dimarts, 25 de novembre de 2008

Assalt al Castell de Siurana: "Ahí te quiero ver" 6b

La crisi a cal kletterer està apunt de passar a millor vida, però encara aquest cap de setmana estava present. Així que un altre cop he de canviar els meus plans montrebeianos per algo més siuranero. Ho sento Saumi...
Fa poc em va caure a les mans el llibre del Pep Jané i em va acabar de confirmar la quantitat de coses guapes que tenim per aquí la Serra de Prades. La conclusió d'aquest cap de setmana és: "No cal anar a Montrebei per trobar la Vibrazzionne Massima".
Al final d'entre moltes possibilitats triem Siurana, ja que hi havia previsó de Mestral. L'objectiu és fer dos vies clàssiques al Salt de la Reina Mora. Jo proposo començar per la "Adserà-Jansà" que és la fàcil i després fer l'altra que te pinta de més tonyinera. Però el Manel que és un savi diu que comencem per la dura. I així fem...



Arribem a peu de via i la cosa ja pinta més feréstega a la vegada que guapa. Li foto jo al primer llarg de 6a. La cosa ja comença lluitadora i la roca no té la qualitat de les vies frikies que hi ha al damunt. Uuuuuuuuuuuuiiiiii...



El següent llarg és veu atòmic, 6b. El Manel refunfunya un mica i ja em deix acollonit. Això li deu tibar! Li casca casi tots els friends, sort que en duem de ben grossos. Ell llarg és brutal, la roca a mirar. Aquí en Saumi demostra la qualitat i el saber fer que el caracteritza.



Ja ens queda el tercer llarg. Aquí només sortir de la R ja hi ha mandonguilla de la bona. Pas de 6b en sostre amb factor 2 sobre R de burins guarros i sense el friend que cal. Ieeeeeaaaaah!!



Aquí nano m'he d'aplicar al màxim, tots els recursos al 100% ja que no duem els frinds adequats i la quantitat adequada (com de costum). Sort que duem un 3'5 i un 4. A mig llarg aplico la tècnica del "friend pescador" i li dic al Manel que em passi el friend que he colocat, justet, al sortir de la R per posar-lo més amunt. Menys mal.
Advertencia: Si no voleu passar por, dueu 2 Cams del #4 i 1 del #4,5 o #5, recomanable.
Les R's tb estan prou romàntiques, cargols i burins ultra rovellats.
Això si, la via és boníssima i s'ha d'escalar.
Lo millor es que l'últim llarg, 5m de Vè, et deix d'alt del Castell de la Reina Mora. Molt autèntic. Estem tant cuits que la tentació ens crida cap al parabolt a Can Melafots. I bermutazo de rigor al Víctor.

2 comentaris:

saumi ha dit...

Ei bou, no hem fotis tan bona propaganda que al final es pensaran que sabem escalar. jejeje

PGB ha dit...

ahi te kiero ver!!! A tirar de parabolts ben aprop al acabar una jornada de massima vibrazzione! ;)