dimarts, 31 d’agost de 2010

Kletterer ist zurückgekehrt

De vegades no ens adonem de l'important que són les coses fins que no ens adonem que no les tenim... Si, és cert, ara me n'adono del valor que té la muntanya i l'escalada per a la meva persona. Des de l'octubre de l'any passat que no toco la pedra, i no per cap lesió, ni per cap impediment laboral, ni conjugal. Un canvi d'aires ha anat bé per reforçar el caràcter i reflexionar sobre l'esforç i el sacrifici.



L'entrenament, les curses i la competició m'han donat alló que l'escalada no m'aportava. Aferrat al manillar de la meva bicicleta intentava comparar el ciclisme amb l'escalada i l'alpinisme. Intentava escindir entre la duresa del ciclisme i la duresa de l'escalada. Que és més dur? No hi ha res més dur. La dificultat ens la posem nosaltres mateixos. Aquest és el sentit de motivació i de superació. Si, m'encanta aquest massoquisme de l'esport. Tant com pujar un port dur a un ritme infernal com escalar una via duríssima amb les assegurances a cuenca.
He perdut la forma física per escalar, però m'he reforçat la ment i la motivació. Ara em desborda aquesta última. Així que aviat ens veurem guerrejant per aqustes parets de déu.



Aprofito per donar ànims a una persona molt especial. Un lluitador, una bellíssima persona i un guanyador: el Xavi Tondo. Espero que pugui pujar al pódium d'aquesta Vuelta a España. Sens dubte t'ho mereixes Xavi. Sambarinait!!!
Ara si, he tornat.


13 comentaris:

prefierobollitos ha dit...

Pajaru! Es que no solo de roca vive el hombre...

Anònim ha dit...

...amb sap greu!!!! unaltrte putu ciclista que fara nosa a la carretera...i a sobre es colega!!!!

...amb el meu trailer i amb 40.0118 kg de pes,¿ com freno en una curva davant una bicicleta?

...SI VOLS PEDALAR DE VERITAT,JA SAPS ON SOC (PACA)

Factor 2 ha dit...

benvingut! a veure si ara que tornes a escalar en coincidim algun dia que jo també sóc ganxet!

Mingo ha dit...

Com mes tastes millor paladar tens. M'alegrarà tornar a llegir les teves escalades, tot i que arribar el primer al Tourmalet deu donar un gustaso de collons

JERKOUT ha dit...

a vore si esta reflexió dona bon resultats, com a mínim al bloc!!!!!!

Der kletterer ha dit...

Pakistaní! Tu i jo en tenim una de pendent...

Mimo ha dit...

¡¡¡¡¡¡SAMBARI!!!!!!

Oriol ha dit...

Weeee!! Sigui com sigui, (o millor dit: sigui on sigui...) a disfrutar-ho!!!

QUO... Fan!

Anònim ha dit...

kletterer estas molt penjat !!!!!
benvingut
luki

Anònim ha dit...

Ja ets pots quedar amb la bicicleta!!! que a la paret ja ni a prou de piantes!!!

Der kletterer ha dit...

Crec que el cupo de "besugus" al planeta també està ple... Tira el currículum a Urà o Neptú avere si t'agafen... Salut!

Anònim ha dit...

jajajajajajjaj.... no ho savia aixo de tuuuu... by vicky.... que guaiii

Anònim ha dit...

Buscant coses per un treball de recerca he anat a parar aquí. Quanta raó tens!!