"Desequilibrio Hormonal" Torn 'free' a Montrebei.

Després de la tonyinada del cap de setmana passat, quedo amb el Manel i l'Oscar per fer una mica de free-climb-non-expansion a Montrebei. Finde passat de big wall a fondo penjant-se de tot, ara toca guanyar-se les garrofes o jugar-se les galetes, com li volgueu dir.

Arribem al prat de Sant Llorenç i tot just arriba un nano de barna que ja havia conegut aquí mateix, un dj resident. La nostra ressenya marcava que s'havien de dur 8 pitons i no s'ens acudeix res més que preguntar-li si calen pitons. Ja us imagineu la resposta: "que va, no en fan falta". Aquest es debia pensar que tots els de Reus som bons, i de bo realment només n'hi ha un. Total que tot feliços ens n'anem cap a la paret. El peu de via és molt evident. Està a uns 100 metres a la dreta de la canal de la GEDE, davant d'un mur vermell que es veu molt clar del pàrquing.

Arribem a peu de via, miro el diedraken de 6b+ i em demano d'obrir-lo, de fet ja estava bastant adjudicat avans de començar la via. De fet aquest és el tipus de llarg que m'agraden i que sempre espero trobar-me. Fissures netes i de tibar-li.

La veritat és que aquest llarg comença molt dur per ser el primer llarg, però és brutal. Ja veig de quin pal anirà la via:

"Hardcore-Moves-Montebeianos-Non-Expansion-In-This-Area-Y-Et-donaran-Pas-Cul-Si-Caus-Maldito-Cobarde".

Arriben aquells dos mendrugos a la reunió i li continuo el 2on llarg que comença amb un really hard move també. Canviem i continua en Saumi, llarg de V que tranqui també. El quart llarg li torna a tocar a en Saumi però arribo a la reunió, aixeco la mirada i veig aquella fissuraken vermella de 40 metres de 6b sense seguros i em començo a escorrer de gust. Li dic avere si em deixa obrir aquest llarg, l'enganyo una mica i li dic que li canvio perqué descansi el coco una estona. No m'ofereix gaire resistència i iuhuuuuuuuuu! Vengah ahí!!

Els primers passos són amb una roca justeta i no hi ha absolutament res a la vista en 20 metres. Ja veig que serà d'aquells llargs en que comences aracionar material a fondo i arribes a la reunió amb tots el friends. La fissura té uns passos increibles d'offwith i d'encastament a lo yanki. Hi ha un parell de pitons i un burí en mig del llarg en una zona on la roca és bastant discreta i molt difícil de protegir. Sort que duia un Cam del 4 'corredor' que va començar a 10 metres i va arribar a la reunió. Tope tècnic!

La via és tope aèria, i tota la estona veus lo tonyinera que és la via del costat "globeros en alaska" que està oberta de fa poc. Arribo a la R i em começo a mirar el següent llarg de 6b+ plaquero que li tocarà al meu compi, i penso... se las va a flipar!

La veritat es que estic super content d'haver encadenat aquest 6b aquí a Montrebei, el demés no compta per a mi. Aquí és on es guanyen les garrofes de veritat i on és curteix l'esperit. Al final arriben els dos i l'oscar deix anar el seu mític "això és molt dur, és dura aquesta via".

Veig que en Saumi està també prou motivat però una mica inquiet. Però surt com una fletxa de la reunió i fot un encadene de puta mare. Super sobrat! Com les gasten aquesta gent d'Almenar. Monta R, si allò pot tenir un nom i pugem els dos. Au tmabé li encadenem aquest 6b+ espectacular de placa amb roca exel·lent. Quin goig!

Pensant-se que ja haviem fet totes les dificultats de la via i que ja seri un passeig fins al cim... una merda. Com diu el Soldevila al seu llibre: "En aquesta via no s'ha de vendre la pell de l'ós avans d'haver-lo caçat". Ara ens venia tonyina de la bona. Només sortir de la R ja hi ha un hard move de 6a+ sobre la merda reunió que teniem triangulada d'un spit i 2 aliens. High tension!

Però en Saumi triomfa com les palomites i canta reunió en un periquete, el llarg aquest també li ha donat bastanta guerra. La veritat esque fins ara tots els llargs han estat boníssims i amb una calitat de roca acollonant. Em toquen a mi els dos últims llargs. El penúltim és una mica extrany fot una S molt extranya per evitar uns sotres. Aquí la ressenya li mrca un A0 que no puc fer perqué no hi ha res d'on fer-li. Faig una sortida en placa amb dos aliens triangulats que han quedat com una merda i veig tots els forats dels pitons. Em començo a enrecordar del paio d'abaix 'no calen pitons'. Arribo sota un sostre fissurat i li començo a manxar a fondo amb una comba que t'hi cagues i flipo perquú veig un pas desorbitadament dur per al que marca la ressenya, 6a. Doncs m'havia equivocat, era la fissura de l'esquerra. Arribo i ja veig que les passaré canutes. Una fissura amb petits forats on no hi ha absolutament res i on veig clarísimament tots els passos de pitons que hi han. En comptabilitzo a ojo de buen cubero uns 5. I vengah, ara bé la traca final. Em vaig penjar del que vaig posar tope precarity amb sortidetes en lliure. Molta, moooolta tensió! Quan vaig arribar a la R que era una autèntica bassura veig que aquells nanos ja havien arribat al cotxe. Mekagun remil campanes de deu! Cuanta vibrazzionne. L'últim llarg de V+ s'el curra el Saumi perqué jo ja estava una mica saturat. Doncs no ens regalen ni l'últim llarg tio. Arribem a d'alt super contents del mega viote que hem fet. Avui si que ens hem guanyat la birra.

Truca el Tamarite a en Saumi i li diu "no habéis llevado pitones?? Estais locos!! Pero si yo llevé pitones". Ara penso, així té més mèrit! Quin consol...