Dissabte al vespre marxen el Manel i l'Oscar i jo em quedo al prat esperant el relleu. Al cap d'una estona arriben el Ramonet i el Pep "home braç" des de Reus. I ens n'anem a fer el soparet, no sigui cas que demà no tinguem power. El Pep es curra un exel·lentíssims fideus amb costelletes de porc... mmmm... quin gaudir pel paladar. Vinets, birres, ... i a rumir.
L'endemà em llevo totalment fet calderilla, em fot un pal que t'hi cagues anar a escalar però el Pep estva tant il·lusionat que no vaig poder oferir resistència.
Normalment per fer aquestes vies es va des de Puente de Montañana, però nosaltre ja estavem al prat i realment des d'aquí és una autèntica matada que no penso fer mai més. Fins a peu de via fa molta biaxada i s'ha de passar per dos trams de cordes fixes. A peu de via ens trobem una cordada. Cony, ja ens coneixiem: l'Alan i el Faust 'Punsola'. Si si, el fill del Punsola, que el teniem sota observació, jee jeee, ho va fer tot impecable. Li ve de casta.
L'estratègia a seguir era que el Pep fes els primers llargs (els que hi deixés el seu colze) i després ens turnavem cada 4 llargs més o menys.
El tercer i quart llargs ja són bastant selectius, ja mola que les clatellades te les donguin al principi per que sàpigues de que va el 'tiet montrebei'.
El Ramon li tira les següents fissures que ja són prou peleones.
Ja es comença a sentir algun xiuxiueig... ejem...
Després em ve el meu torn, comencen els diedraquens i xemeneies típiques de la zona.
Algun passet hardcore pel mig però es va anant fent bé.
La roca és de la millor que hi ha, les sortides dels diedres tenen molt d'ambient i un buit sensacional.
Alguns llargs es poden empalmar, ja que totes les R's no són super còmodes i tampoc equipades del tot.
Per aquestes alçades jo ja estic més recupèrat i m'ha tocat el solet i això em dona més vidilla i em xupo algun llarg més de primer dels que em tocaven. Així li deixava el remate final pel Ramon perqué pogués anar psicològicament més decansat pels tres últims llargs.
Ja portem molts metres de via i els 'susurros' que jo sentia ja comencem a transformar-se en 'gritos', jee jeee, la via és bastant física en general.
I au, jo conten perqué ja he acabat la feina li toca al Ramon rematar la feina. Els didres xemeneies finals són flipants. Els desploms super cantelluts van trinxant poc a poc els braços i el pati ja és increible.
El penúltim llarg és la guinda, el que els hi fa petar l'hombro i els colzes dels meus compis respectivament. Un passet de 6a un xic dur per aquestes alçades, jee jeee. L'últim llarg l'acabo jo perqué el ramoné havia arribat tant cuit a la R que no sabia ni on era. I au, ja som d'alt.
I una puta merda!! Encara ens espera la puta pujada i la mare que la va parir fins poder baixar al collet. Vam arribar bastant cuits al cotxe. Nunca mais!!
3 comentaris:
Noi que passa que vius a Montrebei?. El Corb, el diedre gris, i aquest cap de setmana, ara no recordo on ho he llegit, amb el fred que fotia a la Latin. Si no fos per què ja soc gran, et diria quan sigui gran vui ser Der Kletterer. Conyes apart, felicitats i que continui.
No vulguis ser com jo tio, que soc molt feo!!
Apa nano, slaut!
p.d.: et vaig agregar al meu blog.
Neng cuions quin finde jo el diumenge només me'ls vaig tocar, de fet mirava el boudrier i em venien ganes de sortir corren
Publica un comentari a l'entrada