Alpinisme extrem a la "Tintin"

Crec que ens hem trobat dos personatges de lo més motivats de l'univers, la Rosa i jo. Aquest matí ens hem llevat d'hora per anar a escalar dos dies als Ports de Beseit. Entre "pitus i flautes" hem sortit super tard de Reus. Plou, tot està ennuvolat fins l'infinit... però en sec veiem una clariana a l'horitzó. La nostra clariana!!

Arrivem al pàrquing dels estrets i continua xispejant, fent airet, fresqueta. Decidim continuar la nostra expedició, i para el temporal durant uns minuts. Com que no volem pringar en un nivell extrem ens posem a la via més fàcil del món mundial, la "Tintin" a les Moles del Don. Una via molt facileta, de curset. Faig jo el primer llarg que tenia alguns reguerols d'aigua.

Estem super contents perqué de ben segur que som els únics malalts que hem aconseguit escalar avui als Ports, també perqué ja hem fet un llarg, perqué la Rosa estrenava tot el seu material. Vaja que gairebé en teniem prou però decidim continuar...

La Rosa continua el següent llarg amb una soltura impressionant,

i jo desde la Reunió començo a notar el fred i a veure com arriben les "terres de mordor"...

Monta reunió pujo i comença a plovisquejar. Fem el canvi es un milisegon i començo a pujar ja amb un vent que no sabem si ve de l'infern o d'on. Gairebé no arribo a la 1era assegurança, m'agafo fort i comença a fer una ventísca rollo les pitjors cròniques de l'Annapurna. Un vent que ens tombava, aigua neu que picava i que no vaig tenir collons de destrepar els 6 metrillos que havia fet. En definitiva, que us trovareu el mallon de un covarde. Vaja que no cal anar a l'himalaya per anar a passar fred. Això és la història de com una via de passeig es pot convertir en un infierno de covardes...

I com sempre... al bareto d'Horta de Sant Joan a fer el bermutet i a dinar. Com diuen, després de la tormenta arriva la calma.