divendres, 22 de febrer del 2008

Una aposta pel seny



Ara està de moda barallar-se pels fòrums de muntanya de si aquest ha fet tal, de que aquell altre a fet no se que, que si poso parabolts, que si els trec... La escalada és segura?? Doncs la resposta és: és segura en la mesura del que nosaltres ho volguem, encara que en aquesta disciplina sempre hi ha un risc inherent. Ara estem a l'era de la informació, ja no hi ha l'excusa de que aquesta via està així, ens hem posat i no ho sabiem, etc... Crec que cadascú s'ha de posar en el lloc que li toca adequant-se als seus coneixements, domini de la tècnica i tinença del material adequat. Estic paralant en totes les vesants de l'escalada i l'alpinisme: Gairebé ningú va a Montrebei amb un "crashpad", a fer corredors de gel amb samarreta de tirants, a fer "action direct" amb ploms i ganxos (tot i que als monodits aquells...).

No entraré en debats sobre l'ètica de l'escalada, les obertures i reequipaments. Tansols vull fer una aposta per el seny. De fet la majoria d'accidents d'escalada no són fortuits, generalment són deguts a petits errors humans i a l'eccés de confiança. Per què ho dic tot això?

Doncs ahir mentres estava equipant vies a la Mussara vaig sentir un soroll gran com si hagués caigut una pedra gran o algo així. Ens va cridar una noieta que els vingués a ajudar perque un dels seus amics havia caigut. Doncs efectivament, havia caigut sense encordar uns 30 metres desde una repisa. Tot degut a un petit despiste i per no estar lligat a la reunió. Doncs a aquest nano la vida li ha donat una altra oportunita i encara ha tingut sort. Vam trucar a les emergències i deseguida s'el van endur amb la professionalitat que els caracteritza. Bé, esperem que es curi aviat. I li donem les gràcies al GRAE , Bombers de Reus i SEM.
Esperem que es curi aviat, salut!

8 comentaris:

marc ha dit...

Quina putada. I no saps que els va passar?. Crec que sempre es bo saber el perque dels accidents, per tal de evitar els errors, que, molt be dius, cometem massa sovint.
Un altre exemple tema seny:
L' altre dia escalavem la Taca de Romesco(VM) i al costat una cordada es curtia a la Placer del Gesto (amb el nom ja paga). És de domini públic que es una via "algu expo". Un d' ells anava convençut, pero l' altre ja el veies al primer llarg (IV+)....Total, que també li toca el tercer llarg (6a), amb "vuelos elegantes" de sèrie. Es va bloquejar i va fotre una óstia de 8m., picant el peu amb una repiseta per el camí. Ens van dir que estaven bé i que rapelaven, pero jo diria que el peu se'l va petar bé. Volar podem volar tots, pero home, si la via ja et diuen que es expo...jo almenys procuraria anar molt sobrat de grau. Esperem que hagi sigut menys del que semblava i que es recuperi.
apa

Mingo ha dit...

Estic amb tu, els grans accidents son fruits de petits errors o excès de confiança. Cal que siguem molt estrictes, no val el "segur que no passarà res".
A mi la vida també m'ha donat una segona oportunitat. A l'estiu del 2005, baixàvem de fer la cresta de diables, per una canal equipada per rapelar l'últim ràpel no era gaire bo i no portavem claus per reforçar-lo. No ho teniem massa clar, però era ja casi les 9 del vespre, així que el meu colega (que pesa més) va baixar, començo a rapelar jo i quan portava uns 10 metres van saltar els anclatges, tenia clarissim que la meva història s'havia acabat, vaig caure molts metres, sort de la motxila que portava, per què tots els impactes els vaig fer amb l'esquena, segurament sort que el meu àngel de la guarda estava al cas. Després d'un any vaig tornar a escalar.
No m'agrada explicar aquestes històries, però si serveix per que davant de tot, apliqueu el seny i no penseu això a mi no em passarà
jo també ho pensava.
Der Kletterer si no tens inconvenient et faré un link des de el meu blog.

lux ha dit...

Hola! Carlos,
M'ha agradat el Post...esta be donar el contrapunt ...

la veritat que anant per les parets tens la sensacio que a vegades l'angel de la guarda que diu el Mingo el cap de setmana va estressat.. i en molts casos .. com ho diria... innecessariament?

De tant en quant pensar-hi una mica no va gens malament!

Avant!

jaumeplanellpiqueras ha dit...

L'excés de confiança porta a aquests accidents i a vegades la ignorància també, la setmana passada érem fent esportiva a La Palomera,on les reunions són excel.lents; un altre grup es van opsar al nostre costat i vàren muntar un top-rope: dues cintes exprés, la corda passada pel parabolt superior de la reunió i una altra cinta exprés de "reforç"
a l'anclatge inferior; la corda es recolzava a la cinta de dalt, en cas de trencar-se, la sotragada a l'anclatge inferior...hi habia una magnífica anella ben gruixuda esperant un mosquetó de rosca per a fer tranquilament els top-ropes, però...després hi ha accidents.

jaumeplanellpiqueras ha dit...

L'excés de confiança porta a aquests accidents i a vegades la ignorància també, la setmana passada érem fent esportiva a La Palomera,on les reunions són excel.lents; un altre grup es van opsar al nostre costat i vàren muntar un top-rope: dues cintes exprés, la corda passada pel parabolt superior de la reunió i una altra cinta exprés de "reforç"
a l'anclatge inferior; la corda es recolzava a la cinta de dalt, en cas de trencar-se, la sotragada a l'anclatge inferior...hi habia una magnífica anella ben gruixuda esperant un mosquetó de rosca per a fer tranquilament els top-ropes, però...després hi ha accidents.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Doncs, sabeu que és el més fort de tot?? Doncs que asquest dissabte hi vaig tornar a anar i em vaig trobar a la covallonga, a la mateixa via... atenció! Agafeu-vos fort!
Arrivo a la 1a R. Em trobo un payu lligat a la Reunió amb una cinta exprés. Anaven 3 amb una corda frikie, els altres 2 fan l'altre llarg i deixen a aquell payu sol. Després fem el 2on llarg i em trobo el q anava de 2on penjat d'un parabolt amb una baga i de cop deslligant-se d'ell i sense encordar pq li estaven tirant la corda a l'altre q estava lligat abaix.

No comment!

Miquel Sabadell ha dit...

D'això s'en diu ,penya camicaze..i de vegades tots en som una mica...encara que pensem que ho fem tot molt bé, ...per un sol dia de no estar gaire al lloro o quanssevol error... podem pringar...si vols risc 0 , millor quedar-se al terra... (marc, això de la Romesco no m'ho havies explicat...) aviam si recupera bé xaval.fins ara!!