"Musical exprés", ja és primavera!

Avui estic super trist. La meva compi d'escalada m'abandona un meset perqué s'en va a la India. Ara ja no la podré fer servir d'esxcusa. "Osti no puc perqué he quedat amb la Rosita per anar a escalar", jee jee jeee. Doncs ahir ens vam escapar junt amb el mossu a Vilanova de Meià. L'assumpte era fer una via guapeta amb uns metrets perqué la meva compi s'en vagi ven contenta cap a la India. La veritat es que jo ho tinc bastant difícil per no repetir cap via a Vilanova de Meià, llavors truco al Jordi "ressenya" i li pregunto si la "migranya profunda" és de loive climbing? La resposta va ser, no! Llavors vam pensar en fer la Musical, que és una via molt bona que ja havia fet i que és molt característica i guapa del puesto.



Arribem a les 12 a peu de via, un horari bastant frikie que em comdemna a saltar-me la classes d'alemany (jolin, amb lo bé que m'ho passo al cole). El primer llarg el fa el mossu, 4+, jee jeee. Que li preguntin a ell...



La via ja pertany a la selecció de vies de can sobat, però és pot fer bé ja que el tema va de canto gran i desplom. La verita es que és una de les vies més guapes de la Roca dels Arcs.



Aquesta és una de les vies amb més bona roca de Vilanova. Els desploms i plaques de canto gran són acollonants. Tot i que per a algú no eren lo suficientment grans, jee jeee. Vaya acerakooooooooo!!



Bé, la llei de Murphy sempre diu que si en una paret amb 300 vies i tansols hi ha dos cordades, aquestes aniran a la mateixa via. Així va ser. Darrere nostre venien uns compis de Lleida. En definitiva hi havia a la paret 5 "poca feines": una educadora, un mossu, dos bombers i un aspirant. Això no pot anar bé de cap de les maneres... Total que al final va resultar ser una sortida de family climb en tot el seu rigor. Uns nanos molt ben parits!



Aquí teniu a la campeona number one tirnat l'últim llarg de 4rt, que encara està buscant les assegurances!

Bueno Rosa, que tinguis un bon viatge!!