dijous, 18 de setembre del 2008

"Normal i Magí": La Riba dels 70

L'atre dia quedem amb el Toni M. per anar a trepar que ja feia dies que ja ho deiem. Un dia hem d'anar a escalar tu i jo, venga, vengah. Doncs ja ho tenim.
Com que jo ara estic fent el canvi de sang, altrament dit, pretemporada. Acordem anar a la Penya Roja però per fer vies clàssiques. Jo aquí hi he escalat molt i aquestes vies les he fet mildoscentes vegades, però ves per on no havia fet la via normal, la que seria la primera ascensió.



Aparentment una via facileta de Vè tope clàssica. Entrem per la HLM que evita el tram super brut d'entrada i tot ple d'herba i ronya. Amb aquest 1er llarg el toni arriba al peu de la xemeneia-díedre.
El començament és una mica exposat sino dus un camalot del 5 o algo així gros. Ara ens estem endinsat en la Riba autèntica, la que no coneixen la majoria dels escaladors que la visiten. Aquest llarg resulta ser més peleón del que aparentment semblava. Però les proteccions són possibles si s'està atent a les possibilitats de la roca. Arribo a la R2. Quina guapada de reunió! Una cornisa super guapa i còmode. Autèntic nide d'àguiles. I puja el Toni que sembla ser que també li està agradant.



La sortida de la R2 cap al 3er larg no té desperdici. Canvi de paret amb un ambientasso increible per anar a cassar una escarpia. Brutal!



D'aquí ja arribem a una R una mica guarrila que ens deix a un llarg del cim. Aquest llarg s'el curra el Toni que ja té ganes d'arribar a d'alt.



I ja hi som! Baixem un altre cop caminant i ens n'anem a fer un altra. Ara li toca a la Magí. Aquesta la vam anar a fer un pel més rapidet perqué ja començava a enfosquir. Li empalmo els dos primers llargs. I el Toni fa el 3er. Però en un trànsit de material ens cau la bateria de la càmera i baixem rapelant pe recuperar-la avans no és faci fosc.



Bé, una tarda agradable. Salut!

7 comentaris:

Llorenç ha dit...

home!!! veig que ja portes una camara de fotos com deu mane!!

Ek! que portes els peus de gat precintats????

es veu guapa la via, ara, l'equipament de campeonat!

lo company del Mus ha dit...

veig que l'arbre encara aguanta, i la pedra "balladora" que bé despres,
hi es encara?
vells records.

Unknown ha dit...

llorenç: sento decepcionar-te però la càmera és del company. I els gats... que no segueixes la moda kletteriana, és l'últim crit!

l c del mus: l'arbre està justet xo encara li aguanta i la pedra que balla casi la tiro avall i provoco una catàstrofe.

marc ha dit...

Coi, quina decepció. Tornarem a les fotos tope cutres de les vies més guapes....
Els gats, son els que no tenien puntera? i la cinta americana, que aguanta? o és un truco de lolo, je,je.
Apa classicbou, a tibar.

Calixto ha dit...

m'haurà de llogar de fotograf si vol tenir fotos ben guapes de les vies...
sempre i quan no vagi llençant les bateries... jeje
salut Bous!!!

Toni

Raquel ha dit...

Posant-te a to????
I el gats... je, je... va, que ara ja portes força guàrdies de forestal... el primer és el primer, i els gats ja comencen a ser urgents!!

Unknown ha dit...

marc: no, no, akets son els bons xo akest finde els hi he canviat el velcro

rakel: amb coses cutres té més merit, jee jee jee!!