Tot va començar un dia al Campus...
"Pep tio que hem d'anar a la Maladeta, ja n'hi ha prou de fer rostollakos, hem d'anar a fer vies bones de veritat"
"Osti, aquesta la tenia a la llista però no arribava mai. Doncs potser serà el moment. Pues..."
Seguint les indicacions del Rafa Vadillo, el nostre jefe, amb el manual de las '10 mejores para ser un buen pirineista'. El pep "home braç", el Ceci, el Marcel i el kletterer s'en van cap a la Maladeta. Missió: Via "Directa" al Pico Abadías 350m 6a/A1 (6a).
Sortint des del 'refugio de psecadores' de Vallhibierna, al cap de 3h30' i a ritme alpino, arribem al mític vibac del Ibon de Cregüeña. Mega palliça! Vaja vibac més ben parit, realment és un hotelet, no us el podeu perdre! Des d'aquí encara no hi ha una bona visió del Pico Abadías ni del que anem a fer. Sorpresa per a demà...
L'endemà ens llevem més o menys d'hora i au, cap a la paret. Ven bé hi ha una hora i poc d'aprox des del vibac. En sec ens plantem sota la paret. Una paret llisa, menjada pel glaciar i fissurada. El peu de via és fàcil de trobar, el sostre del començament és soverbi. El pimer llarg comença així com una mica dur, la fissura està humida, és una mica difícil de protegir, fa fresca i et poses a tono de seguida.
La via va de fissures orgàsmiques, diedrakens, festival de 'chorreres' (laminoires), sostrakens... Jo realment em corria a cada llarg. És realment de les poques vies que he fet en que tots, absolutament tots, els llargs són supe bons, suprems.
El meu amic Marcel i jo, nem bastant per feina i cada cop estem disfrutant més. Veiem que la patejada i el mal d'esquena han donat el seus resultats.
Com que als nostres compis els hi hem tret una estoneta ens dediquem a fer 'postalitas'. Osti el Marcel com li fotia tonyina a les 'choreres'. Preludi de triomfs als Alps...
Tant si us ho podeu creure com si no. Fins l'antepenúltim llarg no vam arribar a veure el mític 'trampolí'. Ara penso: estriem cegatos!
Es continuen alternan les fissures, la linia és molt llógica. Amb una bona ressenya és difícil perdre's-hi. Tansols hi ha un parell de trams una mica conflictius. Els dos últims llargs apreten una mica el coco i la pila. Però ho solventem de puta mare i arrivem d'alt. Hem tardat cinc hores i ara si que toca disfrutar. Mentres esperem als companys ens dediquem a pendre el solet, fer un reportatge...
I per fi, al cap de tres hores apareixen aquells dos, suposo s'encantarien en algun lloc... El Ceci i el Pep tenen un excés de vibrazzionne!
Com podeu veure la via té una mbient verticalíssim tota la estona. Realment és tant vertical com u podeu imaginar. Aquesta via s'ha de fer.
El Marcel decideix pendre una becaina i jo li faig unes afotillos... Res de res, perqué les hi envïi a la seva mami i és quedi tranquila. Que vegi que el nen reposa el menjar després de dinar...
Aquí teniu a 'l'home braç' obrint la fissura dos pams més, jo crec que el següent que passi s'haurà de dur un friend del 8.
Al final tots contents i au, cap a baix. Baixem per una canl pedregosa que hi ha al Est del Pico Abadías. Encara ens falta una hora i mitja llarga per arribar al vibac i 3 hores més per arribar al cotxet. Tonyina massima!
Sincerament, jo crec que aquesta és una de les reines del Pirineu en el seu grau. Senzillament brutal.
"Pep tio que hem d'anar a la Maladeta, ja n'hi ha prou de fer rostollakos, hem d'anar a fer vies bones de veritat"
"Osti, aquesta la tenia a la llista però no arribava mai. Doncs potser serà el moment. Pues..."
Seguint les indicacions del Rafa Vadillo, el nostre jefe, amb el manual de las '10 mejores para ser un buen pirineista'. El pep "home braç", el Ceci, el Marcel i el kletterer s'en van cap a la Maladeta. Missió: Via "Directa" al Pico Abadías 350m 6a/A1 (6a).
Sortint des del 'refugio de psecadores' de Vallhibierna, al cap de 3h30' i a ritme alpino, arribem al mític vibac del Ibon de Cregüeña. Mega palliça! Vaja vibac més ben parit, realment és un hotelet, no us el podeu perdre! Des d'aquí encara no hi ha una bona visió del Pico Abadías ni del que anem a fer. Sorpresa per a demà...
