dimecres, 16 de gener del 2008

Alpinisme extrem a la "Tintin"



Crec que ens hem trobat dos personatges de lo més motivats de l'univers, la Rosa i jo. Aquest matí ens hem llevat d'hora per anar a escalar dos dies als Ports de Beseit. Entre "pitus i flautes" hem sortit super tard de Reus. Plou, tot està ennuvolat fins l'infinit... però en sec veiem una clariana a l'horitzó. La nostra clariana!!
Arrivem al pàrquing dels estrets i continua xispejant, fent airet, fresqueta. Decidim continuar la nostra expedició, i para el temporal durant uns minuts. Com que no volem pringar en un nivell extrem ens posem a la via més fàcil del món mundial, la "Tintin" a les Moles del Don. Una via molt facileta, de curset. Faig jo el primer llarg que tenia alguns reguerols d'aigua.


Estem super contents perqué de ben segur que som els únics malalts que hem aconseguit escalar avui als Ports, també perqué ja hem fet un llarg, perqué la Rosa estrenava tot el seu material. Vaja que gairebé en teniem prou però decidim continuar...


La Rosa continua el següent llarg amb una soltura impressionant,


i jo desde la Reunió començo a notar el fred i a veure com arriben les "terres de mordor"...


Monta reunió pujo i comença a plovisquejar. Fem el canvi es un milisegon i començo a pujar ja amb un vent que no sabem si ve de l'infern o d'on. Gairebé no arribo a la 1era assegurança, m'agafo fort i comença a fer una ventísca rollo les pitjors cròniques de l'Annapurna. Un vent que ens tombava, aigua neu que picava i que no vaig tenir collons de destrepar els 6 metrillos que havia fet. En definitiva, que us trovareu el mallon de un covarde. Vaja que no cal anar a l'himalaya per anar a passar fred. Això és la història de com una via de passeig es pot convertir en un infierno de covardes...

I com sempre... al bareto d'Horta de Sant Joan a fer el bermutet i a dinar. Com diuen, després de la tormenta arriva la calma.

8 comentaris:

PGB ha dit...

El millor serà quan els propers repetidors vagin a fer la via, trobin el maillon i pensaràn: vaia pringats abandonar a la Tintín...

Que tu haguéssis de deixar el maillon per fotre el camp... és que les condicions realment eren xungues. Visca les retirades!!! (Ponoig style :P)

Anònim ha dit...

Vaja, vaja! abandonant a la Tintín...
Casi supera el meu abandonament de la Tàrrega a vilanova...
vagi be!

Anònim ha dit...

Jejeje... M’has fet recordar amb nostàlgia el meu "mallon" de la normal de la Momieta! oiuxxxx!

marsi ha dit...

Tio quin relat!!! Pèls de punta... després de touching the void és la història de por més potent que he sentit mai... You are my hero!!

Pues si tio, ja tinc present que tenim una escalada que algun dia s'haurà de materialitzar. Si vols ja esperem que s'obri la veda de Montserrat North Face.

No burils no fear.

Jordi ha dit...

Ets un motivat! Veus com no cal fer A3 en solitari per sentir "la massima vibrazzione"!!

Guillem ha dit...

mmm.. jeje jo en vaig deixar un a la Escabroni.... també vaig pensar.. ostres qui es trobi aquest maillo flipará.. jejej

Gatsaule ha dit...

Ara començo a entendre els maillons que vaig recollint per les vies que faig...., ja en començo a tenir una bona colecció !

Algun dia faré un sorteig.......

Unknown ha dit...

Em faré frikie blokero... Uish, que estic dient!! Mai de la vida!! Al menys akets no tenen q abandonar mallons ni baguetilles...