dimecres, 29 d’octubre de 2008

La puta crisi: "Brothers Ruiz" i "Diedre Blanqueta"

Com està el món, com deia el Lopes, "espanya se hunde". No se si s'enfonsa o no però a cal Kletterer les coses no brillen. Sense novia, sense kurro, sense calers, i ara sense escalaaaaaar!!
Ah por dios!! Això si que és estar "am limit".
Doncs l'altre dia em truca el Toni i em diu per anar a trepar. Jo li poso excuses però al final em convenç. No sabem on anar i jo no vull repetir vies. Ell em diu reitaradament que vol anar a fer el Diedre Blanqueta al Mont Roig. Jo ja l'he fet i m'agradaria fer una altra cosa. A mi m'agradaria fer la via del Canito i el Segarra: "El jardín keledén".







Arribem a puesto amb una boira considerable. Jo li dic al Toni que tingui fe, que aquesta boira baixarà i ens quedarem amb un solaken de collons. Efectivament, quan fem el material marxa i es queda un mar de núvols acollonant.

Passem per davant"El Jardín keledén", i passem. Veig que al Toni no li ha fet massa pinya el tema de tibar-li. Bueno, un altre cop serà. Tirem més endavant i ens decidim per la "Brothers Ruiz". Això si que està dins dels criteris de Love Climbing. Està cosit a chapes a matar. Jo ho he trobat exagerat i llocs on l'autoprotecció és molt factible. Però bé, hi ha d'haver de tot a la via del senyor. Sempre ens quedarà Montrebei.

La veritat es que m'esperava més. Va buscant les plaques i gotes d'aigua que són prou xules. Pum i desseguida s'acaba. Tot i que a l'últim llarg em vaig colar i vam anar per un diedret-placa, una mica més guapo i menys assegurat. L'únic atractiu de la via són les dos xurris que passen per sota caminant i que desitjo que ens vinguin a esperar al cim amb 4 birretes i unes olives.

Quin bajón! No va succeir...



Jo no he esmorzat gaire bé, i tinc una gana que em moro. A les 7 tinc classe d'Alemany. Total que decidim anar al Diedre Blanqueta però una mica lleugerets. Fins ara el Toni s'ho està passant en grande. Ara si que li toca disfrutar de veritat.
Doncs, així mano a mano anem fent. La via també està molt equipada, es pot fer tansols amb cintes exprés.

Els dos últims llargs són el millor de la via. M'ha agradat molt l'últim llarg, tandebó fes 300 metres més així.



Un altre cop arribem d'alt del cim i tampoc ens esperen les xurris!! Això si, tenim una exel·lent vista de tot el Montsec. Des de Montrebei fins Vilanova de Meià. Brutal! Tampoc se que diria la seva dona...

Merci al Toni, que ha creat la fundació: "Apadrina un kletterer per un dia".

Salut!

11 comentaris:

PGB ha dit...

Hey, jo cap problema per apadrinar un Kletterer algun dia... això si, que s'afaiti por dios!!! Ande me vas amb aquest bigotillo de Cantinflas? xD heheh

Bé bé, al final veu fer metres. Ja és això :)

Llorenç ha dit...

ep!! si que et vig deprimit!!! no portes ni el teu fabulós mobil!

A veure si en fem alguna i t'avisem!!!

Ep!! molt millor la diedre que la brother! tot i que l'ultim llarg de la brother es guapo i més durillo que tota la resta, es molt diferent....

Raquel ha dit...

Ei Kletterer!! Què passa amb els ànims??? Això no pot ser!!
Eps, que la cordada de pubilles també et pot apadrinar, eh!! El que calgui per aconseguir un bon somriure!!!
Sols cal que facis un truc i preguntis: què feu aquest cap de setmana?

Jordi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi ha dit...

No et queixis tant que si no escales més és perquè no vols! que sinó hi ha calés per la gasofa, amb bici a la Mussara, que així de passada entrenes! o cap a la Riba, que no hi ha tanta pujada.

Evidentement la Brothers Ruiz es troba dins la cole de les Love Climbing

marc ha dit...

Es que per a ell escalar és anar a jugar-se la cara a Montrebei...tot lo altre és un pasatemps.
A més, se t' ha vist el plumero, xaval...tanta peneta era a veure si et convidaven les pubilles. Aquests de reus sempre ho han tingut aixó, saber vendre....
Apa animus.

Calixto ha dit...

La setmana que ve et tornaré a apadrinar!
i ja et deixaré triar a tu va!
aixó sí lo del criteri love climbing m'ha agradat!
per tan no me facis passar paüra!

Toni

Der kletterer ha dit...

Ei!! Que ja tinc feina!! La cosa va millorant. Ara ja només em falten calers, novia i guanyar un Gran Slam. Si que es cert que prefereixo que m'apadrinin unes brivalles... no?? Qualsevol!!

Pelacanyes de deu!!

Estic disposat a sacrificar un "finde xtrrrremo" per un love climbing en companyia d'una "jove simpàtica i bonica". També podem fer un "love climbing advanced" a Montrebei...

Apa, merci!!

Der kletterer ha dit...

Per cert...

Rakel->> Soc pobre però els ànims sempre els tinc pels núvols. És bastant difícil enfonsar al Kletterer. Està fet a prova de bombes i de crisis!! Bé, ja em coneixeu els que em coneixeu.

Merci pels ànims.

Jordi ha dit...

ja veig que el problema de no escalar era pel tennis... i lo de la pasta per poder pagar el club i les classes...

Der kletterer ha dit...

Ja m'has pillat!!

Es que el mes vinent tinc el meu primer torneig.

Roger fede...kletterer VS ¿?