divendres, 25 de gener de 2008

No burils no fear! Non expansion a ca la Moreneta

- Ei Carles, em faria molta ilu anar a Montserrat que no hi he esclat mai tiu.
- Doncs a mi em sembla guay, anem on vulguis. Agulles?
- Mola! Però que sigui fàcil i que jo pugi anar de primera.
- Doncs, Portella inferior i Agulla de l'Arbret. Que et sembla?
- Guay!

Doncs dimecres ens n'anem la Roseta i jo cap a "ca la montse". Un dia super clar i primaveral. Ens plantem sota la Portella Inferior i ens n'anem a fer la GAM. A la Rosa li fa il·lusió obrir el 1er llarg que està "poc equipat"...



Doncs aquí teniu a la 'Juan sin Miedo', saltant-se espits i caps de burí. Ella tant feliç i jo patint com un condemnat! I ella em parlava dels alejes montserratins, que si feien por. Aquí teniu la meva companya de cordada currant-se un llarg de IV non expansion! A pel. (estan bojos aquests romans)
Jo us dic que la Roseta promet. D'aquí a la Walker!



Arribant a la R2 després d'un passet de 6a, jo crec.



L'últim llarg, supera un sostret i després ja tomba. En genaral una via molt gauapa i disfrutona.
Després ens n'anem cap a la mítica agulla de l'Arbret. No se si fem l'Aresta Brucs, perqué n'hi ha tantes tan juntes que ves a saber... Aquí disfrutem moltíssim, tots els llargs són molt bonics.



Darrere, les Bessones i una panoràmica boníssima de la regió d'Agulles. Sembla que no però té molt d'ambientillo aquesta via. I després descobrim el mític "arbret". Que cuco!



Anem al bar Anna a fer unes birretes i fem el planning per l'endemà. Hi ha una proposta ferma per anar a fer la Punsola Reniu del Cavall Bernat. L'endemà ens llevem... i bajón! Tot enboirat. Pel matí s'ens afegeix el Ramonet. Tenim la mega discussió de si ens fiquem o no. Jo tenia la teoria brillant de que la boira era baixa i damunt i havia el solet. Però bé, les dones i la gent gran sempre acaben manant... Truco al Manel d'Almenar i ens n'anem cap a Sant Llorenç de Montgai.

Ens n'anem a fer la "Jordi Andreu", la tope clàssica que està reequipada. El 1er llarg una mica peleon per el sobat que està, però ens surt. A alguns millors que altres, que akells dos casi em fan una carniceria! Després la via ja perdona bastant.



Aquí teniu la la "efecte colateral" i aquí el "carnicer".



Al nostre costat estaven el Manel i el David tibant-li a la via "Iris", que es veia molt guapa.



Quins dos dies més ben parits!

4 comentaris:

Kutrescaladors ha dit...

Xeic!!! que no pares!!! que entre semana no s'escale!!

Quina friky que t'has buscat!!! i després a la Jordi Andreu!!! vau agafar els patins?!? el primer llarg patina com mai! i la surtideta amb el sostret entre la fisura te la seva gracia!!

Et veig llançat!!!!

Raquel ha dit...

Però guenooooo!!! Tu no treballes o què? Je, je... quina sort!! Res, que mentre es pugui... a disfrutaaaaarrr!!!

Aquesta Jordi Andreu no l'he feta... però ara, sabent la sobamenta... je, je... no m'hi veuran pas!!

www.alpinaut.com ha dit...

Fantàstiques resenyes. Les hauries de fer més facils de trobar posan't-les en cercadors especialitzats com www.alpinaut.com

Der kletterer ha dit...

No son 'kutres': Eic que mos vam anar dissabte a la KRT i ara ja si pot anar (llimpieça). Doncs si que patinava una mica la Jordi andreu esta, xo es prou maca.

Rakel: Si que tinc sort, i que em duri!