dijous, 20 de desembre de 2007

Frikies abstenir-se! Vignemale, "Nord clàssica" 800m

Que us he de dir d'aquesta via que el llibre del Bellefon l'anomena com "la mejor via del pirineo en su grado". Molt aviat en començar a escalar ja em sonaven noms com la walker, la directa americana, el mirall impenetrable, ... Doncs una d'aquestes parets que sempre he volgut pujar era la Nord del Vignemale.



Buaaaah!! Quan arrives al refugi i veus aquel paredon et comencen a agafar combulsions i a venir ganes de plorar de l'emoció. A tot i això li hem de sumar que vaig conèixer una persona entranyable. Xerrant amb un home aquest em va preguntar si jo escalava a Montserrat, a la Nord, i jo li vaig contestar que "esclar". I em diu "quines vies has fet a Diables?", doncs "la GAM, la Sanchez-Martinez", i ... "Alto!, doncs jo soc el Martínez!". Buaaaaaaah!! Subidón extrem!! No se si per la calor que feia al refugi, pels vinets que duia i per haver conegut a un ídol, em va començar a caure la llagrimeta. No em podia creure que estigués on estava i amb qui estava.

L'endemà... Madrugón per sortir els primers. Tenim algun problemilla per arrivar a peu de via (a algú se li desfeien els crampons, eh Pep). Això ens va sumar un parell d'horetes extra a nosaltres que sempre anem tant sobrats.



El primer llarg de V+, tranki, tranki, tranki. La fresqueta a les mans i que allò tampoc ho regalaven, ens va fer entrar en calor. Aquesta via en genaral és bastant rostollaco, la roca és bastant cutre en genearl. Si la valoreu pel cantó tècnic o esportiu més val que no hi aneu.



Frikies abstenir-se, éto eh terreno de alpinistas!
Aquí no hay chapitas de colores.

El mític filó d'òrfita verda, que existeix i és flipant, és la clau. Si et surts d'ell t'encigales. Bé, això ens va passar al Pep i a mi. Llavors és quan comença la "vibrazzionne extrema", quan fots ensambles de 60 metres de corda amb un seguro o cap al mig i amb roca més cutre encara. Aquí la clau és sempre pensar en verd. Tot i la precaietat de la roca (q si no t'encigales tampoc ho és tant) la via té passatges molt bonics, sempre amb la'mbientaço de la cara Nord.



Els últims llargs potser són els més guapos i tampoc els regalen una merda. El conecpte del IIIer grau des de llavorens els tinc una mica turbi.

Al final vam arribar a d'alt on el color de la llum delata els horaris que estavem gastant, contant que haviem sortit a les 6 del refugi i contant també que ens quedaven vora 4 hores de baixada des de el cim.

Baixada autèntica de la glacera in the night.
I com a premi als millors escaladors del dia............ Ens quedem sense sopar! És el premi als que fan horaris huberianos alrevés.

Vaja uns caretos. Sort de la laia que duia l'esmorzar de l'endemà!

En se d'un que ha complert un dels seus somnis, sinó mireu la cara de satisfacció.
Cordades: Marcel-Laia i Carlos-Pep

10 comentaris:

PGB ha dit...

Enhorabona als dos pel viote!!! Esteu fet uns toros vibrantes!!! ;)

flx ha dit...

Una gran clàsica plena d'historia.Enhorabona

Ahh...i en Cesar Martinez un tio molt guay. A hores d'ara deu estar per l'altra banda del charco (o a punt de marxar).

salu2
flx

Alejo ha dit...

Bravo bravissimo la via!

Quines fotos més guapes!! I quines ganes!!

Ens veiem

Gatsaule ha dit...

Ja m'agrada no ser l'únic que explica batalletes !

Encara recodo el fred que vaig passar al bivac que vam llepar a l'aresta, quan ens hi vam ficar ! Una gran via.

Miquel Sabadell ha dit...

Felicitats per la via! , "chapitas de colores" jeje!! molt bona la piada!!

Raquel ha dit...

Felicitats per tot plegat!! La Via, la vibrazzionne, el post (que he rigut molt), les llàgrimes d'emoció i els somriures...

Der kletterer ha dit...

flx: Doncs ell em va passar el mail i telef x nar a escalñar un dia plegats, cosa q em faria un ilu tremenda. Tu el coneixes??

Alejo: Com chalaries aquí bou, apa un saludu al amos de MOntserrat!

Gatsaule: doncs el dia avans q naltros uns van pillar allí tb, com t'encantis molt tens tots els números.

miquel s.: aquesta via va ser oberta en 4 hores sense clavarm res, jo flipo! JO encara no m'ho puc creure.

Raquel: Doncs ens ho vam passar de puta mare la veritat, només per l'ambient ja s'hi ha d'anar.

Apa, ara la propera ja serà el Gaube o l'Arlaud Soriac!

Kutrescaladors ha dit...

Ep!!!! molt bona!! teniem pensat anar-hi durant el 2007 però ...ejem ejem...no hi em anat!! quina enveja!

a veure si durant el 2008...tot i que ara fins primavera, aixó si..ja em posaré amb contacte amb tu per no correr la mateixa sort!!! ha de ser una encigalada de collons!!! felicitats!!

flx ha dit...

Si que el conec, tot i que no hem compartit corda.
Si us plau, pasam el seu mail

felixnaarrobagmailpuntocom

gracies

salu2
flx

Oriol ha dit...

Ei Kletterer, bonica "arrampicatta di sognio" !!!

Al MArtinez el vai coniexer al ventosa..deu n'hi do com es conserva el paio..i de fet en Sanchez tamnbé és una mena de Gurú que sovint esta pel BAr Anna dels Brucs..quins paios...

Salut i pedres...