Durant els meus múltiples viatgets a la Mussara ja feia dies que em mirava una linia prou interessant. Però pensava, no pot ser que una linia tan evident no estigui ja oberta? Doncs es van despistar, que hi farem.
Ens n'anem amb el Mossu i el Ramoné cap a la Mussara. Aquest últim ens abandona per anar a buscar al "primo". Com que ja veniem previnguts vam demanar als coleguis tots els friends 'gordus' que tinguessin. Sobretot i molt important, la ÈTICA, non-expansion sinó és estrictament necessari.
Doncs li començo jo amb aquest primer llarg que m'esperava realment que fos més fàcil. Mentida, resulta un llarg bastant duret de V+ bastant peleon o 'quinto montrebeiano' (és el grau a seguir, el de la meca).
Susto, em llisca un peu però m'aguanto. Buff, ja estic taquicàrdic, però consegueixo encadenar el llarg sota la presió del Ramoné que em deia que em pengés, que estava obrint. Però no m'ha donat la gana, s'ha de lluitar, ara per mi aquesta via és més pura. Trec tota la ferralla i taladro per montar la reunió... Mekagüen la mar! M'ha desaparegut la broca. Au ramoné, ja pots anar al refu a que et deixin una broca.
Aquí teniu al mossu lluitant-s'ho i esbufegant després d'uns quants mesos d'inactivitat. Continuo el següent llarg d'aparença més difícil però tant o més guapo que l'anterior, continuant pel diedre. Aquest ha quedat equipat amb un bolt i un pitó, ja que no segueix la fissura inicial. En definitiva, ens han sortit dos llarguets d'uns 15m cadascun. Curts però molt intensos.
Aquí us deixo la ressenya per si alguna ànima li ve de gust fer la 'primera repe'. Amb aquesta via intentem transmetre que enacara es poden obrir coses sense abusar de les expansions, que encara hi han linies guapes... com les que obrien i obren els nostres predecessors, els "ganxets". La ètica en estat pur! Això és el nostre tribut als nostres trepes més forofos de Reus.
A disfrutar-ho, que nosaltres ja hem vibrat prou!
9 comentaris:
Enhorabona per l'apertura i l'estil!
Molt bo noi, fa bona pinta, curta pero intensa i el més interessant no fa pinta de ser la típica via de tercera tongada d'apertures en una paret. Ben bé és una troballa. Quan torni a baixar la probarem
Es veu un bon "fisuraken" (m'ha estrenyat que no ho diguessis...)! A veure si a la propera visita a la Mussara la faig.
Per cert, tens un greu problema amb les brokes tio!
Uoooo!!
Ketterer.. Naltres tenim previst baixar i arribar-nos el 8, 9 i 10 de feb a la mussara a fer algunes pendents…
Mola la fisura-diedre que es veu a les fotos del primer llarg… :P
Vinga! Ja ta apuntada amb les altres pendents. A veure si podem… i ja et diré..
Felcitats!!!
Quo_aquo
no aclares ben be, on es exactament, pero per les fotos, deduexio que a ma esquerra estan les vies: Popeye, Pitufo i Makinavaja, hoi?
si es aquesta, sentu dirte que ja fa temps que per aqui s'ha pujat, inclos crec recordar que els que van equipar les vies de la esquerra, van pujar per aqui.
aixo no treu que es una fisura molt guapa i mereix tindre un nom.
salut company y continua amb lo teu.
-chapi: doncs aquesta via és a la dreta de les que tu dius. No hem trobat rastre de pas, a la fissura hi havia bastanta ronya en general, ara ha quedat net i polit. Val prou la pena. La setmana que ve li obrirem una variant per la dreta que tampoc hi ha res i es veu prou guapa també. Bé, ja passen aquestes coses!! Mekagüen!!
Xeic!!! quina llestima! i mira que es guapo el diedre!!! ara que cabrons!!!! bon intent! i bona elecció!!!
A veure quan mos veem en una atra paret!
Felicitats per la via, per les fotos fa molt bona pinta.
Una curiositat Carles, això de Ganxets, té algun significat especial per les terres de Tarragona? és que hi ha un grup molt bo de grallers que se'n diu.
"Ganxets": una bossa de patates de color taronja, una colla castellera, d'alló que et penges per fer una trampa en una placa, els reusencs i els escaladors més collonuts del món mundial!
Publica un comentari a l'entrada