dilluns, 14 d’abril de 2008

"Latin brothers" Els guardians de Sant Llorenç

Ondia!! Doncs ja tocava que plogués una mica no? La veritat és que està tot molt sec i em fa la impresió que com no plogui tindrem molta feina aquest estiu...
La setmana passada rebo un missatge de l'Ivan que diu: 'com estem solters podriem fer una escpadeta a Montrebei, no?' Bé, ja us podeu imaginar la meva resposta...
Quedem el divendres al bar d'Àger per fer unes birres i veure com per allí no plou gaire. In Montsec never rain. La motivació va en augment, veiem que realment no ha plogut tant. Arribem al Part de Sant Llorenç i bualà, no hi ha ningú. No m'ho puc creure! Som els amos i senyors de la Paret de Catalunya, els guardians del prat.


L'endemà ens despertem i notem que fa prou fred, no hi ha llum i ens pensem que està ennuvolat. La veritat és que som una mica dropos i el que nosaltres veiem ennuvolat són els vidres que estan enbafats. Vaja uns tirilles que estem fets. Al final decidim sortir de la furgo, al mateix temps que arriben uns gavatxos. Veiem que esmorzen i en sec surten del cotxe (no hi ha ningú més al prat). Cinc minuts fora, agafen, veuen el fred que fa i s'en van. Desolador. Nosaltres que ja estavem prou tocats ens acaben d'enfonsar. La "torrades amb all" o anar a fer frikie comença a guanyar bastants números. Al final li fotem un parell i ens n'anem fins a peu de via de la Latin Brothers. No conseguim escalfar ni caminant.
Arribem a peu de via i... Bajón! Una cordada i a la Latin. Cagun deu!! I aquests d'on han sortit?? Doncs venien de Montañana. Un altre cop la puta llei de Murphy que diu: "quan una paret que té 200 vies i hi han dos cordades, aquestes aniran a la mateixa via". Per sort veurem que aquesta parelleta aniran més o menys al mateix ritme que nosaltres. Doncs fem el joc de la pedreta i comença l'Ivan. Vaja rasca que fot a la que portes cinc minuts esperan a la reunió.


Els dos primers llargs es fan més o menys bé. Fins que arribem al tercer... aquí ja comença el ball de la tonyina.


Uiiiiii, quina gràcia, em comença a donar la risaaaaaa. I això només era un llarg de Vè, juuuu juuuu juuuuaaaaa!! Ja estic acollonit, veient que l'Ivan un tio que està curtit en la matèria i que encadena 7b s'està aplicant de debó.... Iuhuuuuu! Aquí hi haurà bacallà del Bo!
Doncs si senyor. El següent que està graduat de Vè és un dels tres llargs més durs de l via. Tranqui bou! Suposo que el fred i que les fissures regalimaven humitat em serviran d'excusa, però hi havia molta tralla en aquest llarg. Estic realment preocupat. Estic al 4rt llarg i ja estic inflat i ens en queden 11. Joooo joooo jooooo!!


Ara això si. Aquesta via és de les més bones que he fet mai. Les fissures són dures i impressionants. Empotraments yosemítics a lo Robbins. Cap dels llargs perdona i el fred tampoc.


Hi ha un parell de llargs amb roca dubtable però bé, ens deixen passar. Sostrets, fissures peleones, en definitiva. Ambiente massimo montrebeiano!


Arribem a l'A1 o 7a. Que com us podeu imaginar es va quedar en A1 a seques. No s'em va passar ni pel cap probar-ho tot i que la franceseta que anava davant nostre el va encadenar en top rope. Molt eixerida i maca per cert! L'ivan li va probant en lliure però li he fotut tant a caldo els tascons que... se les sua per treure'ls!


Estem bastant estressadets i esgotats. Sort ens arriba un flanqueget de II per alliberar tensions i fer les típiques fotos d'ambiance montrebeià amb la Paret d'Aragó i els suicides amb parapent que es van llençant durant el dia.


Estem força cansats i ens vene tres llargs bastant durs. Estic acollonidet perquú veig bastant a prop les cortines de pluja que van venint, les terres de Mordor. I en sec l'Ivan em diu "al lloro". Uuuuuuuuii, que aquí hi ha tonyina de la bona. Monta R, pujo i faig la mandonguoillada de llarg que li ha tocat. Hi penso: sort que no l'he fet jo.


Sortim de l'A1 així en precarity i ja ens queda l'última placa amb un fred i un vent ja insultants. Ja estem una mica conegladest i decidim sortir pels´dos últims llargs de la via del corb que està a 5 metres nostre i estarem més arresserats del vent i del fred. Després de prop de deu hores i molta tonyina arribem al cim amb la satisfacció d'haver fet un viote dels de veritat.


Fa tant de fred i estem tan cuits que després de tres intents de fer la foto de cim aquest és el millor resultat que ens ha sortit.
I la pregunta del millón: Rafa, això compta com alpinisme?? jee jee jeeee!

8 comentaris:

marc ha dit...

Vuestra execelentisima merced, amo y señor de los dominios verticales de Mont-rebey, condado de ager, aya en tierras de la corona de aragon, en su condicion de guardian perenne de dichas tierras, autoriza a estos humildes vasallos a trepar en semejante cerro o, por lo menos, intentar sin perecer en su teson?.

Der kletterer ha dit...

Después de vencer a "Latin" el soberbio junto a mi audaz camarada, nos retiramos de la inmensa floresta de los reinos de Sant Llorenç hacia nuestra humilde posada, en busca de hermosas doncellas y del prciado descanso del guerrero.
Le concedo a vos y sus vasallos la llave del reino de Montrebei para vuesos venideros triunfos.

Por el poder que me ha otorgado la "massimma vibrazzionne", jee jee jeeee!!

saumi ha dit...

Que passa bou esteu com una cabra, això és alpinismo extremo, si no hi ha ningú algo deu voler dir, no?. Però bueno un bon parell i amunt si senyor felicitats pel viot. Ja em detalaràs la ressenya que aquesta l'he d'anar a fer que he vist que no té xemeneies, jeje.

Der kletterer ha dit...

Ei, truca al Tamarite que ell la volia fer també. A tu et molarà tota, no té cap xemeneia com l'altre dia.

Ei bou!! Que ja estic apuntat i tinc un culló de punts!! Niii nooo niii nooo. Ves que no em vingui al teu parc a tocar-te la fava!!

Oriol ha dit...

amssssssssss...
No se si realment això compte com a alpinisme...
el que si és cert.. que segur que compta com a expedient "d'enajenado"

en fi... el que deia:
Entre el vídeo estelar de l’hamaca...i aquesta fresqueta-proesa .. jajajaj Ara si que ja no tinc cap esperançà de treure’n res de profit de tu! jajjaja
CAS PERDUT!

Quo

Der kletterer ha dit...

Però no s'enajeneu!! Que això no porta a res!!

Oriol, espera que no s'ha acabat tot. Encara falta la segona part de la "pack is back". Quan vegis aquests videos ja no tornaràs a mirar el meu blog mai més, jee jee jeeee!!

Apa nanos, a tibar-li!!

el terrible ha dit...

eiii màkina!!! molt bo el post, m'has fet passar fred només de llegir-lo...
només puntualitzar que jo el grau el faig amb parabolts a la cintura, amb autoprotecció i roca a negociar sóc tant cagat com el que més!!! haurem de repetir alguna altra cuita d'aquestes...
salut i a tibar!

Llorenç ha dit...

Kins dos fenomenos junts! i quin poc coneixement!

Quines ganes de patir que teniu! ja ho saben els vostres familiars aixó!

felicitats a tots dos!