"Casas-Chani" Run to the hills!!

Por Dios! por Dios! trata de arrancar-lo Carlos, trata de arrancar-lo!!!

8:00 Parc de Bombers: saludem als companys i marxem amb l'Edu S. cap a Montserrat.
9:15 Bar Anna del Bruc: cafetó, 'rucadillet' i lectura de piades.
11:00 aprox.: Arribem al Serrat del Moro, veiem el burí en una de les llastres que va caure dels 2 primers llargs de la Casas-Chani. I comença l'aventura...

Buaaaaah!! No m'ho puc cruere!! Jo, un colega i una paret. Fet insòlit. Quant trobava a faltar:
Rifar-se el 1er llarg, el mal de bessons quan portes dosmil anys intentant posar un tascó en una fissura putera, l'ambiente massimo, la roca cutre, els burins podrits, les encigalades i el tremendo mal de peus.
Senzillament genial! Doncs si, després de tans mesos de descarrilament tornem "in the vertikal". Necessitava un cop de moral positiu per tornar a estar aquí. Aquest dimarts ens n'anem l'Edu S. (the caporal) a fer la integral "casas-parera-circ". La pedreta en dona a mi a fer el 1er llarg. No sabem quins graus tenen o sigui que a l'aventura. Aquests dos llargs han estat reequipats recentment pel mestre Armand. Una mica cosits pel meu gust. Em torno a trobar a la meva salsa, l'Edu ja fa temps que està a la salsa.
Tot va perfecte fins que arribem a la 4a o 5a R. Un diedre, uns fissura i una placa de burins. Em toca a mi. Teòricament 6a/A2 i no duem claus. Jo dic pel dídedre, l'Edu m'insisteix en la fissura. Al final li faig cas. Fissuraken brutal, però... s'acaba en una zona rostollera de la qual no es pot passar cap on teòricament haviem d'anar. Merda! Em baixa fins la R i puja l'Edu. Tampoc! Mekagun remil! Això em passa per fer cas als superiors!!
Al final decidim anar a l'aventura i continuar per la que aparentment de seu la via "Casas-Chani" originalment. Sense ressenya ni res continuem empalmant fissures i díedres. Ens n'ensortim prou bé, no sembla que la cosa passi de 6a. Al cap d'una estoneta arribem a d'alt. Ràpels per la Mas-Brullet i au a fer la birreta al bar Anna!

Que ben parit!!!