Festival climb a Montrebei, mai més ben dit!

Ara ja feia 2 o 3 setmanetes que no anava a Montrebei. Tot i que amb els temporals que han fet últimament cada cop fa més mandra anar a parets prepiranaiques. Rebo un mail de l'Albert que em diu que hi ha festeta al prat, i com que soc un antisocial i no em van les festes, hi anem. Arribo a la caseta de Sant llorenç, entro i cony. Hi ha tres paius mig sobats a dins i tot extranyat els pregunto:
- Sabeu on està la Rave???
Aquells paius es van quedar atònits. Ho sento si els vaig trasbalsar una mica. Ens haviem colat una mica. Resulta que era una festa campestre. Al final ja ens trobem amb tota la penya, foguereta, birretes, tal i pasqual. Com sempre vam aguantar fins el final els 5 merenguelus, fins que vam detectar que el vi ens estava deixant els llavis negres... Buaaaah, que dolent, por dios!!



En el transcurs de la nit vaig intentar negociar amb els meus compis: Dj Marcel & Marsi, de fer una via una mica guapa aquí al congost (guapa, sinònim de tonyinera). Però els meus esforços no van servir de gaire així que el destí ja estava signat cap a la "Paül-Lalueza". Que hi farem... un altre cop...



Com que anem tres-tristes-tigres, fem 4 o 5 llargs cadascú. Que dir d'aquesta via, la paraula que la defineix és "romàntica" en seu ampli sentit. Els 6 primers llargs són una mica matojeros dels quals hi ha seccions molt guapes i entretingudes.



A partir del 6è llarg la cosa ja es posa més interessant. Li foto un pegue al 7a però encara no hi ha manera d'encadenar-lo, ja hi tonarem.



Lo que realment és el més bonic d'aquesta via és el final. Les xemeneies i diedres tope clàssiques marca de la casa.

Al final sortim per d'alt tranquilament i ens n'anem cap al bar a fer la birreta de rigor. La veritat es que ha estat un finde ben parit.