dilluns, 31 de març de 2008

De vacances a Benidorm!



Doncs després de tres dies escalant seguit i sant tornem un altre cop. Dimecres truco al Jordi "ressenya" i li pregunto. On triomfarem aquest pont? A tot arreu plourà. Em diu que anem cap al Sud, cap a les terres de llevant. Jo sempre m'el crec i ens n'anem tres 'ganxets' i un 'riudomenc' cap a Benidorm, a la playukiiii!
Divendres aterricem a Gandia, al temple del frikie. Bufff, quin agovio! En la meva vida havia vist tanta gent per metre quadrat com allí. Les vies són molt bones però estan extremadament untades amb mantega.



L'endemà ens n'anem cap al Peñon d'Ifach. Em trobo als "kutre's" a Finestrat i em diuen que està restringida l'escalada a la cara Sud.
Bajón!
Total que ens n'anem a la Nord i decidim fer la "Pany". És una via bastant curiosa i amb algun tram bastant matojero. Escalada solsament apta per a romàntics i alpinistes que estiguin de vacances a Benidorm. Té tres trams bastant xulos a la par de d'alt i la entrada també té el seu morbo.



Aquí teniu a la Marta on leading! Que està pasant, no m'ho puc creure!



L'endemà, ja amb camapament base a Finestrat ens n'anem al Puig Campana a fer una via amb 'més roca'. Triem la Diedros Màgicos. Una via molt guapa de caire montrebeià, d'absoluta autoprotecció i amb una roca exel·lent. Imprescindible pels amants de els fissures i diedres, molt assequible. Però bé, al 6è llarg baixem de la via perqué potser no era una via massa de 'love climbing'. I sort d'això perqué tot just muntat el primer ràpel es posa a nevar. Osti, com li fot el canvi climàtic!



Aquella tarda després d'un aintensa sesió de birres al mític bar de Finestrat ens n'anem cap a Sella aveure 'que se cuec'. L'endemà ens llevem i ens trobem lo mateix que a Gandia: Gent i mantequilla a les parets. Quin orror! El Pep i jo ens n'anem a fer una via molt xul·la de tres llargs que es diu "Marion" V+. Tota equipada amb parabolts i reunions rapelables. On caldrien un parell de tascons per l'últim llarg però amb un parell d'ous s'arriba a la reunió sense més.



La roca al primer llarg és una fàbrica de 'mantequilla' però els dos últims llargs estan molt millor. Les formes de la roca són flipants i les gotes d'aigua donen molt de joc.



Aquí teniu "l'home braç capes i capes demúscul" fent les últimes apretadetes avans de marxar. La veritat es que ha esta un pont molt relaxant i divertit.

Després de 7 dies escalant non-stop... un parell de dies de descans i au, cap a Montrebei a fer coses de veritat.

4 comentaris:

XICU ha dit...

Hola!
Al Bar de finestrat vares trobar una bona part de la secció-vertical!
Que de vegades trobes a Ager, tb!
Lo que jo els feia el sopar i no hi era!
Salut i grimpades!

saumi ha dit...

Bestia allà baix jo sempre i tinc xascos, a sella amb 25 anys de prohibicio d'escalada no ho arreglen no he vist cosa més sobada. Bona idea això de fer vies de més d'un llarg a sella la gent només fa el primer.

Llorenç ha dit...

Que tal fenomeno!
que mos trobem pels bars! quines vacanses t'has fotut! menos escalar crec que has fet de tot!

Menos mal que no feia sol, sino ja et veig per la platja perseguint guiris!

Der kletterer ha dit...

xicu: ja ja, m'hp va dir l'anna q tb la conec, ja ens anirem veient doncs

saumi: ja saps que prefereixo...

llorenç: visca el love-family-ibirretes-climb!!