Family-Exchange climbing a Horta de Sant Joan. Eic, it's great!!

Aquest finde ens em trobat una bona colleta als Ports de Beseit amb camp base avançat a "cal carter". En Saumi, Oscar, Pere, Anna, Adrien, Lurdes, Raquel, Llorenç, Arantxa, Joan, Marianne i jo.

"Eic pos mo n'anem pacals Estrets a vere que mos deixen fer eixes parets". "It's a really good idea". "Je pensé de grimpeur allé".



Les cordades es reparteixen tot i que jo ja tenia adjudicada la meva. L'Adrien, l'Anna, la Marianne i jo ens n'anem a la Tintin, en estil "cordada internacional". He decidit donar-li un segon pegue i portar a aquesta noieta a una via fàcil per sondejar la seva sabiduria. Veig que no te massa domini del tema assegurar i tot això però bé (el nostre èxit es deu en gran part al Pere, mil gràcies). Comencem a practicar l'escalada en anglès, encara ens vam entendre prou. Sort dels videos del Huber!



L'adrien i l'Anna es separen per una variant i nosaltres dos sortim per la Tintin que trobo que no cal comentar. Bé, tasnols una única cosa:

"Estic fins als "ous" de trobar-me ploms en peus de via d'esportiva, en reunions de vies de 4rts. Si voleu probar els ploms agafeu i ho probeu en una via d'artificial o en qualsevol dels múltiples monuments de pedra que segur hi ha a les vostres cuiutats. Ja se que és molt divertit posar-ne, però també ho és treure-ls."



Aquí teniu al "gabatxo" belaying a la "pescadora" over the great roof.



I aquí teniu: a "lo carter", la galleta "lu" i la catalana "rack-cent-cinc".



Bé, baixem i tot i que fa fred i la yankee tan sols em diu que "yes", "it's nice...", "that sounds great", ... Doncs mo n'anem a apretar-li una mica més que sinó... Crec que entrem per la Picasso i encabat sortim per la Itaca o algo així. Bé, com que hi han vuitcentesmil vies per metre quadrat és el que passa. Molt xula també. Parabolts i tal. Aquí teniu la Marianne "codolejant" en aquest exel·lent conglomerat. Són bones vies per iniciar-se en el món de la paret.



After climbing... Bar Grau vinets i varis, i després... cap a "cal carter" a fer un sopar com déu mana. Paella, llom amb mosataça, pomes al forn, olivetes d'Horta, vinet de les Terres de l'Ebre, hmmmm... i au! Festival en familia! I per acabar la jornada un emotiu video d'escalada extrema que no recordo el títol, crec que era: "Gatsaule i el colega Am Limit!". Boníssim!



Everybody on the table!
"Quin és el vostre color favorit??"
"Uuu que chungoooo, tindràs 15 fills, un de cada color, ho perdràs tot al cassino, i et vindrà la sogra a casa..."



Aquí a Horta les coses funcionen diferent. "Eic, que no mos tanque el forn"



L'endemà ens tornem a separar. Però com a bon partener m'enduc a la yankee als estrets un altre cop no sigui que li agafi algo a les "Valls" o a " Roques de Benet", allò ja és territorio comanche. I fem la via mítica de family climb per exelència "Caspa i càries".



Crec que és un bon lloc per fer metros amb 4rts no-rostolleros. La Marianne fa un 3er "on leading" i és prou entretingut. I per fi acompleixo un dels meus somnis com a escalador...



No us ho podeu imaginar. Donar lliçons d'escalada en anglès quan no en saps és prou interessant.



Avui si fa un solet de puta mare i després ens fotem un banyet al riu. Buaaaaaaaah! Disfrute màxim. És lo que en dic jo un bon dia de passeig a la muntanya.



!!Mol timportant!! Aixó no ha estat una trobada bloggera, ens hem trobat uns coleguites per nar a escalar en família. No soc un frikie imformàtic, tansols tinc molt poca feina.