Vivint la vida Am Limit

Quin ambientasso que hi havia aquest cap de setmana a Vilanova de Meià, que per mi és "kletterlandia i el país de nunca jamàs"... Doncs divendres vam pujar a fer pinya a l'hermita i ens trobem tota la colla, com sempre. Fem un remember de la retrofarra ja que el Pelut havia guardat les "dj kletter sessions in Rave del Cargol". Paella al canto i a decidir l'endemà que fem. Vàries propostes: nar a fer una via d'artifo (feia mandra), nar a lligar amb les artificieres del curset (desestimat pq ens fotrien fora) i nar a tatxar la "Trilogia". Bingo!! Doncs el Subiranak i jo ens n'anem a trepar plegats. Això ens consolidaria com a cordada!


Doncs comencem pel "Señor de los bordillos" 6c+ (6b oblig). Super viote! Com vam disfrutar entre canto i regleta, desplom i placa. Al costat i havia en Marcel, Edu i Lloretang fent la Mussical Exprés (van desparèixer sospitosament entre la boira, aish que no n'hi havia dissabte!).






La roca és exel·lent els passos van sortint a l'un i l'altre. Flipem amb el bon temps. I amb musiqueta de fons: "pica i repica, pica i falca, algun saque, vam endevinar algun plor". Però nosaltres mantxant-li. Que voleu saber de la via? Doncs si el 6b és obligat, el Vo, el 6a, i tot és obligat menys el 6c+. La via va tenint l'ambient necessari per vibrar. Cantos? Els que no heu somiat mai!

Com és disfruten aquests desploms, és increible la de canto que hi ha. Sembla "bustialàndia".

Doncs després birra al cirerar i a trobar-te amb la penya. Allí vaig conèixer al Miquel i la Raquel. Birres i més birres i després a treure el cap a les Jornades d'Artifo. Al final es van fer a la font i nosaltres teniem el C.B. a l'hermita. Bé ja ens explicarà la Raquel que es va coure allí a baix.

L'endemà a la del costat. Que teòricament obligava menys i seria més de passeig. "La chica del martini", que amb el 1er llarg flipem bastant. Però bé, anavem de relax i ens ho vam pendre amb calma. De fet teniem una cordada tivissenca al davant.

Doncs aquí em teniu fotent-li tots els meus mistos al 7b+, que com us podeu imaginar vaig resoldre amb un elegantíssim pas d'A0. Tot i que li vaig probar el Rotpunkt!

Aquí teniu al "subipower" vibrant entre xapa i xapa en un llarg de 6a que tranki també.

I sinó, mireu com esbufegava. Ell va ser el que va escampar la boira... Doncs si, en definitiva un cap de setmana de puta mare. He sentit veus que s'està extenent "la massima vibrazzionne", això es bo. Com que en subi i jo vam tenir temps de sobres, us ensenyo el nostre video... Porqué nosotros también kerrreeemosss vivirrrrrr la vidaa al límiteee!!

"Mi primer amor" al Pilar del Segre

Sempre passes pel davant i veus aquell desplom i penses, quin ambient que deu haver allí. El pilar del Segre és una de les parets més desitjades pels amants de l'artifo a Catalunya. Com a tot arreu, hi ha la super clàssica, "mi primer amor". Quin viote!

Doncs allí ens plantem el Pep i jo. Tansols d'estar al peu de via ja vibres bastant. Alló desploma i no és broma!

Doncs aquí el Pep (l'home braç) va fer la seva primera incursió al món del big wall. Va clavar el seu primer pitó in situ. Li va fotre tant fort que gairebé surt per l'altra banda del pilar. Ara corren veus que li diuen "pitoneitor". La veritat és que la via és molt disfrutona i té un ambient impressionant. Els llargs més laboriosos són el 2on i el 4rt. On cal posar més peces (gairebé tot aliens i friends grans). Imprescindible guíndola!

