dilluns, 21 de gener de 2008

"Hercules Incuarteable" i "Rif": Dur, desequipat i en lliure.

Continuo amb el meu assetjament particular a les vies clàssiques de la Mussara. Dissabte quedo amb el meu amic Jordi per fer aquestes dos viotes. Al pàrquing ens trobem al Manel i el seu colega. Tots plegats ens n'anem cap a la Patagonia i l'Itaca.
En Jordi i jo, comencem per la via "Hercules Incuarteable". Una via de tres llargs preciosa, de caire esportiu i 'autoprotecció. El 1er llarg de 6a té una entrada una mica dura per un diedre per després enganxar una placa de forats i superar un sostre per la dreta. No enganxar la línia de parabolts que surt recte, és una altra via.
El 2on llarg de 6a+, de menys equipament, segueix una serie de fissures fins empalmar un sostre.
El 3er i últim llarg de V+, curtet, també supera un sostre però amb molt de canto.
Ara es pot rapelar per la mateixa via, però es més recomanable rapelar per la via de l'esquerra "entre boires". S'ha de dur un joc de tascons, friends mitjans i si dueu aliens anireu més tranquils.
Després ens n'anem a l'Itaca, a fer la mítica va "Rif". L'únic que veiem són fissures escandaloses roca excel·lent i extrema verticalitat, i l'únic que no veiem es ni un putu seguro! Fem el joc de la palleta per repartir els llargs i avere qui es casca la mítica fissura de 6a+ del 2on llarg. Vaja, em toca a mi! Buff, ja estic acollonit...
El 1er llarg el fa el Jordi, V+ sense cap assegurança, tot i que entren els friends a caldo, ja ens fotem el primer calenton.
Buff, des de la reunió tansols faig que mirar-me la fissura, super cega i amb les 2 úniques assegurances als collons de deu. La pila se'n va a un ritme desmesurat. És una mica difícil de protegir, tant per les posicions a les que t'obliga el llarg i com per les poques opcions de la roca.
No encadeno, ja tornaré quan estigui més fort. Arribo a la R i salvat. Tinc els braços com el Popeye i avui si que he vibrat com mai!
Arriba el Jordi no menys inflat que jo i acollonits ja ens mirem el "sostraken" fissurat i clean que tenim damunt (6b+), realment no ens podem creure que la via vagi per allí. Manchada i amunt!
Bé, i l'últim llarg també de 6b+, tot concentrat en un pas. Perdona, un passaken duríssim, que solvento amb uns elegantíssims passos d'alien.
Festival de l'autoprotecció! No cal anar a Yosemite per fer fissures espectaculars, a casa nostra també n'hi han!
Doncs ara continuo més fanàtic de la Mussara que mai. Vaja uns viotes i els que encara ens queden per fer. Crec que és la millor roca del món!
Au, tot inflats i super contents cap al bar a fer les sempre ben merescudes cerveses. I cap a Àger...

6 comentaris:

Telipteris ha dit...

Ostres, ja t'ho vaig dir, esteu fets unes màquines!
I com va anar per Àger?
Va, explica'ns!

Kutrescaladors ha dit...

estas fet un bou!!!! quin fenomeno!
Es veuen vies molt potents!

mos veem alguna atre dia!

Raquel ha dit...

Uaaaahhhh!! Vibrazzionne màxima a topeeee!!! Je, je... però quina pooor!! Kletterer, que a aquest pas no podrem fer mai cordada... quin nivell!!

Der kletterer ha dit...

telipteris: estem fets uns tirilles, ara hem decidit q ens fotrem forts, jo fa temps que no li tibo!

raquel: que no rakel, xo si ahir va kedar clar qui estava més fort... cal que ho digui? Jo espero que em duguis de passeig algun dia i poder dir "raquel tiba que vaig molt kagat!"

Gatsaule ha dit...

Ara entenc que trobessis la Redrum sobreequipada.......

El dia que baixi a fer-ne alguna, me l'apunto per no anar-hi !

Raquel ha dit...

Je, je... sí, sí... i jo poder dir: Carlos, tira tu, que jo aquí no sé ni per on haig de tirar!! je, je!!