Montsec forever!

El plan infinit era anar al Marroc. Massa car. El següent era el Verdon o Alps. Encara no hi arribava. On enem Mimo? Al Montsec. I vengah!! La motivació és brutal. Crec que el nostre carpesiano de ressesnyes te més fulls que la biblia. Podreim fer aquesta, podreim fer l'altra... buff quin estrés quan tens tantes coses per fer i triar! El "mimo" i jo no haviem fet mai cordada. Total que decidim fer un començament light per conèixer-nos. "CADE" a Bagasses, corda 70, grigri, i tonyina. La fem en 4h, pim pam. La verita es que comencem a entendren's de puta mare. Diumenge ens fotem a la "Escaleras al Cielo". Vam flipar bastant, és molt exposada i s'ha de clavar bastant. Nem amb una ressenya del Castellet que la vaig fer servir per rentar-me el... Ens baixem del 4rt llarg. La via, la veritat, pel meu gust no valia gaire. L'equipament, senzillament no n'hi ha. Massa expo, ja tornaré quan estigui més chalat i no tingui por a quedar-me en cadira de rodes. Ara passo!
Després del bajón comencem a preparar el petate al parking de les Bagasses i fem proves amb l'hamaca amb l'ajuda dels nostres colegues els Dalton.
Els tres dies següents a biggüalear a la "Festa del Paca", bé, ja ho vaig comentar. L'endemà puja el nostre amic Marcel i tornem a fer la CADE, que ell no havia fet, en speed climb. Tot i que una cordada no ens deixava passar, la vam fer en 3h30'. L'escalada huberiana es molt adictiva! I después de escalarrrr cerrrrvezaaaa!!
Ens n'anem a passar uns dies a Alòs d'Isil de descans pèrò continuem escalant. Anem un dia a Collegats i fem la "Kollegats". Autèntica via "love climbing", molt disfrutona i super ben equipada. Dilluns tornem a Bagasses i fem amb el Mimo, amb un fred i un vent terrible, la "Demasiado lejos para ir andando". Brutal!! Vaig disfrutar mogollon, una via frikie molt disfrutona i regletera. Lo de V+ obligat es una mica dubtós, posem-li 6a per quedar-se més tranquil. Uns dies de descans i sant tornem-hi. El Mimo m'abandona perqué està malaltó.
Pugem el Ceci, Pep i jo cap a Bagasses, després de mil hores discutint quina via fem, triem la "Colores", que ens havien dit que estava reequipada (aquest no és el meu concepte de reequipament però bé...). Massima, massima vibrazzionne. Quina via més bona!! Al segon llarg vaig entendre lo del 6b obligat. I tant obigat! La roca exel·lent, uns passos vibrants, uns alejes d'infart. A cada llarg la via es fa més guapa i el desplom fina la bomba!!
L'endemà, amb la mandra la boira ui el fred. El marcel, jordi i jo ens n'anem cap a Vilanova on estan uns colegues fen un curset, els anem a veure. De relax fem la "Tarrega", una via molt disfrutona en el seu grau, la vaig trobar molt guapa. Després amb martell i escarpa, nem a recuperar el friend que en Jordi va deixar a la Lleida. El vam recuperar!!
Birres al Cirera!
L'endemà em quedo amb la Laia i fem "El clan de los chamanes". La guinda de la meva expedició al montsec. Quina via més brutal!! Roca exel·lent, una escalada típica vilanovina, el segon llarg super siuranero. Vaig encadenar el meu primer 7a en paret i al rotpunkt. Super satisfet. Vilanova de meià, que és com la meva segona casa i que m'ha donat tants triomfs... aquí finalitza la meva excursió pel Montsec. Espero tornar-hi ben aviat i fer campament a Monrebei, un del meus llocs preferits, a l'espera del glaç!
To be continued...

p.d.: ara cap a Montrebei, Pelut i'm waiting for you!