dimarts, 4 de març de 2008

"Ottoz-Hurzeler" Aiguille Croux



Com no optimitzar cinc dies als Alps. Bé de vegades la llei de murphy apareix injustament. Aquest any ens escapem amb el Pep, en Sei, l'Isaac i jo cap a Cormayeur cantant la cançoneta... "anem a Peuterey oé-oé, anem a Peuterey oé-oé" i calla que hi arribem! Arribem allí amb mil coses al cap però jo en tenia una en concret, la "Ratti-Vitali" a l'Aiguille Noire, que en breus cau de la llista, però que no descartem. El plan amb el Pep "l'home braç" era anar a fer la ""Ottoz-Hurzeler" per escalfar i aclimatar-se una mica i encabat anar a fer la Ratti.

Buaaaah!! Que us he de dir d'aquest impressionant vessant del Montblanc, super agreste i inhospit. La veritat es que vas fent la aprox cap al refugi de Monzino i alló cada cop es fa més gran i acollonant. Arribem al refugi al cap de tres tonyineres hores i ens quedem unes hores flipant amb l'impressionant Aiguille Noire de Peuterey. Per mi aquesta i l'Aiguille des Drus, són els dos mamotretos de roca més impressionants que hi han als Alps.



Vaja, doncs quina il·lusió, el refu de Monzino està xapat i no se com ha anat la cosa que ens hem deixat més de la meitat del menjar al càmping. Però serem inútils! Au, a passar dos dies amb sis barretes, 1/2 fuet i una bossa de galetes. I sort que haviem carregat l'aigua. L'endemà ens llevem en un horari bastant frikie per estar als Alps. Ens decidim per la Ottoz i demà serà. L'Aiguille Croux també és un bon pepino. La via en total fa uns 350 metres, és curteta però ja està prou bé. La aprox es fa una mica més llarga del previst. La via esdevé molt fàcil en les seves primeres tirades. Tot i que s'ha d'anar en compte amb els embarques. Ja de bon principi en tenim un, au torna enrere.



La via és super bona i elegant, va buscant un seguit de fissures evitant en la mesura del possible els sotres que hi ha. El 4rt, 5è, 6è i 7è llargs són terriblement bons. Diedres i fissures escandalosos on et vas trobant un o dos pitons, amb fàcil autoprotecció en general.



Com sempre als Alps, ambiente alpino que no falti en pocs metres. Autèntics 'nides d'aguiles'.



El descens es fa per una linea de ràpels que hi ha desde el cim. Impresionants vistes de Cormayeur i de la Punta Innominata, del Montblanc i de la 'Integral de Peuterey'. Al final, entre tanta foto, la nostra super velocitat i embarcades als ràpels ens fan arribar de nit al refu. Doncs si a passar un altra nit amb mig paquet de galetes després de tota la tonyinada. Putes galetes!! Sort d'uns francesos molt ben parits que ens van donar una miqueta d'arroç.



La super esquerdada glacera, la pringada final i l'anunci de mal temps en fan desistir de la nostra segona opció. No la descartem per més endavant.



Creieu-vos-ho que ginyava bastant! Com grinyolava el tema...

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Que passa Kletterer ? Que et vols retirar i estàs començant a publicar les memòries ?

No estaria de més que expliquessis quan hi vas anar, així sabríem quan tanquen el refugi.....

I enhorabona per la via, evidentment !

Der kletterer ha dit...

Ostia paio, com m'apretes Joanet!! Pensa que tindré controlat cada un dels acerakos q facis, li vaig instalar un micro xip sensor a les teves cintes l'altre dia, jee jee jeee!