Si esto del biggüal es mu chungo, no us podeu imaginar lo que ho es anar a fer cascades de gel. No ho dic per la dificultat que ens donguin elles, ho dic per la dificultat que està en trobar-les. Realment sempre m'he quedat parat de l'insòlites que són aquestes formacions de l'aigua. Em quedo bocavadat davant d'aquests pepinos glaçats.Però no ens desenganyem, cada cop està més difícil l'alpinisme a les nostres terres. Quan no es una cosa és l'altra. Trobar les condicions adequades, els temps adequat i la motivació necessaria és prou complicat. Però nois, jo tinc com una mena d'intuició que em diu que aquest hivern serà una bon any per als glaciaristes. L'altre dia no se que m'explicaven sobre un increment de les capes de les cebes o algo així... Tindran raó? Esperem que si.
Tan de bo es tornin a formar aquests 'monstres' com el que surt a la foto. Aquí teniu al meu amic Roger batallant la columna de la Isalndis quan vam anar a fer-la fa dos hiverns.
2 comentaris:
Pos eso, que aviam si les teories ce-bàtiques tenen raó aquest any. Passarem el rosari i encendrem unes espelmes... però la motivació... intacta!! eh!?
Brutal l'Islandis! :O
Jo em moro de ganes d'iniciarme al gel :P
Publica un comentari a l'entrada