escalada i la meva nineta. Si realment existeix el cel, desitjo que sigui així. I com que no n'estic segur que n'hi hagi, tansols, busco que la meva vida sigui com la desitjo i somio. Una gran escalada, a una gran paret, amb els millors companys de cordada i amb el cim al que tot escalador vol arribar. Un cim ple d'èxit i alegria, d'amor i de benestar. Aquesta és la millor recompensa per lluitar cada dia! I cada dia penso el mateix, "d'aquesta via no em vull baixar"!

7 comentaris:

prefierobollitos ha dit...

Kletter, que tu no ho saps, pero ets un poeta... y un romantic... si es que tant llegir el picazo pasa el que pasa...

marsi ha dit...

kletter in love! Que duri sambarinait! Aupa nano!

Ens veiem en alguna paret!

Lol V. Steiner ha dit...

oe oe oeoeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Telipteris ha dit...

Ja ho saps, no deixis mai de lluitar!

Quina sort tenen algunes de formar part d'un gran dia com aquest...

Anònim ha dit...

Hooola carles! ja vaig seguint el teu blog! molt maco aquest petit article... no canviis, doncs la teva manera de ser et portara moltes felicitats.
Una abraçada, aviam si ens trobem!! rakel.

ari ha dit...

Der kletterer!

Sí, senyor! Hem de lluitar pel què volem, per aconseguir allò que ens faci sentir plens i doni sentit a la nostra vida!

Vinga, som-hi... no t'aturis!

Una abraçada!

sambarinait ha dit...

Festa Sambarinait a Vilanova de la Sal (nomes x escaladors)