diumenge, 6 de gener de 2008

"Via dels Artistes" A3/6b en solitari. El somni es fa realitat!



Ara si que us puc dir que he acomplert un dels meus somnis com a escalador...
Jo em vaig criar a la Mussara, i desde que vaig començar a escalar sempre m'he mirat aquell fabulós sostre. Cada vegada m'aturava fascinat davant el sector taronja i pensava sempre en si seria mai capaç de creuar aquell mar horitzontal de pedra.

Sempre he pensat que una escalada comença en el moment en el que desitges fer-la... L'altre dia em vaig arrilar d'atacar aquesta via, em vaig quedar mirant el sostre i em va vèncer. M'en vaig anar al "Preu d'un somni". Vaig dir-me mil cops que era un covard i que no en sabia prou.
Com que no trobava ningú per anar-hi, el dia de Nadal em vaig despertar amb unes ganes de vibrar aboslutes. Doncs amunt amb tota la metralla artificiera. Faig el primer llarg de V+ tansols mirant-me el sostre de manera obsesiva. Fixo i rapelo. Quan estic disposat a jumar el llarg em truca el Pep i li comunico que s'apropa el moment de la massima vibrazzionne. Vaig més tranquil perqué ja havia reequipat la 1a reunió (era també un dels objectius, arreglar la via, bé les reunions).



Clavo el 1er pitó a peu de repisa, no he fet mai un A3 de primer, veig que tots els pitons mirarant cap avall, tansols tinc 4 friends, vaig en solitari... i vengah!!
U's, friend, bong, universal, V de merda... tot mirant cap avall... estic al mig sostre i m'entra la crisi "manolete manolete si no sabes pa que te metes". De cop em va venir al cap el nom, que m'encanta, d'una via del Kike Ortuño i l'A. Estela,"Infierno de cobardes". Nom que trobo genial i apropiat en aquell moment on necessitava tot el suport mental. Infierno de cobardes era el que m'esperava si abandonava (que ho tenia bastant xungo). Continuem i em trobo un pas que no se com fer, el friend que necessitava no el tenia, clavo un universal que tota la estona em cantava la cançoneta de "starways to heaven". Clavo un munt de "bassures" seguides, però ja veig la sortida del sostre i tot el que em queda encara.



M'agafa un 2on bajón. Se palpa la trajedia! Se m'han acabat totes les V's, clavant un pitó s'em cau i ja veig la reunió. Començo a allargar els passos i faig una sortideta amb lliure. Ja soc a la reunió. No m'ho puc creure, m'inunda una felicitat absoluta. Ara començo a adonar-me del que he fet!!



El primer que faig és arreglar la reunió de merda que hi ha. Fixo i a rapelar amb tot l'ambientasso. Au, a desmontar el llarg que he de tronar a escalar perquè no el puc jumar. Al cap de cinc hores acabo de realitzat el meu primer A3 i en solitari. Aquí em começa a pillar un subidon d'adrenalina d'un nivell suprem!!



Crec que m'he tornat un adicte a la "vibrazzionne adrenalínica". To be continued...

18 comentaris:

un tal pinxo ha dit...

FeliÇitats....

PGB ha dit...

Enhorabona vibrante!!!! Vaia subidon :)

Molt bo lo del infierno de cobardes, i es que desfer tot el que havies fet deuria ser un bon infern...

Salut i metres!!!!!!!!

Miquel Sabadell ha dit...

Ei felicitats pl A3 neng! ja que ultimament no puc escalar gaire...al menys comparteixo el subidon i la vibració virtualment! et podran dir de tot, menys cov ard! Ara a per l'A3+...

Telipteris ha dit...

Tu sí que ets una màquina!
Jo de gran vull ser com tu, perquè quan s'acabi el gel i les vies de roca estiguin massa "sobades", ens haurem de passar al Big Wall, no?

Kutrescaladors ha dit...

Je je je!!!
estas grillat!!! tenen bona pinta aquests claus que surten tant cap avall!
Moltes felicitats!!!quins collons!
quines formes de començar l'any!

Quo ha dit...

Uopss!!
La noblesa al final es cotitza!!
Felicitats!

kletteriano_in_action ha dit...

Ets el puto amo. Pocs dies després vam passar-hi amb el Xals, per fer una mica de sortida patxanguera. Felicitats kletter meister!!

Der kletterer ha dit...

Merci nanos! Jo també estic la mar de content. Ara vaig a continuar fotent-li a totes les vies tope clàssiques de la Mussara i la Serra de Prades. Aquí tenim una meravella que ha caigut en l'oblit.
Avere si us animeu. Apa!!

Alejo ha dit...

Ole tio!

Quina vibració! el sopar o dinar de nadal el devies aprofitar be...

Primer A3 i sol...

vinga ens veiem!!

Alejo ha dit...

Ei una altra cosa! He vist a la foto de la 1a R que has posat un espit amb una xapa més petita del normal. On l'has trobada? Mola perquè no canta tant...

dalton's

Der kletterer ha dit...

No, no. Aquest és l'espit original. Estava amb una chapeta de burí. Aquest no l'he canviat pq estava bastant a caldo. El que he canviat és el burí podrit de la dreta.

Mingo ha dit...

Veig que ets molt exigent amb tu mateix, deixa'm que et digui: una merda inf... de cobardes fotre un sostre sense equipar en solitari, això vol dir equipar-lo, rapelar en horitzontal i despres desfer el llarg deu ni do; així que infierno de cobardes, que no que no Der.
Felicitats

Cecilio ha dit...

Les coses bones normalment venen quant menys t'ho esperes, en cambi altres les has de buscar perque no son tan facils d'aconseguir.
A mi em sap greu haber perdut un amic.
Enhorabona y a disfrutar del moment!

ninu ha dit...

Eres un maquina valiente e inconsciente, pero un maquinilla. Ahora me explicas que COJONES ES UN A3.......... NINU.

Der kletterer ha dit...

Un A3 es colgar-se de una bassura tras otra, donde passas o no miedo inecessariamente i es como llegar a los cielos del tunning!!

Anònim ha dit...

felicitats campió!!!!jo vaig vaixarme del sostre fa anys!!!!en ballart està content de la teva repe.ara....VOLEM A4 enSOLITARI JA!!!!!!!!!!

Der kletterer ha dit...

Merci company! Ojalà pugui algun dia arrivar a fer aquestes tonyinades en solitari. Però com diuen: "piano piano si va lontano".

Per cert, qui ets??

gustavgrau ha dit...

Joder, un cop llegit aixo, el que he posat sobre la Covallonga en solitari, es de riure. Apa que ara ets el meu heroi. Megacrack on els hagi. Si et soc sincer, es tant important que publiquis aquestes gestes, com el llibre del Jane sobre la classica a les muntanyes de Prades. A veure si entre tots, trobem l'equilibri a les nostres muntanyes. Pre cert, veig que a la les classiques de la Riba, Farena, i Montsant encara no t'hi has enfronat, apa, que ara que hi haura guia nova del Montsant ja tens curro. AVANT