"Entreboires" a la Patagònia, mussarejant

Mai més ben dit. Sortim la Rosa i jo des de Reus en busca del solet i bufff... quin bajón! Només hi ha boira i més boira. Però com que feia dies que no anavem a escalar plegats i estavem super motivats, i hi anem igualment. Jo sempre mirant i mirant linies per obrir a banda i banda, però cada cop em putejo més i m'arrepenteixo de no haver nascut 20 anys avans. Per sort surt una clarianeta que dura el temps en que fem la via, genial!


Doncs ens plantem a peu de via i li començo jo amb un llarg que està marcat de V+ però que us puc ben assegurar que és més dur que això (jo el graduaria de 6a montrebeiano, per mi és el pas més difícil de la via, inclús més que l'últim de 6a+). És una via tota equipada amb parabolts. Deuen caler unes 8 cintes exprés.





Tots els llargs són super bonics i amb una roca exel·lent. Els passos estan molt ben assegurats.
El 2on i el 4rt són els més curtets, però gaudeixen de passos molt elegants.



Aquí teniu a la Rosa obrint el llarg de Vè i a sota recuperant el de V+.



A destacar lúltim llarg. Supera un sostre molt desplomat, gairebé sense peus amb un pas de bloc (6a+). En pocs metres s'arriba a la reunió d'on nosaltres amb una corda de 70 vam fer 2 ràpels fins al terra. És la via ideal per fer en un lloc super tranquil, on no hi va mai ningú, equipadeta en plan disfruton i on li pots tibar una mica.



Després, com que encara tenim temps fem una vieta "esportiva" als sector Ítaca, per acabar de matar.