No burils no fear! Non expansion a ca la Moreneta

- Ei Carles, em faria molta ilu anar a Montserrat que no hi he esclat mai tiu.
- Doncs a mi em sembla guay, anem on vulguis. Agulles?
- Mola! Però que sigui fàcil i que jo pugi anar de primera.
- Doncs, Portella inferior i Agulla de l'Arbret. Que et sembla?
- Guay!

Doncs dimecres ens n'anem la Roseta i jo cap a "ca la montse". Un dia super clar i primaveral. Ens plantem sota la Portella Inferior i ens n'anem a fer la GAM. A la Rosa li fa il·lusió obrir el 1er llarg que està "poc equipat"...



Doncs aquí teniu a la 'Juan sin Miedo', saltant-se espits i caps de burí. Ella tant feliç i jo patint com un condemnat! I ella em parlava dels alejes montserratins, que si feien por. Aquí teniu la meva companya de cordada currant-se un llarg de IV non expansion! A pel. (estan bojos aquests romans)
Jo us dic que la Roseta promet. D'aquí a la Walker!



Arribant a la R2 després d'un passet de 6a, jo crec.



L'últim llarg, supera un sostret i després ja tomba. En genaral una via molt gauapa i disfrutona.
Després ens n'anem cap a la mítica agulla de l'Arbret. No se si fem l'Aresta Brucs, perqué n'hi ha tantes tan juntes que ves a saber... Aquí disfrutem moltíssim, tots els llargs són molt bonics.



Darrere, les Bessones i una panoràmica boníssima de la regió d'Agulles. Sembla que no però té molt d'ambientillo aquesta via. I després descobrim el mític "arbret". Que cuco!



Anem al bar Anna a fer unes birretes i fem el planning per l'endemà. Hi ha una proposta ferma per anar a fer la Punsola Reniu del Cavall Bernat. L'endemà ens llevem... i bajón! Tot enboirat. Pel matí s'ens afegeix el Ramonet. Tenim la mega discussió de si ens fiquem o no. Jo tenia la teoria brillant de que la boira era baixa i damunt i havia el solet. Però bé, les dones i la gent gran sempre acaben manant... Truco al Manel d'Almenar i ens n'anem cap a Sant Llorenç de Montgai.

Ens n'anem a fer la "Jordi Andreu", la tope clàssica que està reequipada. El 1er llarg una mica peleon per el sobat que està, però ens surt. A alguns millors que altres, que akells dos casi em fan una carniceria! Després la via ja perdona bastant.



Aquí teniu la la "efecte colateral" i aquí el "carnicer".



Al nostre costat estaven el Manel i el David tibant-li a la via "Iris", que es veia molt guapa.



Quins dos dies més ben parits!