Doncs res, aquí us deixo la meva primera super producció (que és una basssura xo està feta amb molt de carinyo i poca ciència).

Al final vam sortir in the night, gairbé 2 hores d'encigalades varies per baixar de d'alt. Però tot sempre acaba tenint un final feliç...

A l'espera de l'era glacial

Si esto del biggüal es mu chungo, no us podeu imaginar lo que ho es anar a fer cascades de gel. No ho dic per la dificultat que ens donguin elles, ho dic per la dificultat que està en trobar-les. Realment sempre m'he quedat parat de l'insòlites que són aquestes formacions de l'aigua. Em quedo bocavadat davant d'aquests pepinos glaçats.
Però no ens desenganyem, cada cop està més difícil l'alpinisme a les nostres terres. Quan no es una cosa és l'altra. Trobar les condicions adequades, els temps adequat i la motivació necessaria és prou complicat. Però nois, jo tinc com una mena d'intuició que em diu que aquest hivern serà una bon any per als glaciaristes. L'altre dia no se que m'explicaven sobre un increment de les capes de les cebes o algo així... Tindran raó? Esperem que si.
Tan de bo es tornin a formar aquests 'monstres' com el que surt a la foto. Aquí teniu al meu amic Roger batallant la columna de la Isalndis quan vam anar a fer-la fa dos hiverns.

Montsec forever!

El plan infinit era anar al Marroc. Massa car. El següent era el Verdon o Alps. Encara no hi arribava. On enem Mimo? Al Montsec. I vengah!! La motivació és brutal. Crec que el nostre carpesiano de ressesnyes te més fulls que la biblia. Podreim fer aquesta, podreim fer l'altra... buff quin estrés quan tens tantes coses per fer i triar! El "mimo" i jo no haviem fet mai cordada. Total que decidim fer un començament light per conèixer-nos. "CADE" a Bagasses, corda 70, grigri, i tonyina. La fem en 4h, pim pam. La verita es que comencem a entendren's de puta mare. Diumenge ens fotem a la "Escaleras al Cielo". Vam flipar bastant, és molt exposada i s'ha de clavar bastant. Nem amb una ressenya del Castellet que la vaig fer servir per rentar-me el... Ens baixem del 4rt llarg. La via, la veritat, pel meu gust no valia gaire. L'equipament, senzillament no n'hi ha. Massa expo, ja tornaré quan estigui més chalat i no tingui por a quedar-me en cadira de rodes. Ara passo!
Després del bajón comencem a preparar el petate al parking de les Bagasses i fem proves amb l'hamaca amb l'ajuda dels nostres colegues els Dalton.
Els tres dies següents a biggüalear a la "Festa del Paca", bé, ja ho vaig comentar. L'endemà puja el nostre amic Marcel i tornem a fer la CADE, que ell no havia fet, en speed climb. Tot i que una cordada no ens deixava passar, la vam fer en 3h30'. L'escalada huberiana es molt adictiva! I después de escalarrrr cerrrrvezaaaa!!
Ens n'anem a passar uns dies a Alòs d'Isil de descans pèrò continuem escalant. Anem un dia a Collegats i fem la "Kollegats". Autèntica via "love climbing", molt disfrutona i super ben equipada. Dilluns tornem a Bagasses i fem amb el Mimo, amb un fred i un vent terrible, la "Demasiado lejos para ir andando". Brutal!! Vaig disfrutar mogollon, una via frikie molt disfrutona i regletera. Lo de V+ obligat es una mica dubtós, posem-li 6a per quedar-se més tranquil. Uns dies de descans i sant tornem-hi. El Mimo m'abandona perqué està malaltó.
Pugem el Ceci, Pep i jo cap a Bagasses, després de mil hores discutint quina via fem, triem la "Colores", que ens havien dit que estava reequipada (aquest no és el meu concepte de reequipament però bé...). Massima, massima vibrazzionne. Quina via més bona!! Al segon llarg vaig entendre lo del 6b obligat. I tant obigat! La roca exel·lent, uns passos vibrants, uns alejes d'infart. A cada llarg la via es fa més guapa i el desplom fina la bomba!!
L'endemà, amb la mandra la boira ui el fred. El marcel, jordi i jo ens n'anem cap a Vilanova on estan uns colegues fen un curset, els anem a veure. De relax fem la "Tarrega", una via molt disfrutona en el seu grau, la vaig trobar molt guapa. Després amb martell i escarpa, nem a recuperar el friend que en Jordi va deixar a la Lleida. El vam recuperar!!
Birres al Cirera!
L'endemà em quedo amb la Laia i fem "El clan de los chamanes". La guinda de la meva expedició al montsec. Quina via més brutal!! Roca exel·lent, una escalada típica vilanovina, el segon llarg super siuranero. Vaig encadenar el meu primer 7a en paret i al rotpunkt. Super satisfet. Vilanova de meià, que és com la meva segona casa i que m'ha donat tants triomfs... aquí finalitza la meva excursió pel Montsec. Espero tornar-hi ben aviat i fer campament a Monrebei, un del meus llocs preferits, a l'espera del glaç!
To be continued...

