dimecres, 25 de març de 2009

"Rapinyaires" segell Ganxets, garantia de vertiqualitat

El que són les casualitats, no?? Un dia treballant em ve una companya manrusa i em diu. Ja saps que aquest nanu que tens davant també escala?? I jo vaig pensar que guai, un altre fanàtic. Ara podré tenir una conversa normal i corrent, iuhuuu!! Però no em vaig volguer fer il·lusions massa ràpid, total... faig la selectivitat i li faig la pregunta clau. Però tu escales o fas esportiva?? I em diu escalo, escalo i també faig esportiva. I vaig pensar iuhuuuuu!! I va començar a sortir Montrebei, etc, etc, ... Vaig pensar: "una altra víctima per enredar a fer bajanades!"

Doncs avui ens trobem tots dos, el Willow i jo, davant la Roca dreta de les Valls (Ports de Beseit). Fa molts dies que intento enaganyar algú per anar a fer aquesta via, la "Rapinyaires", també té rollo sensiblon. Via amb segell "ganxets" totalment. El que passa es que quan en una ressenya ja et fica llargs expo, 4 cintes 55m i coses així.... de cop i volta et desapareixen els companys. Que hi farem! Però jo sempre he pensat que si hi ha pujat algú es que s'hi pot pujar.
La via va paral·lela a la KRT, típica via Ports que fa tot deu com si no n'hi hagués cap més, rollo Punsola. El 1er es comú. El 2on llarg es deixa fer i al 3er comença el bacallà. Sortida de xapa en 6b una mica exposadet amb caiguda lletja a repisa i roca discreta. Ja comencem a vibrar, iuhuu! El 4rt llarg és espectacular, la topo marca 7a i 6b+ obligat. El willow encadena i jo em foto un sello a l'últim sostre. Es veu que hi han códols que tenen sensor de gordos i exploten al pas. M'ha fotut una ràbia, se me n'ha anat el rotpunkt a tomar pel cul!
A partir d'aquí la via enganxa l'esperonet molt proper a la KRT, potser massa proper i tot, amb un llarg de 6a+ així de tràmit i l'últim llarg un pel exposadet on has d'anar bastant traquilet i serenitat. La veritat es que avui ens ha fet la temperatura perfecta. Solet, airet fresquet i bona companyia. Ens ho hem passat de puta mare.
Ara ve el problema gordo, no només el bestialot aquest l'enganyaré un altre cop sinó que més aviat m'enganyarà ell a mi. Ja m'ha fet propostes indecents rebeianes i ja he caigut de quatre potes...

6 comentaris:

PGB ha dit...

Por em feu valtros dos... regalaven el mateix model d'ulleres al Decathlon o què? hehehe ;)

Quina cara de feliços, va parir!!! Foteu-li canya valtros que podeu!

la-tribu ha dit...

Ei parella!
i es que és un vici, això d'enganyar i deixar que d'altres t'ho facin.
Que no pari...
jesús

Anònim ha dit...

És que els d'Artés som molt ben parits i ens busquem la vida allà on sigui.

Der kletterer ha dit...

Com hi van aquests d'Artés!!

Per cert lo de "Rapinyaires" ha estat casualitat, no es que hagitriat la via per tocar la morl al personal... jee jee jeee!

Afrorizos ha dit...

Bones!!

Oju, Oju!! quina cara de felicitat!!! No pares tiu!! aquí ficant les dents llarges al personal!!

Salut!!!

Ramon SolsoClimb ha dit...

no sas on tas fikat nen!je,je

segur q ven aviat ens en podras explicar unes quantes...

salut i tpia