diumenge, 16 de desembre de 2007

"El preu d'un somni" 6a/A1, en solitari, a la Mussara



Ahir vaig tornar de Bielsa i com que al final m'han canviat els plans pel diumenge... Doncs m'en vaig a la Mussara, cap al Secor Taronja, al solete!

Fa un més vaig perdre el grigri (que era nou) que m'havia tunejat per anar en solitari, de fet m'el vaig comprar per a això, i dijous m'en vaig comprar un altre. Divendres el vaig estrenar a la Riba. Vaig anar a fer la via "Magí" 90m 6a. Brutal, va funcionar la mar de bé!

Avui fa un dia super assoleiat. Jo que pensava que nevaria, res de res. Doncs em poso a trepar i ja sento als frikies del voltant "uuooo un tio que va sol, uooo". Està clar que no es pot anar sol en cap de setmana... Monto el 1er llarg de V+, que tranqui! Nem a pel 2on, un Ae de tràmit però amb ambientillo i ja estic al peu del diedraco del 3er llarg. Quina meravella, estic super enamorat d'aquest llarg, és un dels llargs més bonics que he fet mai... Ambiente massimo!






Au! Miro que tot estigui correcte i endavant. De fet, he anat més que res a picar els nous pitons que m'he pillat. Quin gustirrín, com entren, semblen mantega! Uns jumarejos amb molt d'ambience, sempre mirant a banda i banda avere si hi ha alguna linia per obrir... quina obsesió...




Em dona per mirar abaix i... cony! Que el meu company m'ha abandonat... aish... que no en duia!



L'últim llarg també fa goig, és 6c+ o 6a/A1 aprox, tira per una fissura i supera un desplomet. Avui que vaig sol no li provo en lliure que em fa por... i com que ja el tinc encadenat... I ja som d'alt. Ara es pot baixar rapelant tranquilament, ja que la via ha estat reequipada pels meus coleguis, el Ciscu i Pere Alegre. Quin disfrute de via, en serio, aneu a fer-la que és una de les joies de la Serra de Prades.

Creeieu-vos-ho que us ho diu el kletter! Un enamorat de la Mussara.

7 comentaris:

Miquel Sabadell ha dit...

Ei Kletterer!, dons si que fa bona pinta aquest llarg que dius...

Der kletterer ha dit...

Doncs en serio, é la canya. És delsa llargs més bonics quye he fet mai, no ho dic de broma. Aquesta via val molt la pena. Molts cops marxem lluny que t'hi cagues i ens deiexem les coses d'aquí que són tant o més bones.

PGB ha dit...

bwaaaa un tio que va sol i fa artifoooo bwaaaaa


ets mister vibrazzione, man! ;)
Un dia d'auqests, em portes a fer totxo per la serra de Prades eh?

Jose ha dit...

Osties! que wapo el diedre!

Una pregunta, veient que li fots a la tapia a la mussara: jo tenia apuntada per fer a la mussara la "hercules incuarterable" i la "rif" ... les has fet? com estan?

Anims amb el blog!

Jose

Der kletterer ha dit...

Jose: la Rif la tinc aparaulada amb un colega de vilafranca, i la Hercules no l'he fet xo la faré en breus. La Rif ha de ser super bona, me l'han recomanada molt.
A mi la que em faria gracia és la "Free temptation". La que faré segur en breus és la "via dels artistes", per arreglar-la, xo primer he de parlar amb l'Armand.

Raquel ha dit...

Osti sí, quina bona pinta te la via!!
Doncs me l'apunto a les pendents, que amb el consell de la Mi Primer Amor, per mi, ja tens tota la fiabilitat del món!!

I... a seguir vibrant!!

Anònim ha dit...

si senyor, un bon universal charlet!!