La festa del Paca a Roca Regina

Una setmaneta de vacances... i el Mimo i el Kletter s'en van a fer un Monsec Forever! Ens n'anem de biggüal. Doncs si, després de dubtes avans de posar-se a fer la via (feia una boira i un fred que t'hi cagues) comencem a les 11:30. I a pel tema... En una cura d'humiltat, conseguim fer tres llargs... acabant de nit i fixem cordes fins a R3. Anem a rumir al cotxe que no cal passar més fred del necessari. La veritat es que aquell mateix dia ens van robar una hora de llum, i nosaltres tampoc som unes mega màquines del biggüal... Ràpels in the night, molt autèntic.














El dia següent ja ens llevem més d'hora i deprés d'una jumada d'infart. Comencem amb un lleugeret A1+ de tràmit. Ens plantem sota el temut A3- i comença la vibrazzionne massima. Spit, bassura, bassura, pitó, bassura, bassurilla, ... Vibranndo! Ens porta bastant de temps i fem un altre llarg amb l'amenaça del vent. Decidim continuar i arribem fins a R6.

Doncs allí plantem l'hamaca (per sort va parar el vent), arriba el moment tant desitjat pel Mimo. L'hora d'estrenar l'hamaca que s'havia construit fa 8 anys! I lo millor, funciona!! Treiem les birretes, la truita de patates, el choricito, el fuet que ens va donar l'home de la mel de terradets, un luxe, una pau i uns moments brutals! I a intentar rumir (bé, no gaire)...




Ens llevem d'hora, esmorzar i tonyina un altre cop. Per esmorzar un A2 una mica peleon amb saque inclós. Ens fotem les piles i ja comencem a anar una mica més ràpids. En tot aquest temps ens passen uns francesos pel costat que fan una via frikie a l'esquerra (jo vaig pensar... aquests cabrons que a les 5 de la tarda ja estaran fent birres al bar i nosaltres aquí!). A partir de la R8, la via ja comença a afluixar de grau d'artifo i pots anar més en lliure. La roca és més bona i pots anar més ràpid. Com sempre el temps el tenim al cul i ens queden 2 llargs. Ja estem fins la polla d'estar penjats i veiem la possibilitat de sortir per d'alt. I vengah! El 10è llarg li foto a pinyon en llire i acerant a sac. L'ùltim llarg de 6a A2, li toca al Mimo. Per sort l'A2, no ho és, i es més fàcil i el Mimo és curra un night climb vibrante. Remuntem petates i au, ja hem fet cim! Ens queda la baixada agònica perdent-nos pel bosc amb els petates. Al cap d'1h i 3/4 arribem al cotxe.
Ja hem fet la Festa del Paca!! Estem super contents, la via és boníssima!!