Fa una rasca considerable, xispeja i fa airet. Però ens hi posem igaul. Començo am el 1er llarg de 6c+ en fred i molt fred i ja tinc prou feina per arribar a la R. Espero que un altre dia amb més caloreta em surti pim pam. Ara toca el llarg selectiu de la via, que no us penseu que és el primer... El Txakal i el Saumi, després del bajón del cap de setmana anterior li donen un segon pegue. I amb l'orgull ben alt el manel s'el treu pim pam. La veritat és que aquest el llarg és força selectiu. Hi han pinyazos estratosfèrics. No es broma que si casu avans de la 3era xapa deus passar apropet del terra. Mola!
La resta de llargs són preciosos, la qualitat de la roca és exel·lent, sort d'això. Cada cop fa més fred però també anem més rapidets i no dona tant de tmps a refreda-se.
S'ha d'anar una mica "altantín" amb l'últim llarg on hi ha força troços amb roca mediocre, però està molt xapat. També té el seu que, no us escaquegeu pel de la KRT, perqué també té la seva gràcia.
Per fi arribem d'alt on ja la cosa deixa de xispejar per passar a un diàmetre de gota una mica més gran. Uuuuuiiiii que justitooooo...
Ahí estan els tres mendrugos. Quina via més bona, m'encanten aquestes vies que s'han d'escalar.
2 comentaris:
Espectacular l'ultim pas de la via, el bombo per entrar al cim es una patada!!
I llastima que el primer llarg agafi en fred perque ha de ser impressionant encadenar-lo!
Molt bona via!!
Telaaaa el viote!!
Felicitats!!
Jo prefereixo anar més assegurada...jijiji...
Publica un comentari a l'entrada