L'endemà ens llevem més o menys d'hora i au, cap a la paret. Ven bé hi ha una hora i poc d'aprox des del vibac. En sec ens plantem sota la paret. Una paret llisa, menjada pel glaciar i fissurada. El peu de via és fàcil de trobar, el sostre del començament és soverbi. El pimer llarg comença així com una mica dur, la fissura està humida, és una mica difícil de protegir, fa fresca i et poses a tono de seguida.
La via va de fissures orgàsmiques, diedrakens, festival de 'chorreres' (laminoires), sostrakens... Jo realment em corria a cada llarg. És realment de les poques vies que he fet en que tots, absolutament tots, els llargs són supe bons, suprems.
El meu amic Marcel i jo, nem bastant per feina i cada cop estem disfrutant més. Veiem que la patejada i el mal d'esquena han donat el seus resultats.
Com que als nostres compis els hi hem tret una estoneta ens dediquem a fer 'postalitas'. Osti el Marcel com li fotia tonyina a les 'choreres'. Preludi de triomfs als Alps...
Tant si us ho podeu creure com si no. Fins l'antepenúltim llarg no vam arribar a veure el mític 'trampolí'. Ara penso: estriem cegatos!
Es continuen alternan les fissures, la linia és molt llógica. Amb una bona ressenya és difícil perdre's-hi. Tansols hi ha un parell de trams una mica conflictius. Els dos últims llargs apreten una mica el coco i la pila. Però ho solventem de puta mare i arrivem d'alt. Hem tardat cinc hores i ara si que toca disfrutar. Mentres esperem als companys ens dediquem a pendre el solet, fer un reportatge...
I per fi, al cap de tres hores apareixen aquells dos, suposo s'encantarien en algun lloc... El Ceci i el Pep tenen un excés de vibrazzionne!
Com podeu veure la via té una mbient verticalíssim tota la estona. Realment és tant vertical com u podeu imaginar. Aquesta via s'ha de fer.
El Marcel decideix pendre una becaina i jo li faig unes afotillos... Res de res, perqué les hi envïi a la seva mami i és quedi tranquila. Que vegi que el nen reposa el menjar després de dinar...
Aquí teniu a 'l'home braç' obrint la fissura dos pams més, jo crec que el següent que passi s'haurà de dur un friend del 8.
Al final tots contents i au, cap a baix. Baixem per una canl pedregosa que hi ha al Est del Pico Abadías. Encara ens falta una hora i mitja llarga per arribar al vibac i 3 hores més per arribar al cotxet. Tonyina massima!
Sincerament, jo crec que aquesta és una de les reines del Pirineu en el seu grau. Senzillament brutal.
7 comentaris:
Bou! Què fas tu a la vida?! Escalar i prou o que?! xD
Ultimament estas fotent uns viacals de la muerte! A veure si penjes la ressenya d'aquest viote! ;)
Percert, sou de cal ràpid no? 3h els hi veu treure al Ceci i al Pep... animals!
Una via genial en un granit magnífic ! Només la conec de vista, perquè la que vaig fer anava pel costat...., però aquestes vies mereixen l'aproximació que tenen !
PGB: Doncs ara escalar toit el que pugui, ves a saber quan ho podré tornar a fer.
gatsaule: totes han de ser bones, i tant que si
Una de les parets guapes de Pirineu, el granit uauuu excel.lent. Malgrat estigui a la quinta forca, la paret s'ho val. Jo he fet l'esperó Montse i el diedre, que comparteix dues tirades amb la directa, un orgasme. Si el meu turmell aguanta akest estiu me'n vaig a la directa.
Der Kletterer, aquesta via l'heu feta ara, a l'hivern?.
No, no pas! Lo que passa esque m'ha pillat la vena nostàlgica. i avans com no tenia blog...
Havia d'anar-hi fa dos findes xo el meu compi em va abandonar.
Encara hauré de posar copyright a les fotos, jajajaj
La veritat és que va ser una via amb un dels millors records que tinc, aproximació, vivac, entorn, via i "final" de via.
Només aclarir que l'aprox. la vam fer des del pont de Cregüeña, no per Vallibierna. Aquesta memòria...
El que queda pendent és el gerónimo des del trampolí eehhh. Ha de ser un subidon màxim!!
I que quedi clar que jo mai m'he penjat de xorreres ;)
hola kletterer.
ja veig que fa molt temps que vas fer aquesta via.
hi volem anar aquest estiu a fer-la, és una via molt dura o què? copmtan que no podem escalar gaire asiduament o sigui que anem tirant de grau residual vull dir !!
es pot fer o patirem?
Publica un comentari a l'entrada