dilluns, 1 de desembre de 2008

De col·leccionisme pels Ports: "Nobleza Baturra" i "Cuirassat Potemkin"

Al final em va saber greu no anar a Canalda aquest cap de setmana, però el cert es que ara estic bastant fanàtic i tenia unes ganes de trepar desproporcionades.
Al final quedem al bar Grau amb el Saumi, Txakal, l'home braç i el menda. Sortint de Reus ja està plovent però veig una clariana a lo lluny que cau damunt dels Ports. I em dic, no pot ser que tinguem tanta sort! Doncs arribem a Horta de Sant Joan i patapam, solaken!!

Avui li toca triar al Pep, així fem un dia light i un altre dia tonyina. Em proposa una via que fa temps que tinc ganes de fer. La "Nobleza Baturra" una via no apta pels amants de l'escalada segura. Signada pel segell del mestre Armand a l'any 88. Al Pep li feia gracia i cangueli a la vegada el tram amb 3 passos de ganxo del 1er llarg i el tema de dur claus.
Comencem amb el 1er llarg d'Ae/A1 on els burins estan romantiquíssims. Sort que no es fan gaire aquestes vies sinó ja estarien trencats. Passos molt llargs i després 3 passos de ganxo per arribar a burins. Molt autèntic, vibres tant com en un A3 amb aquells burins. El Pep fa el sue primer pas de ganxo de la seva vida i també s'ho vibra bastant. I aixó que anava de segon, jee jee jeee!!
Aquí ja comença el diedraken tope clàssic. Es caracteritza per passos molt atlètics, sovint de difícil protecció, amb xemeneies i algun tram de roca justeta o dolenta. L'ambient a la via és molt guapo. Als dos llargs de Vè t'has d'aplicar bastant si no vols fer vols estratosfèrics. Per d'alt hi ha algun tram amb possibles caigudes sobre repisa. No és una via de broma com nosaltres ens pensavem. Però és molt guapa. Recomanable pels amants dels diedres i xemeneies romàntiques.
Al final arribem a d'alt de nit i sense frontals. Si senyor!! Però havent disfrutat molt i amb el plantejament que tardarem una estoneta a baixar. Després d'unes quantes embarcades ens venen a buscar el Manel i el Txakal, tope de rescat. Sort d'ells!! Moltes gràcies.

A Horta ens n'anem a sopar amb una penyeta i els 4 mendrugos. Ens n'anem de visita al Pub d'Horta en recomanació del Llorenç. Uns paxaranets i au, a sobar-la que demà ens hi haurem d'esforçar.

L'endemà fa més bo encara tot i que ens llevem una mica cuits. Jo volia anar a fer la "Rapinyaires", via de vibrazzionne signada per l'Albert i el Kike. L'home braç no està massa motivat i jo estic cuitet com per tornar a cascar-me la via tota de primer sense relax possible com el dia anterior, i menys en una via amb llargs expo de 6b. Ens decidim per la "Cuirassat Potemkin". En principi havia de ser una via facileta de 6a+, equipadeta, ràpida i sense massa patiments. Començo i resulta que el 1er llarg bastant selectiu és bastant exposadet, amb roca a mirar i difícil. En aquest llarg em trobo restes de 3 abandonaments diferents, que no m'extranyen gens: Bagues, moscates, mallons... Botín de guerra. I ja veig de quin pal anirà la via. En els llargs fàcils evidentment no hi ha res. Vas de reunió a reunió. Si et busques la vida i hi has pensat en dur-los pots posar algun alien o algun pont de roca rebuscat per no rodolar paret avall. La r0ca es crostosa en alguns trams donant-li ambientillo al tema. L'últim llarg té un pinyazo estratòsfèric sortint de la reunió encara que amb serenitat es pot fer bé.
La veritat es que la via té massa exposició pel tipus de persones que els hi agaradaria fer aquest tipus de via on el 1er llarg es 6a+(molt selectiu) però la resta es IV i Vè. També m'agrada molt el concepte de via "equipada" que surt a la guia de Els Ports Rock. Com que no es pot posar res és equipada. Jee jee jeee!! La via té trams guapos però t'en menges bastants de rostolleros. Per a coleccionistes sense escrúpuls. Però al final ens ho vam passar divertit tot i que la neu ens estava amenaçant feia estona.

Per cert:

Ha desaparegut la nova llibreta de piades que hi havia al Bar Grau. Si algú l'ha pres per algun motiu que la torni. Això és història viva de la nostra afició. L'antiga ja no tenia més fulls i el Pelut n'hi va deixar una de nova per poder continuar piant. Espero que la nova que duré no desaparegui.

Gràcies.

3 comentaris:

marc ha dit...

Aixó es torna a animar.....
Queda clar que el fred t' espavila.
Apa siau.

Anònim ha dit...

Holaa!!
Asi ke el domingo hicisteis el Cuirassat Potemkin, nosotros como la moza tenia un poco de resaquilla y no madrugamos..., nos fuimos a Els Strets a hacer un poco de LOVE CLIMBING, jajajaja.
Haber si coincidimos otra vez. Abel Zaragoza.(tiraketeva@yahoo.es)

Anònim ha dit...

Tranquil home tranquil!!!! Hi ha més dies que llangonises per pujar a Canalda!! Ja arribarà una tercera i una quarta..... això si et vas perdre un vespre antològic a la vora del foc.

Lluís