Tota la culpa la té el frikie!: Crònica d'una setmana desastrosa

Després de molts dies sense escriure res, ja tocava. El retorn és una mica desastrós, però és un retorn.
Molts dies després de la meva última via als Ports "Infierno de cobardes", que ha plogut força des de llavors i mai més ben dit, retorno al món de la paret. Molts dies fent frikie m'han desorientat bastant. Involuntariament se m'han apegat coses... uishhh... dale bicho dale... etc...
Fa no gaire vaig fer un petit atançament amb la Rosita als Ports de Beseit on vam fer un parell de vies faciletes: "Picotazo", "Sols per maria" i alguna altra via d'akestes parabolades de d'alt a baix. Però em vaig tornar a 'descantillar' cap a la esportiva i em va venir com una mandra i por irracional a escalar de veritat.
La setmana passada vaig anar a fer una via en solitari per avere com anavem de coco i vaig veure que no estava tant malament, però tampoc desbordant. Doncs decidim amb la Rosita d'anar tres dies a Cavallers, ja que ella no havia escalat mai en granit i podriem fer un apropament a la verticalitat un altre cop. Aquí comença la crònica:

El diumenge al vespre, després de sortir de la guàrdia m'en vaig cap a casa una mica poruc i m'en vaig a sobar. Doncs quina merda, no puc! L'endemà em llevo i vaig a buiscar la rosita ja una mica cansat. Ja de camí cap a cavallers passant per manyolandia em paren els picoletos. "Usted no ha hecho la revisión de la ITV" Puuum, mazazo!!
Arrivem a cavallers a la tarda amb una moral ja pels terres i amb un temps bastant justet com per anar a Comalestorres. Ens n'anem a fer esportiva a l'Afrikan Wall. I au!
L'endemà que ens tornem a llevar bastant cuits i ens n'anem cap a Comalestorres amb la idea de fer alguna via facileta d'adaptació. Anem a la "Esport català", via aparentment fàcil. Monto el 1er llarg, puja la rosita i bajón. S'ha kedat un alien encallat. Doncs res, rapel·lo per treure'l. El trec... i merda, fot una buferada de vent i se m'encalla la corda en un sortint. Joder!!
Pocs metres d'on hi havia l'alien hi ha un parabolt on puc fer una reinsatl·lació i no se com arribo a terra. Ara ha de rapel·lar la rosita per desfer el tinglado.

La lley de Murphy diu que: "quan abandones d'una via cobardament sempre hi ha algú que et coneix i et pilla manos en la massa". Doncs efectivament, passent tot just el Vicenç i l'Albert de cornu.

De camí cap a baix reflexiono la jugada i com que li havia promés a la rosita que fariem paret i la veia tant il·lusionada, m'agafa un rampell i li anem a fer una altra via aparentment fàcil que hi ha en una de les agulles del costat. Torne'm-hi. Començo el 1er llarg i resulta ser bastant més difícil del que marcava la ressenya que haviem vist, en un moment donat es comencen a barrejar vies i de cop i volta s'acaben les assegurances, comença el rostollako i veig un mallon en un seguro de més amunt. De cop i volta em va venir a la memoria la frase del meu amic Manel: "Quan no s'ha d'escalar, no s'escala. Anar-hi és tonteria". Tot un savi. Ja és la 2a via de la que em baixo en un dia. Jo que sempre m'havia dit que "abandonar és de covards". Amb la plorera ens n'anem cap al cotxe i allí ens trovem al David B. i l'Eva, que ens conviden amablement a uns vinets per ofegar les penes en alcohol. Al cap d'una estona els pilla el rampell d'anar a fer bloc.
Satanàs!! Vaig pensar. Huye de mi Lucifer!!
Al final ens convencen i ner a fer boulder, alló del que sempre havia renegat. Ja més baix no havia pogut caure, quin horror. Lo pitjor de tot és que al damunt m'ho passo bé i encadeno "problemes" a vista. Uaaaaaaaaaaaaah!!! Au cap a Erill un altre cop.

Per la nit fem el super planning d'anar a fer una via d'aquestes a l'Agulla Jordi Pujol, ja no pot fallar res més. L'endemà marcaven sol i més sol i ja estava una mica més motivat. Però quan les coses van malament sempre poden anar pitjor. De camí cap a la vall un altre cop ja no em trobo massa bé. Quan arribem em començo a marejar i tinc diarrees. Igualment fem l'aprox, perqué em sabia super greu per la Rosita. La veia tant il·lusionada... Però ja no vaig poder més. Retirada!!

S'ha acabat! Tornem cap a Reus. Aquí ja no hi ha res a fer.

Volveré...