p.d.: ara cap a Montrebei, Pelut i'm waiting for you!

La festa del Paca a Roca Regina

Una setmaneta de vacances... i el Mimo i el Kletter s'en van a fer un Monsec Forever! Ens n'anem de biggüal. Doncs si, després de dubtes avans de posar-se a fer la via (feia una boira i un fred que t'hi cagues) comencem a les 11:30. I a pel tema... En una cura d'humiltat, conseguim fer tres llargs... acabant de nit i fixem cordes fins a R3. Anem a rumir al cotxe que no cal passar més fred del necessari. La veritat es que aquell mateix dia ens van robar una hora de llum, i nosaltres tampoc som unes mega màquines del biggüal... Ràpels in the night, molt autèntic.














El dia següent ja ens llevem més d'hora i deprés d'una jumada d'infart. Comencem amb un lleugeret A1+ de tràmit. Ens plantem sota el temut A3- i comença la vibrazzionne massima. Spit, bassura, bassura, pitó, bassura, bassurilla, ... Vibranndo! Ens porta bastant de temps i fem un altre llarg amb l'amenaça del vent. Decidim continuar i arribem fins a R6.

Doncs allí plantem l'hamaca (per sort va parar el vent), arriba el moment tant desitjat pel Mimo. L'hora d'estrenar l'hamaca que s'havia construit fa 8 anys! I lo millor, funciona!! Treiem les birretes, la truita de patates, el choricito, el fuet que ens va donar l'home de la mel de terradets, un luxe, una pau i uns moments brutals! I a intentar rumir (bé, no gaire)...




Ens llevem d'hora, esmorzar i tonyina un altre cop. Per esmorzar un A2 una mica peleon amb saque inclós. Ens fotem les piles i ja comencem a anar una mica més ràpids. En tot aquest temps ens passen uns francesos pel costat que fan una via frikie a l'esquerra (jo vaig pensar... aquests cabrons que a les 5 de la tarda ja estaran fent birres al bar i nosaltres aquí!). A partir de la R8, la via ja comença a afluixar de grau d'artifo i pots anar més en lliure. La roca és més bona i pots anar més ràpid. Com sempre el temps el tenim al cul i ens queden 2 llargs. Ja estem fins la polla d'estar penjats i veiem la possibilitat de sortir per d'alt. I vengah! El 10è llarg li foto a pinyon en llire i acerant a sac. L'ùltim llarg de 6a A2, li toca al Mimo. Per sort l'A2, no ho és, i es més fàcil i el Mimo és curra un night climb vibrante. Remuntem petates i au, ja hem fet cim! Ens queda la baixada agònica perdent-nos pel bosc amb els petates. Al cap d'1h i 3/4 arribem al cotxe.
Ja hem fet la Festa del Paca!! Estem super contents, la via és boníssima!!